divendres, 28 de febrer de 2014

Aventures del microbi de la tuberculosi


Auca de la tisis
(Aventures del microbi de la Tuberculosi)
Publicada per lo Patronato de Cataluña para la Lucha contra la Tuberculosis
Lletra dels Srs. Dr. Víctor Rahola y D. Joseph Herp
Dibuixos del Dr.  D. Corominas Prats
Imp. F. Badía, Dr. Dou, 14 - Barcelona
Sense data [1905]

L'auca que encapçala aquest apunt, que ja vam publicar a Galeria d'imatges, va ser publicada l'any 1905. Vol ser una darrera contribució a la història de la medicina i la ciència de la Barcelona antiga que hem mostrat en el Congress for Curious People durant la primera jornada d'aquest esdeveniment que per primer cop arriba a Barcelona des que es va posar en marxa, l'any 2010, a Coney Island (Nova York). Felipe Trigo ens ha passejat per les institucions hospitalàries dels segles XV-XIX; Laura Valls ha fet disseccions a l'amfiteatre anatòmic del segle XVIII, on abans hi va haver el Corralet de l'antic Hospital de la Santa Creu Barcelona; Pepe Pardo ens ha il·lustrant sobre el gabinet Salvador de ciències naturals; Alba del Pozo ens ha obert les portes del manicomi de Nova Betlem, i Bereshit ens ha mostrat les malalties venèries de les col·leccions anatòmiques, especialment la del Museu Roca (vegeu el reportatge realitzat per BTV a Àrtic, durant el seguiment d'aquesta jornada, al final de l'apunt).

La tuberculosis, juntament amb les malalties venèries que es van estendre pel contacte sexual amb la prostitució, va ser una de les plagues del darrer terç del segle XIX i principis del XX. D'una banda, causada per les males condicions de vida de les classes més desfavorides; de l'altra, provocada per l'aura elitista que es va instal·lar entre les classes acomodades durant el Romanticisme.

L'aspecte eteri del anomenat mal du siècle, pàl·lid, gairebé fantasmal, representa a la perfecció la el desencant d'una part de la societat burgesa que renúncia al món terrenal. Molts joves de bona posició coincidiran en els balnearis i avançaran una forma de vida ociosa i elitista que es mitificarà, i que convertirà aquest procés existencialista d'emmalaltir en una forma de model modern de malaltia: el de l'individu i el del seu rol social com a malalt, definit pel seu lloc en l'entramat cultural. Forjarà, a més, la creença en l'existència d'un impuls creatiu, l'spes phtisica, que allunya els artistes de tota responsabilitat moral i social, en una demostració pràctica del fuga mundi.

Entre les dones, l'ideal de bellesa romàntica les va dur a seguir dietes i a provocar-se anèmies hemolítiques per aconseguir l'aspecte pàl·lid i lànguid que era senyal de distinció. "Senyoreta de saló / Planta sense clorofila / Tu no'l veus y't fa un petó", resa una de les vinyetes de l'auca referint-se al bacil de Koch. Podem veure com de seriosa era la malaltia que ni tan sols el setmanari satíric Cu-Cut! gosava fer-ne burla (1):

"Minyons, els de la 'Lluita contra la Tuberculosis' ara han publicat una auca deliciosa, en la qual, per medi de dibuixos molt ben conjuminats per en Domingo Corominas, s'hi donan una pila d'ensenyansas pera evitar els terribles mals de tan dolenta malaltia. Valdria la pena que tothom la tingués la tal auca."

Meno, Cu-Cut!, núm. 197, 5 d'octubre de 1905

Els textos de l'auca són de Josep Herp i de Víctor Rahola, metge i escriptor, i germà de Frederic Rahola. Les il·lustracions són de Domènec Corominas Prats, metge, dibuixant i escriptor de comèdies i sainets, que es va mostrar durant tota la seva vida molt actiu en la lluita contra aquesta malaltia, col·laborant, a més de com a metge, dibuixant en moltes altres ocasions, com podem veure en la següent notícia de La Vanguardia:

