Recordatori de les víctimes del temporal,
dibuixats per Xavier Dachs (Gabriel Vinyas)
Temporal a Barcelona (1911) és una filmació d'autor anònim que mostra els efectes que els dies 31 de gener i 1 de febrer de 1911 va causar una apocalíptica tempesta sobre la façana marítima de Barcelona, i que va afectar tota la costa del llevant mediterrani. 140 persones mortes, entre elles quatre germans i el pare d'Hilari Salvadó (1899-1966), pescadors de la Barceloneta. Hilari, el més petit dels nois, aquell dia no anava a la barca perquè es va quedar a cada malalt. Més tard, seria el darrer alcalde republicà de Barcelona (1937-1939) (1).
Després del temporal, a Can Tunis (1911)
Frederic Ballell (AFB)
A sota, notícia de les destrosses del temporal,
amb fotos de Ballell
Malgrat la mala qualitat de la còpia (que està mal datada: no és 1910, sinó 1911), s'hi pot veure la gent que observa encuriosida i nens jugant. La còpia original està dipositada a la Filmoteca Espanyola de Madrid.
(1) Per a més informació podeu llegir la biografia d'Hilari Salvadó, escrita per l'historiador Pau Vinyes. I la crònica de La Vanguardia del dia 1 de febrer, on parla dels nàufrags que van anar a parar a la platja de Can Tunis.
[+]
"1911, l'any de les desgràcies", El mar és el camí, de Joan Sol
"Gener de 1911. Les vides que el mar s'endugué", Barcelona: històries del temps, de Joaquim Ibáñez
Una genialitat més de les que treobes. El que és curiós és la gent que s'hi passejaven...
ResponEliminaUna petita joia, Galderich. I per a la gent, un entreteniment inconscient.
EliminaBonito de ver el mar y la época.
ResponEliminaEl túnel del temps, Miquel!
EliminaUna peça curiosa i molt interessant
ResponEliminaMiquel, a mi m'emociona que subsisteixen aquestes relíquies.
EliminaBona troballa. És divertit veure el nens mirant quan ve l'ona i escapant
ResponEliminaGràcies, Jaume. És emocionant recuperar aquests tresors.
EliminaCrec que pot fer referència al temporal que hi va haver el 31 de gener de 1911 on van morir 83 pescadors.
ResponEliminahttp://elturnemimecanic.blog.cat/2010/12/20/el-temporal-de-les-desgr-cies-31-01-1911/
Toni
Oio43, doncs seria una gran troballa si així fora. Una manera magnífica de documentar el temporal de 1911.
EliminaImpressionants: el temporal del 1910 i les teves troballes del 2013.
ResponEliminaGràcies, Sícoris. M'estic convertint en un drapaire del temps.
EliminaQuin espectacle !!! Recordo sobre els anys 40 quant anava a pescar amb el meu pare, una bretxa a la part alta del cami cap el martell (llavors era més estret) feta per les onades que passaren del rompeoles (o trencaones) a dins el moll on estaven els vivers de musclos.
ResponEliminaCert, tot un espectacle, Pescatrix, i una sort que ens hagi arribat fins avui aquest excepcional document.
EliminaEnhorabona sincerament Enric per l'extraordinaria documentació: documental i fotografies. L'article, impecable com sempre. Aquesta vegada però, poca cosa més que recordar el terrible temporal... les imàtges són aclaparadores ( "quasi bé"es compleix la dita "val més una imatge que mil paraules"
ResponEliminaBravo Enric
Quina reliquia i quina delicia! Gràcies per compartir!
ResponEliminaEl vídeo és una autèntica joia i un miracle que s'hagi conservat, Santiago!
EliminaEnhorabona sincerament Enric per l'extraordinaria documentació: documental i fotografies. L'article, impecable com sempre. Aquesta vegada però, poca cosa més que recordar el terrible temporal... les imàtges són aclaparadores ( "quasi bé"es compleix la dita "val més una imatge que mil paraules"
ResponEliminaBravo Enric
En aquest cas, Fina, la veritable troballa ha estat la filmació de la tempesta, que ha sobreviscut miraculosament. Poca cosa hi he afegit (acabo de posar més informació sobre els morts) perquè al final de l'apunt he enllaçat l'article "1911, l'any de les desgràcies", del blog 'El mar és el camí' de Joan Sol, que en parla amb rigor.
EliminaSembla un temporal america !!!
ResponEliminaSí, oi? Sembla un huracà atlàntic.
Eliminaquina joia m'imagino al filmador amb els medis d'aquell temps apuntalat amb un tripode i aguantant el vent per deixar un document grafic !! fantastic!!
ResponEliminaSegur que no va ser fàcil! I que s'hagi salvat la filmació és gairebé un miracle.
EliminaVeure el passat per un forat és fa ser déus per uns segons.
ResponEliminaExacte, Xavier! Aquesta és la sensació. Recuperar un temps no viscut.
EliminaVeiem que, la gent, en general, sempre fa les mateixes coses i actua de la mateixa manera...
ResponEliminaCert, Pepi. Sempre la mateixa inconsciència!
EliminaSensacional troballa, sap greu que no aprenem, l'experiència ens podria fer savis, però ensopeguem amb la mateixa pedra. Pot ser hauríem de renunciar a tanta platja, i enretirar de tant prop de la costa, adaptar-nos-hi. Aquest documental, després del Glòria, és de màxima actualitat. Bona nit!
ResponEliminaEncarna
Gràcies, Encarna. Tens raó. Conquerir els espais naturals té aquests riscos. El litoral és un espai en plena transformació geològica i té la seva lògica que la natura es rebel·li. Cal redefinir l'ús que fem del territori.
EliminaMagnific blog
ResponEliminaGràcies, Julia!
EliminaGràcies Enric per compartir aquesta joia
ResponElimina