L'efímer cinema Estrella de Gràcia

L'antic cinema Estrella del carrer de Santa Àgata,

convertit en taller de reparació d'automòvils

Foto: Manuel Vilamitjana (AFDG)

El llibre Els cinemes de Barcelona (Barcelona: Proa-Ajuntament de Barcelona, 1995), de Joan Munsó Cabús, és, a data d’avui, el més complet dels que recullen les sales de cinema que han existit a Barcelona. Es fa difícil, però, tenir coneixement exacte de totes les que han existit perquè els primers locals, quan no eren barraques, eren de vida efímera, i en molts casos no han deixat rastre a les hemeroteques, que és la font habitual per localitzar les projeccions dels primers anys. Fora dels diaris, cal recórrer a treballs d’especialistes com Palmira González López o Luisa Suárez Carmona, que, no dedicant-se als espais de projecció en concret, ens donen pistes per localitzar-ne de nous.

Avui parlarem del cinema més efímer de Barcelona, l'Estrella, al qual Munsó li dedica una breu nota i en va sortir una notícia a la premsa quan havia de ser inaugurat.

La façana de l'edifici amb la torre d'aigua, el 2017

Foto: Ramon Solé

El cinema Estrella

El cinema Estrella té l'honor de ser la sala cinematogràfica de Barcelona amb una vida més curta. No va arribar a viure ni tan sols un dia. La seva existència va durar només unes hores, tot i que és probable que s'hi fes cinema quan va ser ocupat per alguna de les entitats que veurem de seguida.

El cinema Estrella Joan Munsó només va poder situar-lo en el carrer de Santa Àgata, 2-6, de Gràcia. Una notícia (l’única) publicada en el diari El Diluvio n'anuncia la inauguració el 24 de novembre de 1910 amb el Don Joan de Serrallonga (1910), de Ricardo Baños i Albert Marro:

“Hoy, gran función a beneficio del público: Don Juan de Serrallonga (1ª, 2ª, 3ª y 4ª partes) y La mano negra, película dramàtica de gran emoción; exclusiva en este cine y única en España. ¡Toda Gracia a ver La mano negra!”

A no ser que miraculosament n'aparegui una altra notícia, l'Estrella només va projectar aquesta pel·lícula. Malgrat la seva existència efímera, però, l’edifici de l’Estrella, amb l’estructura original, la galeria de l’amfiteatre, les taquilles, la porta d’entrada, els soterranis amb els camerinos intactes com el primer dia, les bambolines, els telons, els bastidors i tot l’utillatge, es van mantenir en el seu lloc fins a principis del 2000, en què tota la finca va ser enderrocada per construir-hi habitatges unifamiliars, i només se’n va conservar la façana i una torre d’aigües del segle XIX que figura amb el número 2664 en el registre del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona (1).

Aquesta llarga preservació va ser possible perquè l’edifici va estar en mans de diverses entitats gracienques: l’Amèlia Gracienca (1917), la Penya Canigó (1919), l’Agrupació Coral Obrera, l’Amtiga Banya Gracienca (1926), el Niu Artístic Gracienc (1928), el Grup Artístic (1935) i la Penya Escènica Pitarra (1936). L’any 1940 el local va ser comprat pel pare de Savaldor Brun, que hi va muntar un taller de reparació d’automòbils i hi va conservar l’espai de la sala de cinema i els estris que hem esmentat abans. El fill, Salvador, va dur el negoci i en preservà l’estructura fins l’enderroc del local. Què se n'ha fet de tot plegat? No ho sabem. Caldria preguntar-li al senyor Brun.

Interior del taller de reparacions, cap als anys 80, on

encara es pot apreciar la barana de l'amfiteatre

Foto cedida per Maria Luisa López

Ara, quan passeu pel carrer de Santa Àgata abans d’arribar a Salmeron (Perdó! Gran de Gràcia), podreu tancar els ulls davant de la relíquia de la façana (blanca com una pantalla) i sentir la pianola que acompanyava el gest mut de Joan de Serrallonga.


Nota:

(1) Catàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona, fitxa 2664, carrer Santa Àgata 2-6.

Històries com aquesta i moltes d'altres les podeu trobar en el llibre

Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017)