"El Patronato de Cataluña para la lucha contra la Tuberculosis, en su anhelo de aumentar los recursos para atender en progresión á los dos dispensarios con que cuenta en esta cudad y para conseguir cuanto antes la habilitación de la Granja Sanatorio de Tarrasa, ha hecho una considerable tirada de sellos, que podrán adherirse á la correspondencia postal, á las facturas, a los cupones de localidades para espectáculos públicos, etc., etc. La interesante viñeta se debe al lápiz del doctor Corominas, quien una vez más ha puesto su arte al servicio de tan humanitaria obra, a la que dedicó las conocidas aleluyas 'Auca de la Tisis' y una colección de tarjetas postales destinadas á propagar los preceptos higiénicos. La idea no es nueva, pues se implantó hace tiempo con éxito altamente lisonjero en Suecia y en otros países que van á la cabeza de la lucha antituberculosa. Estos sellos, de los que se han hecho varias tiradas en colores distintos, se venderán al público á cinco céntimos, y á cuatro pesetas el ciento. Los revendedores disfrutarán de una comisión del veinte por ciento sobre el precio de cinco céntimos. La expendición al por mayor tendrá efecto:
Primer dispensario antituberculoso. Diputación,336, esquina paseo San Juan.
Segundo dispensario antituberculoso. Travesera, 41, Gracia."

La Vanguardia, 27 d'abril de 1909


Ramon Casas, 1922. © MNAC
Litografia en color sobre paper

*

Nota:

Aquesta nota del Cu-Cut! ha permès datar l'auca, que fins ara ha aparegut sempre catalogada sense data.

*

[Trobareu el reportatge de la periodista Laura Sangrà a Àrtic de BTV,
entre els minuts 1:45 i 9:45]

12 comentaris :

  1. Les guerres del XIX i finals del XVIII i les campanyes napoleòniques van contribuir força a escampar una malaltia que si bé ja existia no arribava a les cotes de mortalitat jove que va assolir més endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les guerres sempre tan democratitzadores. Per a mi, la tisis sempre ha estat la imatge dels grans balnearis europeus.

      Elimina
  2. Els estralls d'aquestes malalties van ser terribles a la Barcelona del s. XIX i de principis del s. XX. Grips, tuberculosis, sífilis, tifus... van ser els protagonistes demogràfics! Molt bona entrada, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També va ser l'època del gran creixement demogràfic de Barcelona. Molta gent i condicions de vida poc higièniques van agreujar el panorama barceloní.

      Elimina
  3. Magnífica entrada com és habitual.
    La tuberculosi va ser batejada durant aquell període de tems em el nom de la “Plaga blanca”, “mal de viure” o “mal du siècle”. Com molt bé dieu l’ideal de la bellesa romàntica d’aquells tems era seguir unes estrictes dietes d'aigua i vinagre, amb l'objecte de provocar-se les anèmies hemolítiques per empal·lidir-se la cara
    La Revolució Industrial suposa al mateix temps un problema (amuntegament, pobresa, jornades de treball interminables, habitatges en condicions d'humitat i ventilació molt propícies a la propagació de gèrmens. La millor solució: és el moment de l'enlairament de la medicina científica.

    Molt agraït.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep. Això li comentava al Galderich. El creixement demogràfic de Barcelona i les condicions de vida poc higièniques van agreujar el panorama.

      Elimina
  4. S´en parlava molt de la Tisis,la mare ens veia tan prims que sempre tenia preocupació per nosaltres.Jo recordo la mort del nostre amic Quimet Montaner ,amb 20 anys, del carrer Conde del Asalto 14 veï nostre de tota la vida i del Tio Eduardo ja grant i enterrat a Cabrils. Tots aquet records m´he la portat el teu precios escrit ple de curiositats queasibe oblidades. Gracies Enric per aquest espai de la nostre Ciutat. "Obrigado sempre".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser temps molt difícils, oi Jaume? No deixa de ser curiós que mentre Barcelona creixia com a ciutat europea, amb aquell Paral·lel ple de vida, d'altra banda les malalties i la pobresa debilitaven la ciutat.

      Elimina
  5. Cada època té el seu propi mal du siècle, determinat per les condicions de salubritat i també per les dèries estètiques i mentals que imperen al moment. El curiós és com les classes més benestants es mimetitzen amb les desfavorides fins al punt que la malaltia esdevé un ideal de bellesa romàntic que, a més, impulsa l'spes phtisica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Sícoris. Mira, sense anar més lluny, la desnutrició i l'anorèxia. Ara faré un acudit, però en la comparació aquí sortirien guanyant els pobres: "El hambre agudiza el ingenio".

      Elimina
  6. Per`vivim fascinats per aquests romàntics emmalaltits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser la fascinant atracció de l'abisme, oi Javier?

      Elimina