El diari d'Anna Frank

Anne Frank en una foto escolar

de desembre de 1941

El diari d'Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 – Bergen-Belsen, Alemanya, 12 de març de 1945) recull, en neerlandès, els escrits que aquesta noia alemanya d'origen jueu, resident a Amsterdam, on la família va anar a viure fugint de la persecució nazi, morta en el camp de concentració de Bergen-Belsen. El diari va ser escrit al llarg dels dos anys en què va viure amagada, durant l'ocupació nazi dels Països Baixos, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia tretze anys. Després de dos anys a la casa del darrere, la família va ser traïda i deportada al camp d'extermini, on set mesos després moria de tifus.

El diari està escrit en forma de cartes a una Kitty que actua com a confident i que és la personificació del mateix diari. La primera edició va aparèixer el 1947 amb el títol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942-1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 a l'1 d'agost de 1944).

Anne va preveure la possibilitat que el text fos publicat –també va escriure contes que van ser publicats en el volum Contes de la Casa del darrere–, raó per la qual va passar a net determinats passatges, que han permès recuperar fragments perduts d'una llibreta que no s'ha conservat. L'original es coneix com a "versió A", mentre que la passada a net és la "versió B".

La primera edició, seleccionada pel pare d'Anne, Otto Heinrich Frank, l'únic membre de la família que va aconseguir sobreviure als camps, es van ometre determinats passatges pensant en el públic adolescent i en la memòria de les persones descrites a les pàgines del diari. Seguint les convencions socials de l'època, no es van reproduir determinats passatges que descrivien pensaments íntims de l'autora i qüestions relacionades amb la sexualitat. Aquesta versió publicada és la "versió C" del document. La primera edició completa sense expurgar va aparèixer el 1986 i va acompanyada de la crítica textual resultant de la comparació de les tres versions del diari.

Amb els anys, han estat descoberts altres diaris i textos com el d'Anne, però cap ha tingut la transcendència d'aquest ni ha influït de la mateixa manera en tants lectors. El 30 de juliol de 2009 la Unesco va declarar el Diari d'Anne Frank Patrimoni de la Humanitat.

Versions il·lustrades i infantils

A més de les versions del diari, Sid Jacobson i Ernie Colón van publicar una història gràfica amb un altre punt de vista sobre una de les històries més commovedores de la Segona Guerra Mundial. Treballant amb cartes, fotos i altres documents cedits pel museu d'Anne Frank a Amsterdam, proposen una versió que va més enllà del text del diari d'aquesta nena que va viure en primera persona el terrible drama de l'Holocaust nazi. Ana Frank: la biografia gràfica desenvolupa i explica tota la vida de la família Frank, des del naixement del seu pare Otto el 1889, fins a la tràgica mort de la protagonista, el 1945, en el camp de concentració de Bergen-Belsen, a l'edat de 15 anys. Una història que, de petits, ens va introduir en un món pervers abans que sabéssim quina havia estat la magnitud l'Holocaust.

Parramón Ediciones, dins la col·lecció "Em dic...", té una altra versió il·lustrada del diari d'Anne Frank dirigida a nens i nenes a partir de 9 anys: "A la casa del darrere vaig escriure un diari que s'ha fet famós al món sencer... i que s'ha convertit en el símbol de l'Holocaust. La meva veu parla ara en nom dels sis milions d'innocents assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar sobre la bogeria i la barbàrie de la guerra". El text i l'adaptació d'Em dic... Anna Frank és de Carmen Gil i les il·lustracions, de Mercè Galí.

Més enllà del diari

Els escrits d'Anne, però, no són només els que es recullen al diari. Entre 1943 i 1944, quan el diari va ser ple, va escriure en quaderns. Els de 1943 no s'han conservat; els dos quaderns de 1944 sí: un cobreix el període del 22 de desembre de 1943 al 17 d'abril de 1944 i l'altre del 18 d'abril de 1944 a l'1 d'agost de 1944.

Aquests quaderns no només recullen el diari pròpiament dit, sinó 34 contes curts en què Anne parla dels temps a l'escola, del que succeïa a l'amagatall i contes de fantasia. Hi ha també El quadern de frases bones, un recull de frases i passatges que copiava dels llibres que llegia al seu amagatall; va ser una idea que li va suggerir el seu pare. Un altre text recull La vida de Cady, un projecte de novel·la que Anne interromp després d'alguns capítols. I finalment, La Casa del darrere, un relat del confinament basat en la reescriptura d'alguns passatges del diari: la versió B que hem comentat abans, i publicada independentment.

Aquestes fotos de passaport d'Anna Frank es van fer l'any 1939 abans que ella i la seva família es veiessin obligades a amagar-se. Els francs havien intentat dues vegades emigrar als Estats Units. Tanmateix, a causa dels obstacles burocràtics i de les estrictes regulacions d'immigració, van haver de quedar-se a Amsterdam.