dimecres, 13 de gener de 2010

El Gènesi, segons Robert Crumb



Bereshit... “Al començament...” Així comença en hebreu el Gènesi, el primer llibre de la Torà. I de l’Antic Testament, la seva versió cristiana passada pel llatí de sant Jeroni, el mateix que es va inventar la poma del Paradís.

Història sagrada, narració mitològica, literatura... Què importa! Els relats bíblics formen part de la història, de la literatura, de l’art... De l’ètica i l’estètica d’Occident. No ens en podem desempallegar. Seria com arrancar-li l’escorça al nostre cervell.

Sigui quina sigui la manera com aquests relats s’han configurat en el nostre imaginari, la literatura, el cinema, la pintura, l’escultura ens han predisposat. Tant és que en tinguem una visió simbòlica com literal: ens imaginem els personatges bíblics perfectament humanitzats i amb una estètica determinada; determinada per la representació que l’art ens ha mostrat durant dos mil anys.

Tota aquesta introducció ve al cas perquè Edicions La Cúpula acaba de publicar Génesis, una història il·lustrada per Robert Crumb.

«La meva intenció ha estat exorcitzar el poder de la Bíblia, il·luminar el text il·lustrant fins el més mínim detall, perquè la gent vegi el que veritablement hi ha al text: violència, abús de poder, incest... l’ésser humà en el seu estat més roí. Estudiant-lo, me n’he adonat que hem passat per alt el paper de tantes dones fortes que van ser les verdaderes impulsores dels llinatges del poble hebreu», diu Crumb. És a dir, ha volgut fer una representació literal del text.




Però Crumb és Crumb i el seu dibuix no està exempt d’una particular mirada sobre la vida i de la seva forma d’expressar-la. Ell mateix afirma en el pròleg que s’ha controlat, i tot i així, a la portada apareix l’etiqueta Només per a adults. La Bíblia no du aquest avís. No hi ha cap prevenció ni cap prejudici sobre el que es relata en el text. Què hi ha, doncs, en el dibuixos de Crumb que mereixen aquest advertiment? Doncs hi ha el que hi ha hagut sempre: la Bíblia té tantes interpretacions com lectors. Per què? Perquè la Bíblia és literatura. Poseu-li tots els adjectius que vulgueu, però és, literalment, literatura.

La mirada de Crumb és com el seu dibuix: enèrgica, violenta, transgressora, sensual, sexual, morbosa, vital... Si no heu llegit mai la Bíblia, l’Antic Testament, la Torà (Pentateuc), ara teniu l’oportunitat de llegir-ne el primer llibre, el Gènesi.

Al començament, Déu crea el Cel i la Terra... I després nosaltres vam crear Déu. I Crumb li ha donat forma amb el seu traç a tot plegat.

3 comentaris :

  1. Jo no començaria -si m'ho permets- llegint la Bíblia en aquesta "versió" de Crumb. Dic "versió" a propòsit perquè ja m'has dit que respecta el text oficial, però tot i així aquestes imatges són clarament una versió. Jo diria és el Gènesi segons Crumb, el quart evangelista (ja ho sé que els evangelistes són del nou testament, però deixa'm jugar).

    Jo, a més, aniria més enllà: enxampleu les ments. No tingueu por dels textos. Llegiu la Bíblia sencera (sense dibuixos, si us plau!) I també llegiu a Crumb. No té desperdici....

    ResponElimina
  2. Hi ha tantes versions de la Bíblia amb diferents traduccions, sentits, formats i interpretacions que no em sembla gens malament iniciar-ne la lectura mitjançant Robert Crumb.

    ResponElimina
  3. I t'asseguro, Sícoris, que és una versió molt potent. Seria difícil trobar un dibuixant millor per transmetre les imatges que el text suggereix.

    ResponElimina