els de Famosa feien la Nancy primera comunió, sempre rossa, però com anava amb vel, ens pensàvem que era la Nancy núvia -segona submissió- i això donava molt de joc (no com les retallables, quin avorriment)
Uf! a aquestes nines hi jugava, però amb poques, que els pares no estaven gaire per fer dispendis absurds. La qual cosa vol dir que vaig acabar fent-me les meves. La submissió, però, en aquest cas és doble. D'una banda, la mateixa submissió que els nois, a l'ordre establert, a la cúria i al govern que aquesta avalava. D'altra banda, podem fer la lectura de la vestimenta. El noi, que aquí no hi és, amb un vestit d'almirall de la marina, sotmès però governant. La noia, amb una roba que l'engavanya, o és ornament, i complement, de l'home, o és serventa de Déu.
D'això en podríem dir "el sistema d'aprenentatge de la gota malaia", o "de les Duracell" ... i dura, i dura, i dura ...
Galderich, anava a mencionar precisament com canvien els punts de vista, però he preferit deixar-ho tal qual i fer només referència a l'acte de submissió.
Com deia la Falange, "niñas de hoy, mujeres del mañana".
kalamar, de fet aquesta era una de les idees que hi havia al darrere, preparar per a la segona submissió; i totes les nenes hi acabaven jugant. Qui no volia ser núvia?
jomateixa, aquest retallable circulava amb els tebeos de Bruguera, no era com els habituals que podies comprar en una papereria. D'aquests, recordo que n'hi havia -a part dels normals- de núvia i de la Sección Femenina, però no de primera comunió. Per això l'he posat.
Sembla que es prepari per monja... M'agradaven més les fotos de les comunions de mitjans-finals de seixanta, les nenes de blanc, però amb minifaldilla. Els nens de blau marí, amb el serrell de The Beatles. Comunions yeyé, encara que els sermons i els cants no ho fossin precisament.
No havia vist el teu comentari, Jordi. Amb les minifaldilles hi estem totalment d'acord. No entendré mai, però, aquella obsessió de les mares a fer ensenyar les calcetes a les seves filles. Si els psicoanalistes no tenen més clientela és perquè són cars.
La primera submissió corresponia al que -deien- havia de ser el dia més feliç de la teva vida, una mena d'escola preparatòria per arribar a la felicitat definitiva del dia del casament. M'estimo més no fer segones lectures...
Ep, això és apte per a pederastres!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaelimino pq havia fet unes faltes.
ResponEliminaels de Famosa feien la Nancy primera comunió, sempre rossa, però com anava amb vel, ens pensàvem que era la Nancy núvia -segona submissió- i això donava molt de joc (no com les retallables, quin avorriment)
Esto es un horror!!!!
ResponEliminaUf! a aquestes nines hi jugava, però amb poques, que els pares no estaven gaire per fer dispendis absurds. La qual cosa vol dir que vaig acabar fent-me les meves. La submissió, però, en aquest cas és doble. D'una banda, la mateixa submissió que els nois, a l'ordre establert, a la cúria i al govern que aquesta avalava. D'altra banda, podem fer la lectura de la vestimenta. El noi, que aquí no hi és, amb un vestit d'almirall de la marina, sotmès però governant. La noia, amb una roba que l'engavanya, o és ornament, i complement, de l'home, o és serventa de Déu.
ResponEliminaD'això en podríem dir "el sistema d'aprenentatge de la gota malaia", o "de les Duracell" ... i dura, i dura, i dura ...
caram, aquesta si que no l'havia vista mai!!
ResponEliminaen algunes coses l'era digital ens ha portat moltes millores
ResponEliminaGalderich, anava a mencionar precisament com canvien els punts de vista, però he preferit deixar-ho tal qual i fer només referència a l'acte de submissió.
ResponEliminaCom deia la Falange, "niñas de hoy, mujeres del mañana".
kalamar, de fet aquesta era una de les idees que hi havia al darrere, preparar per a la segona submissió; i totes les nenes hi acabaven jugant. Qui no volia ser núvia?
ResponEliminaPombolita, horrible en todos los aspectos, pero en ese momento todos seguían el juego!
ResponEliminaClidice, no es podia dir millor. Tota la part que no es veu és la que acaba de donar sentit a tot plegat. Uns per manar; les altres, per obeir.
ResponEliminajomateixa, aquest retallable circulava amb els tebeos de Bruguera, no era com els habituals que podies comprar en una papereria. D'aquests, recordo que n'hi havia -a part dels normals- de núvia i de la Sección Femenina, però no de primera comunió. Per això l'he posat.
ResponEliminaGarbí, aprofitant l'era digital, no estaràs fent còpies per regalar-lo a la canalla! :)
ResponEliminaSembla que es prepari per monja... M'agradaven més les fotos de les comunions de mitjans-finals de seixanta, les nenes de blanc, però amb minifaldilla. Els nens de blau marí, amb el serrell de The Beatles. Comunions yeyé, encara que els sermons i els cants no ho fossin precisament.
ResponEliminaNo havia vist el teu comentari, Jordi. Amb les minifaldilles hi estem totalment d'acord. No entendré mai, però, aquella obsessió de les mares a fer ensenyar les calcetes a les seves filles. Si els psicoanalistes no tenen més clientela és perquè són cars.
EliminaLa primera submissió corresponia al que -deien- havia de ser el dia més feliç de la teva vida, una mena d'escola preparatòria per arribar a la felicitat definitiva del dia del casament. M'estimo més no fer segones lectures...
ResponEliminaNo cal que facis segones lectures, Sícoris. El títol del retallable és una pura declaració d'intencions castradora: "recortando muñecas".
Elimina