El Cine Popular del Clot-Camp de l'Arpa

La postal que encapçala aquest apunt és una de les més de 1000 que Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956), que signava A.T.V., va fer amb Barcelona com escenari (1905-1930). No era fotògraf. Tenia una botiga de calcomanies i cromos i va saber captar l’interès i el negoci que les postals podien representar. Ja en parlarem un altre dia.

Aquesta pertany a la sèrie dedicada als edificis religiosos cremats durant la Setmana Tràgica (25 de juliol i el 2 d'agost de 1909). Com a imatge no té més interès que ser testimoni d’aquells esdeveniments, concretament l’incendi que va patir el convent, i avui també escola, de les Escolàpies del Clot-Camp de l’Arpa. Les instal·lacions, que ocupen l’espai entre els carrers Rogent-Joan de Peguera-Eterna Memòria i Coll i Vehí, no tenen un especial valor arquitectònic. Com a molt, pot tenir interès pels habitants del barri, que poden veure, però poc, quin aspecte tenia aquell indret l’any 1909.

La nostra vista i el nostre cervell són selectius. Tenim una gran capacitat mental per percebre tot allò que passa al nostre voltant, però inconscientment seleccionem només allò que considerem rellevant. Veien només allò que, d’una manera o una altra, està relacionat amb els nostres centres d’interès. A tots ens ha passat que en el moment que un element, una idea o un concepte passen a formar part del nostre coneixement al nostre voltant s’il·luminen objectes i detalls que fins aleshores havien passat desapercebuts.

Aquest és el cas. No hi ha gaire a mirar, però a la dreta de la postal es veu un rètol: “Cine Popular”. I què té d’interessant aquest cinema? Doncs que no està catalogat. No apareix en el llibre Els cinemes de Barcelona, de Joan Munsó Cabús (Ajuntament de Barceloa – Proa, 1995); tampoc a Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), de Palmira González López (Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona – Edicions 62, 1987); i no és mencionat a la tesi El cinema i la constitució d’un públic popular a Barcelona. El cas del Paral·lel, de Luisa Suárez Carmona (Universitat de Girona, 2011). Totes elles obres de referència, que només recullen el Cine Popular del carrer de la Cera 51.

Fragment de la postal, amb el rètol

del Cine Popular

Amb posterioritat a aquesta troballa, l'amic i company Ramon Vilalta en va trobar una altra imatge a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. L'autor és Josep Torent i Garrigoles. La fotografia, però, està mal datada: hi consta l'any 1908, cosa del tot impossible perquè els estralls són de la Setmana Tràgica; i no hi consta la localització, que ara sí coneixem.

Vidre gelatina i plata, negatiu blanc i negre, quadrat 4,5 x 10,7 cm estereoscòpic

Josep Torent i Garrigoles. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Buscant per hemeroteques, a la de La Vanguardia, que recull tot allò que a Barcelona hi ha i hi ha hagut, no surt a la cartellera. Només hem trobat una referència i no ha estat precisament per la seva funció com a cinema, sinó per una convocatòria electoral de la Lliga Regionalista. El 10 de desembre de 1909, La Veu de Catalunya (núm. 3807) publicava la següent nota:

Al Camp de l’Arpa

També serà avuy, divendres, a les deu

de la nit, el meeting d’aquesta barriada.
El local és el Cine Popular del carrer
de Sant Matíes.

El carrer de Sant Maties era el nom antic de l’actual Coll i Vehí del barri del Camp de l'Arpa. De fet, segons el Nomenclàtor de Barcelona, el nom era, a principis del segle XX carrer de Sant Miquel i Sant Maties. Sobre el cinema no en sabem res més, com passa amb molts cinemes de barri, però esteu convidats a col·laborar-hi aportant-hi més dades.