Vicent Andrés Estellés
Burjassot 4 de setembre del 1924
València, 27 de març del 1993
Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés (1971)
L'Estellés de la boina de la primera fotografia de l'apunt recorda el Pla de la boina del dibuix de la Carme Rosanas que tens al menú esquerre. Tan a prop i tan lluny! Dos homenots ben diferents!
ResponEliminaA darrera hora m'he afegit a l'homenatge, però sense logotips ni punyetes, que em sembla més digne. Però això de la dignitat cadascú ho entén a la seva manera. En tot cas, que quedi clar que quedem lectors de l'Estellés.
ResponEliminaJa sé que el logo d'Estellés no està a l'alçada del de la II República i per això un mereix lloc al blog i l'altre no.
ResponEliminaPel pròxim homenatge farem una col·lecta per demanar un logo prou digne perquè el Lluís el vulgui lluir. ;-)