La reconstrucció de Barcelona i altres mons

divendres, 20 de novembre de 2015

Monstres antediluvians a la catedral de Barcelona

Inauguració del record a la memòria de José Antonio Primo de Rivera
a la façana de la catedral, el 20 de novembre de 1939
Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona


Acabada la Guerra Civil, la imatgeria republicana va ser substituïda per la franquista. Nous monuments van aparèixer en els espais urbans i carrers i places van ser rebatejats amb els noms dels generals victoriosos i dels màrtirs de la croada. Sota la veneració del Sant Crist de Lepant, la façana de la catedral de Barcelona va ser il·lustrada amb un rètol amb el nom del fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, amb una dedicació als caiguts per la pàtria i la preceptiva salutació "Presente", que equival a un "encara és entre nosaltres" i que s'intueixen sobre els carreus de la paret del carrer de Santa Llúcia. José Antonio moria un 20 de novembre (1936), com ho faria Franco en la mateixa data, però 39 anys més tard (1975).


Portada de la revista Algo. Seminario ilustrado enciclopédico y de 
buen humor, número 120, Barcelona-Madrid, 15 d'agost de 1931 
(Imatge cedida per Carles Hernando)


Com si fos una premonició, en el número del 15 d'agost de 1931, quatre mesos després de ser proclamada la Segona República, la revista Algo publicava a la seva portada la majestuosa imatge d'un dinosaure, al Pla de la Seu, davant de la façana de la catedral. La revista només volia fer una comparació perquè els lectors imaginessin la grandària dels gran sauris prehistòric. Però, ves per on la bèstia (amb ressons bíblics) que atemoria els ciutadans dels anys trenta (dos anys més tard s'estrenaria King Kong) seria substituïda per una altra.

Los monstruos antediluvianos

Por este dibujo fantástico, donde aparece un dinosaurio gigante junto a la catedral de Barcelona, puede el lector juzgar del tamaño de aquellos monstruos antedeluvianos.


James Ussher (1581-1656), arquebisbe d'Armagh, Irlanda, va escriure, el 1650, el llibre Els annals del món. Basant-se en la Bíblia, va fer una estimació del nombre de generacions, la durada mitjana de la vida humana i les principals figures bíbliques, entre Adam i Eva i el naixement de Jesucrist. Com a conseqüència del seu estudi, va deduir dates suposadament exactes per a certs esdeveniments. Un era la creació de la Terra el vespre previ al diumenge 23 d'octubre del 4004 abans de l'era comuna, és a dir, el dissabte 22 d'octubre a les 18:00h. Un altre esdeveniment va ser l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, que s'hauria produït el dilluns 10 de novembre de 4004. Ben poc els va durar l'alegria.

Goya titulava El sueño de la razón produce monstruos (1799) un gravat de la sèrie Caprichos. La República va ser només un somni, i en un país poc acostumat a la raó la dictadura va omplir de monstres la realitat. "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí" diu un microrelat de Monterroso (1959). I és ben cert: els monstres són endèmics, en aquest país, on la raó ha estat sempre un somni.


La Vanguardia, 21 de novembre de 1961

24 comentaris :

  1. ¿ Cómo fue que no derribó la catedral ?
    ¿ Porqué está pensativo ?
    ¿ Qué reflexión final tuvo el animal ?
    ¿ O fue animal por dejar incolumne el edificio ?
    ¿ Acaso Dios le dio discernimiento en el momento final ?
    ¡¡¡¿ milagro , tal vez ?¡¡¡
    Estas preguntas me martirizan.....

    ResponElimina
  2. Miquel, si no ho va fer amb la Sagrada Família és lògic que indultés la catedral!

    Quan l'article parla del "tamaño de aquellos monstruos antedeluvianos" es referia a la família Primo de Rivera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, si no ho van insinuar els de la revista, ja ho he insinuat jo.

      Elimina
  3. Encara hi ronden alguns d'aquests animals antediluvianos, avui mateix m'he creuat amb un de ben alt a Badalona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, no cal que em diguis el nom; em sembla que ho endevino!

      Elimina
  4. Els monstres són endèmics: aquesta és la lamentable realitat d'aquest país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó, Sícoris. I nosaltres, de tant viure de somnis, ens hem quedat atrapats en un.

      Elimina
  5. És una clara referència a King Kong, de la mateixa època, i amb els mateixos referents "científics".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una interpretació psicoanalítica, Josep? El monstre és el pare? La catedral és un símbol f`àlic?

      Elimina
  6. Aquesta portada de la revista Algo em sembla genial. No l'havia vist mai i me'ncanta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Me la va passar un company i em va semblar ideal per parlar d'altres monstres antediluvians que ens amenacen constantment.

      Elimina
  7. El producte d'una educació basada en la memòria més que en el raonament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quina memòria, Javier! La dels monstres que han construït aquest país!

      Elimina
  8. Se'm fa difícil llegir en blanc sobre negre o colors foscos. Ho dic a aquells que segueixen aquests estils, que no són pocs. No perquè no hi vegi bé, sinó perquè l'autor exigeix un esforç al lector.
    Com que el que cal és COMUNICAR, aquests dissenys aconsegueixen tot el contrari en revistes i blogs. Espero poder-te llegir molt de temps i ben de gust, amic, bon escriptor i cronista-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, de veritat que em sap greu aquest esforç que dius que demano al lector. En el cas dels blogs, el contingut i l'estètica van força lligats, i el fons negre respon a aquesta voluntat. Ja et vaig dir un cop que abans hi havia una manera de visualitzar el blog amb estils diferents, però Blogger ho ha suprimit. Estic mirant la manera de posar-hi remei.

      Elimina
  9. Si utilities Mac, apretant cmd+alt+f5 pots invertir els colors de la pantalla i llegiràs negre sobre blanc. FYI.

    ResponElimina
  10. El pitjor i mes terripble monstre que mai a trepitjat la nostre terra, avui fa 40 anys, " fenecio en la cama con todas las bendiciones catolicas apostolicas y romanas ",,ves quins collons !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Jaume! I ho deixar tot "atado y bien atado"!

      Elimina
  11. Fa 30 anys volia anar d'aquí, i no ho vaig fer, és l'única cosa de la que em penedeixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això, Javier, que aquí vivim en una societat prou oberta. No vull pensar com deuria ser viure en un poble de l'Espanya profunda!

      Elimina
  12. Com es que els membres de l'antic regim, per anomenar lo d'alguna manera, feien generalment aquestes cares d'amargats?i no vaig amb segones eh,es una constatacio constant del mitjans grafics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi té molt a veure l'estètica dels bigotets, les ulleres fosques i un discurs enèrgic que demana un posat autoritari que no permet cap expressió d'alegria perquè cal mantenir la tensió dramàtica i la por.

      Elimina