El secret de Sigrid i el Capitán Trueno

A la memòria de Víctor Mora, creador i guionista del Capitán Trueno, nascut el 6 de juny de 1931 i mort el 17 d'agost de 2016,  quan es complien 60 anys de l'aparició editorial del cavaller nascut al Comtat d'Empúries

Quan vam començar a llegir els tebeos del Capitán Trueno als anys 50 i 60 el que ens atreia era el marcat concepte de justícia del cavaller de l'Empordà (després ho explico) i, sobretot, el valor que se li donava al concepte d'amistat que l'unia als seus companys de viatge: Goliath i Crispín. De fet, eren els valors clàssics de les novel·les d'aventures, però ara traslladats als tebeos. Acostumats a les narracions costumistes, més o menys còmiques, més o menys àcides, del TBO o de les publicacions de Bruguera, el Capitán Trueno donava una dimensió nova a aquelles lectures de consum ràpid però repetitiu.

Iniciant el seu periple a les croades, al costat de Ricard Cor de Lleó, lluitant contra els infidels sarraïns per alliberar Terra Santa, de la mà d'Ambrós (Albuixec, 31 d'agost de 1913 - 30 de setembre de 1992), el dibuixant, i de Víctor Mora, el guionista, van tenir l'oportunitat d'acompanyar-lo viatjant per tots els pobles i civilitzacions repartits pels continents i mars coneguts, des de 1956, any de la publicació del número 1.

Carta marina, d'Olaus Magnus (1539)

Com que no hi ha cavaller sense princesa que l'esperi eternament que torni de repartir justícia, a Thule feia mitja la nòrdica Sigrid. Thule no és un nom gratuït. Els gots anomenaven Tiel o Tiule les terres remotes en general. L'origen d'aquest indret mític està en la descripció que el geògraf grec Píteas de Massàlia (380-310 aec) va fer d'una illa amb què va topar en un dels seus viatges, i que estaria situada a l'Atlàntic Nord. Tolomeu la situa a les actuals Shetland, d'altres pensen que podria ser Islàndia o algun punt de la costa de Noruega i la carta marina d'Oleg Magnus (1539) la situa entre les illes Òrcades (sobre Escòcia) i Islàndia.

A banda que Sigrid era rossa i bonica -com les turistes europees que començaven a envair les platges de la Costa Brava-, no despertava en nosaltres cap mena d'interès. Res en sabíem del descans del guerrer i res insinuaven, tampoc, les aventures dels tebeos ni tampoc ho hauria permès la censura.

El tàndem Ambrós-Mora és el clàssic, però també eren molt bons els primers dibuixants, Ángel Pardo i Fuentes Man, que van substituir Ambrós quan ho va deixar el 1965. Les aventures del Capitán Trueno s'han allargat durant més de seixanta anys, amb reedicions, silencis i tornades poc afortunades. Per això va ser una gran sorpresa veure que Ambrós i Mora es tornaven a unir per editar una nova i darrera aventura testamentària del Capitán Trueno. Excepte per als fans del capità, aquesta tornada va passar mig desapercebuda perquè aquesta historieta de vuit pàgines va ser publicada dins la Historia de los cómics que Toutain i Javier Coma van editar el 1983: El adivino de los ojos muertos. Més tard, el 1996 amb el títol de Capitán Trueno, fill de Empordà, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries va traduir i reeditar aquesta darrera aventura. Per què Castelló d'Empúries? Doncs perquè la vila natal del capità i on hi ha les restes del seu casal és Sant Martí d'Empúries (molt a prop de Castelló d'Empúries tot i pertànyer a l'Escala). No hi ha mite que no acabi tenint la seva bíblia, la seva llar i la seva tomba.

Restes del casal del Capitán Trueno a Sant Martí d'Empúries

Foto: Bedri

Però el més sorprenent d'aquesta nova aventura publicada a la Historia de los cómics va ser que allò que mai havíem pensat es va fer realitat en una sola i única vinyeta en què Sigrid, insinuant la seva nuesa, i el capità jeuen al llit.

No va representar cap trauma i l'estranyesa va ser relativa (anys més tard tornaria a sortir més nua, però aquesta no és la nostra Sigrid). De tota manera, després d'aquesta nova realitat vaig fer una nova relectura de les aventures i no vaig ser capaç de mirar Sigrid amb els mateixos ulls.

I posats a humanitzar els personatges atribuint-los necessitats biològiques, per què s'ha buscat en la relació de Crispín i Golith més contingut que no pas deixaven veure el text i el dibuix? Per què serà que sempre corre més tinta per les coses menys evidents? Potser serà perquè de la mateixa manera que l'esperit d'aventura omplia els buits d'una realitat prosaica, les relacions dels personatges es definien segons les pulsions conscients o inconscients que la mateixa realitat negava. El mateix ha passat amb Roberto Alcázar i Pedrín, Batman i Robin, o de Tintín, tots ells prou asexuats perquè, com en els quaderns de pintar, cadascú triés els colors que el representaven! I ara m'adono que tots aquests jovenets acaben en -in.

The end

Sigrid i el Capitán Trueno

Jesús Blasco