dimecres, 5 de març de 2014

El gólem

Cartell de la pel·lícula Der Golem (1920)

Segons la càbala, la mística jueva nascuda de la interpretació de la Torà i transmesa per tradició oral des del segle I, un gólem és una estàtua gegant, que pot adoptar la forma que desitja quan se li dóna vida. Fet de pedra o de fang, recorda la creació de l’home en el Gènesi, nascut de la terra i de l’alè de Jahvè.

Segons les tradicions populars i els contes de l’Europa central, com les recollides pels germans Grimm, un gólem adquireix vida escrivint el shem (qualsevol dels noms de Déu) en el front del gegant o en un paper que s’introdueix a la boca. La tradició més popular, però, explica que cal escriure la paraula hebrea emet (אמת), que significa "veritat", en el seu front, i que per prendre-li la vida només cal esborrar l'àlef (א), primera lletra de l'alefat, perquè resti la paraula met (מת), "mort".

La figura del gólem, més o menys camuflada, és molt més present en la cultura popular moderna que no pas ens pensem. El món del còmic, amb els superherois al capdavant, és un escenari habitual. El món del cinema, també. En el proper número de la revista Tentacles en faig una aproximació tot parlant de Kubrick.

Coneixem millor aquesta llegenda a través d'El Gólem, de l'escriptor austríac Gustav Meyrink (1868-1932), un dels intocables de la biblioteca de Borges, i de la pel·lícula Der Golem (1915 i 1920), de Henrik Galeen i Paul Wegener. Ara, a més, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà la història amb l’edició d’El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (Adesiara, 2013; traducció de Manuel Forcano), de Yudl Rosenberg (1859-1935), el rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva que va narrar la llegenda transmesa pel rabí Judà Loew, del segle XVI, més conegut com el Maharal de Praga.

El rabí Loew i el Gólem, de Mikuláš Aleš (segle XIX)

Segons aquesta llegenda, el rabí Loew va construir el Gólem per defensar el gueto de Praga de l'antisemitisme, però el gegant es va fer tan gran i poderós que es va veure obligat a llevar-li la vida perquè no matés indiscriminadament. D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem reposen a les golfes de la guenizà de la sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari.

L’any 1987 el director de cinema d’animació txec Jiří Barta (1948) començava a filmar Golem amb la llegenda del rabí Loew. El que havia de ser el seu segon llargmetratge va quedar inacabat, fins que el 1993 va decidir editar-lo amb els gairebé set minuts realitzats fins aleshores. El resultat, un collage d’imatges reals i animació, és un inquietant i excel·lent curtmetratge, dins de la millor tradició del cinema d’animació txec.




18 comentaris :

  1. Verdaderamente interesante.
    ¿ hay alguna película además de la que pones, que nos hable de llo ?
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Miquel, Der Golem, del 1920. Tens l'enllaç a l'article.

      Elimina
  2. Hola amics,

    Us convido a llegir el relat que em vaig empescar fa temps al número 6 de la revista Les Males Herbes. Es titula "El sentinella del Call" i gira al voltant d'un gòlem al Call de Barcelona. El podeu llegir en format digital aquí: http://lesmalesherbes.blogspot.com.es/2013/07/6e-numero-de-la-revista-males-herbes-en.html

    Felicitats pel vostre blog, sempre interessantíssim.

    Robert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Robert!

      M'he llegit el conte. Molt interessant. Has construït un bon ambient, que a estones sembla portar-nos a l'època medieval.

      El call és ple d'ombres i pedres que guarden memòria. Vés a saber què amaguen.

      Elimina
  3. És curiosa l'atracció del Golem com a personatge fora de l'àmbit no jueu. A l'alçada de la pel·lícula avantguardista de de Henrik Galeen i Paul Wegener

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que estiguis d'acord, Galderich. El curt és molt bo!

      Elimina
  4. M'ha fet molt plaer llegir del llibre de Yudl Rosenberg. Però atenció, si us plau: el nom txec de la sinagoga de Praga és "Staronová synagoga".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enricu, moltes gràcies pel teu comentari. Ja he corregit el nom de la sinagoga.

      Elimina
  5. Si la llegenda del Golem i tot el que s'amaga darrere d'ella ja és prou atractiva de per si, la seua revisió cinematogràfica li dona encara més morbo. També des de la literatura fantàstica -Terry Pratchett és un exemple- i des del camp dels tebeos actualment s'ha fet reviure aquest personatge. Ah! El cartell amb que encapçales el post, bellíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia Pratchett, però ara he vist que hi ha un llibre, Going Postal, que també té una versió televisiva, oi Leb?

      Sens dubte que la història és molt atractiva i té una llarga tradició en el món del còmic.

      Elimina
  6. L'ensulsiada del barri és al·legat memorable en pro de la matèria i del tacte que la tracta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que és material d'enderroc conforma l'ànima de la vida que no mor.

      Elimina
  7. Passejar-se pel cementiri jueu de Praga i per la Staronová és tota una experiència que no oblidaré mai.

    No sabia de la versió moderna del Gólem, però la de Wegener em va impressionar molt fa anys, i la veritat és que no coneixia amb gaire detall la llegenda. Només cal fer un tomb per Bereshit per dissipar llacunes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Sícoris. Malgrat que de Josefov, el vell barri jueu de Praga, no en queda res, el cementiri és una muntanya (literal) d'emocions. Kafka ja deia que per veure el barri jueu calia tancar els ulls.

      Cases del barri abans de la demolició, entre finals del XIX i principis del XX:

      http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1c/V10p163001_Prague.jpg

      Elimina
  8. Quan vaig visitar Praga em va impressionar molt la història del Golem, que no coneixia. Molts troben similituds amb els autòmates actuals, que realitzen tasques mitjançant uns programes (la paraula que li escrius al front). També una mica tota aquesta tecnologia sen's va de les mans, trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Magda. Hi ha una relació directe entre el Gólem i els autòmats. Tots dos gaudeixen del concepte de representació humana i del poder demiúrgic, de creació de vida.

      Elimina
    2. De fet aquesta relació Gòlem-Autòmates Gustav Meyrink, gran admirador precisament d'E.T.A. Hoffmann, ja la va fer notar en la seva novel·la. Per cert: en aquesta novel·la també es parla de la demolició del call antic de Praga. Molt recomanable en tots els sentits.

      Elimina
  9. Ho tinc present, Daniel. Aquí no ho vaig esmentar, però sí a l'article sobre 2001 i el Gòlem: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/07/el-golem-i-lalter-ego-de-hal-9000.html

    ResponElimina