dilluns, 11 d’octubre de 2010

The tennis girl


The tennis girl, Martin Elliot (1976)

Em permeteu una debilitat? L'altre dia, un amic comentava la fotografia The tennis girl, de Martin Elliot, feta l’any 1976. Parla d’icona, d’art i d'erotisme, però tots sabem quina és la mirada que aboquem sobre la suggerent imatge que mostra el cul de la model.

És inevitable coincidir amb el punt de vista del fotògraf i compartim el desig que l’anatomia exposada ens provoca. Tots exercim de voyeurs perquè tots mirem a través de l’objectiu i ens fem còmplices de l’autor.

La model només exerceix d’objecte. És un objecte inanimat. Té cul, però no té ànima. Ens l’imaginem en moviment, però és estàtic. Els subjectes som nosaltres, que projectem sobre la foto els nostres desitjos.

I estàtiques són quasi totes les seqüeles, tant les còmiques com les eròtiques, que s’han succeït amb els anys. Jo em quedo amb la Kylie Minogue, sense cap mena de dubte.


Kylie Minogue

La Kylie Minogue també exerceix d’objecte. Però ara no es l'acte d’un objecte estàtic i sense ànima. Per què? Perquè ara la mirada és la de la cantant i el desig és compartit. Kylie ens diu “mira’m”. Ara som espectadors d’un joc de seducció, més atractiu perquè és més impúdic. Ens hem convertit, nosaltres i la Kylie, en subjectes.

Però encara vull anar més enllà perquè hi ha una altra mirada possible.

L’any 1988 l’esquiadora olímpica nord-americana, Suzanne SuzyChaffee, era fotografiada a les pistes durant un partit benèfic a l'Aspen Tennis Festival. Tenim el tenis, una dona i un cul. Tenim moviment i ànima. Nosaltres continuem sent espectadors, ara involuntaris. Però tot el poder és en l’objecte, la dona, que esdevé subjecte exclusiu. Nosaltres només estem convidats a un espectacle que només té sentit en la voluntat de la Suzy. Ara nosaltres som l’objecte.


Suzanne SuzyChaffee

Jo, que em nego a restar com a simple objecte inanimat, esdevinc còmplice remot del pensament de la Suzy i em demano un racó dins del seu cervell, allà on les seves neurones bullen d’excitació i escalfen la meva imaginació obscena.

No tinc constància que la foto de la Suzy sigui autèntica i no sigui un fake. És igual. Serveix per als meus propòsits. Serveix per als vostres?

[+] Minogue i més culs:

A l'alçada del cul

M'ha posat a cent que no portis calces

2 comentaris :

  1. Avui escoltava una entrevista a Bigas Luna.
    Deia que l`erotisme va ser un invent de la dona que va començar en l`epoca neanderthal quan aquesta, durant la copula, es va donar la volta i es va colocar mirant als ulls del mascle.
    m`ha vingut al pensament l`escena de la pelicula "en busca del fuego".

    ResponElimina
  2. Està ben trobat,Pere. Quan comento la foto de la Minogue vinc a dir això que dius. La complicitat entre subjectes es dóna en el moment en què ella s'erigeix en protagonista activa.

    ResponElimina