BARCELONABC : Alfabet d’una ciutat

Barcelona no ha estat mai tant el centre d’interès dels seus habitants com ho és ara. Des de fa uns anys, el barceloní està redescobrint la seva ciutat: els llibres d’història omplen les llibreries; reapareixen les fotografies dels vells fotògrafs (Frederic Ballell, Brangulí, Forcano, Pérez de Rozas, Colom, Francesc Català-Roca, Leopoldo Pomés, Miserachs, Oriol Maspons, Colita…); les exposicions del Museu d’Història de la Ciutat, del Museu d’Art Contemporani i del Centre de Cultura Contemporània rescaten el passat; es fan itineraris històrics, se’ns descobreix una Barcelona literària, i la blogosfera ens mostra la Barcelona desapareguda, amagada o pintoresca, que sovint passa desapercebuda al caminant. I el primer sorprès d’aquests descobriments és el mateix barceloní.

Tapades les primeres ferides de la Guerra Civil, la imatge de Barcelona era la de les façanes ennegrides, tristes, com la llarga postguerra que semblava no acabar; la dels polígons d’habitatges, que creixia desordenada sota les llums de la “ciudad de ferias y congresos”, mentre anàvem oblidant la Barcelona lluminosa de la història sota capes de pintura plàstica i constructors sense escrúpols.

Ara, Barcelona és una ciutat dinàmica, que ha netejat les crostes de les façanes, que s’ha obert al mar i ha fet créixer l’herba entre el formigó. Però l’interès turístic l’ha convertit en icònica i, incapaços de mostrar-la en tota la seva extensió i vitalitat –allò que se’n diu la ciutat real–, els monuments emergeixen com Sagrades Famílies convertides en fites d’un itinerari perquè el turista no es perdi. I entre els forasters, el barceloní es veu immers en aquesta voràgine que alimenta la ciutat i l’empatxa, i li gira l’esquena servil.

Però el barceloní és curiós, i en els darrers anys ha augmentat la necessitat de conèixer i descobrir els racons de la història, la seva i la de la ciutat, la que s’allunya del tòpic i de la postal, la que s’amaga entre el brogit. No n’hi ha prou de treure la pols al passat. Feia falta que algú recuperés l’interès pel relat; que al coneixement s’hi afegeixi la mirada personal, la sensibilitat de qui sabent de què parla és capaç de construir una història i fa passar aquest coneixement per l’experiència pròpia i aliena, i la transmet a la manera dels cronistes.

BarcelonABC. Alfabet d’una ciutat, amb textos de Jaume Subirana i fotografies de Pepe Navarro, és justament això de què parlem. Un diccionari amb entrades que expliquen els elements importants de la ciutat i referències creuades que ens permeten viatjar, com el salt del cavall en el tauler d’escacs, a la informació d’altres entrades i a la construcció, alhora, d’un relat al voltant d’allò que és evident i del que no ho és tant, però que forma part de la sensibilitat de l’autor, de la manera com Jaume Subirana sap i entén la ciutat que estima.

El resultat és un passeig de la mà de la informació que tota guia ha d’oferir i al mateix temps una immersió literària. Igual que en una novel·la, la veu de l’autor, que és també el protagonista que mira, ens transporta a la ficció. Històrica i ben documentada, per suposat, però amb la voluntat de crear aquell context on el lector fa seva la història i la recrea.

No cal dir, doncs, que BarcelonABC és una guia i un diccionari per a forasters (l’edició és bilingüe, en català i en anglès), però l’indígena hi sabrà trobar una manera diferent de mirar la ciutat i, en certa manera, de construir-la. Com cada partida d’escacs, cada lectura és única. Després de llegir el llibre ens transformem, de la mateixa manera que ho fem amb la literatura, i ens convertim en un barceloní nou; i de cada lectura emergeix una Barcelona diferent. I Barcelona no és fins que no la llegeixes.

[+]

Un tast del llibre a ISSUU
"El diccionari de Barcelona", El Periódico, 10-VI-13
Josep M. Fonalleras, "BArCelona", El Periódico, 24-VI-13
BarcelonABC: Alfabet d'una ciutat, arquiRED
BarcelonABC: Alfabet d'una ciutat, El Blog de José Luis Regojo
Vanessa Raja. BarcelonABC, El mirador de Barcelona
BARCELONABC, F l u x