El cinema Avenida de la Luz
el dia de la inauguració,
l'1 de gener de 1943
El dia 1 de gener de 1943 va ser inaugurat el cinema Avenida de la Luz i va fer la darrera sessió el 22 de novembre de 1992, després de vuit anys de reconversió en sala X. Fins aquest 2013, la sala del cinema a restat tancada en el vestíbul de l’entrada de Balmes i Bergara dels Ferrocarrils de la Generalitat. La platea, la pantalla, la cambra del projector (on Joan Kleber va fer de projeccionista durant 40 anys) i d’altres dependències del cinema han guardat silenci, intactes, fins que l’espai va ser reformat com a sala d’exposicions del 150 aniversari del tren de Sarrià.
Joan Kleber amb el projector, l'any 1960
D’aquell somni de Ciutat de la Llum que havia d’ocupar tot el subsòl de la plaça Catalunya, Pelayo, Bergara, rambla Catalunya, Fontanella i Gran Via entre passeig de Gràcia i Balmes ja només en queda una part de l’avinguda central no ocupada per la perfumeria Sephora, alguns locals laterals, els lavabos i la sala de billars i futbolins, tot tancat a l’esmentat vestíbul de Balmes i Bergara.
Mariano Fernández Pellicer (a dalt)
i José Vázquez de Novoa (a baix),
acomodadors del cinema de
l'Avinguda de la Llum, l'any 1973
(Font: Joan Kleber)
i José Vázquez de Novoa (a baix),
acomodadors del cinema de
l'Avinguda de la Llum, l'any 1973
(Font: Joan Kleber)
Taquillera del cinema
La platea del cinema fins el 2012
Fotomuntatge de © Paula Bruna
Des del 2013, sala d'exposicions
[+]
La asombrosa historia del cine Avenida (2012), de Paula Pruna
Cine Avenida de la Luz (2012), de Paula Pruna [vídeo]
[++ En el cinema i la música]
Bilbao (1978), de Bigas Luna [pel·lícula]
Sinatra (1988), de Francesc Betriu [pel·lícula]
Avenida de la Luz (1998), de Loquillo y los Trogloditas [videoclip]
[+++]
Les ombres de l'Avinguda de la Llum
Roda el món i torna el BON
"Matinal", de Julio Vivas. Catalunya vista desde el exterior
.Catálogo 30 ilustradores 1982.
Barcelona: Banco Exterior de España
Ostres, què bo, l'acomodador el coneixa! Amb un altre aspecte perquè ja era més gran.
ResponEliminaVaja, Galderich, quina casualitat!
EliminaDoncs doble, el meu pare coneixia el senyor Vázquez
EliminaGràcies pel comentari, Antonio!
EliminaBarcelona està perdent la seva identitat i cada cop més s'assembla a qualsevol altra ciutat. Són els efectes de la globalització, que tot ho unifica estèticament. Sort n'hi ha dels que aneu fent arqueologia urbana per tal de preservar la imatge del que havia estat (i tampoc no fa gaire).
ResponEliminaSícoris, a mi m'agrada, sobretot, recuperar el paisatge humà. Em sap greu que desapareguin el paisatge urbà, però el que més em captiva són els hàbits i el comportament de la gent. El que tenia de fantàstic l'Avinguda de la Llum era aquell reflex del pas del temps, que queda dibuixat en els elements del paisatge però són alhora el relat d'unes vivències. De fet, els llocs decadents resulten interessants perquè són com una biografia.
EliminaHi havia entrat alguna vegada. Però la sala de billars...me la coneixia de dalt a baix. Era una apassionat dels "millons", les maquinetes de boles (que avui en diuen pinballs)
ResponEliminaJo m'ho passava bé amb tot, Alfons: els billars, els futbolins i les màquines de "millón" (també en dèiem flippers). Però sí que és cert que les màquines tenien un atractiu especial, sobretot quan van aparèixer les americanes, perquè jo encara recordo aquelles tan primitives que valien a pesseta la partida.
EliminaHabía jugado mucho en ellas
EliminaGràcies pel comentari, Nacho!
EliminaAfirmaria que algun dia en comptes d'anar a classe vaig anar a algun passi matinal. Les pel·lícules que passaven eren "infumables", però entrar a l'avinguda i desprès al cinema, era com entrar dins les tenebres de la ciutat. Et quedava un regust de pas del temps, d'atmosfera "negra" i tot això ho comparties en companyia d'un munt de solitaris més. Una Barcelona molt real i humana que no té res a veure amb la Barcelona de postal d'avui.
ResponEliminaAmb això coincidim, Jordi. Amb el temps va agafar aire de postguerra. Jo també vaig fer unes quantes campanes per anar al cinema; i a aquelles hores, en que tothom treballava o estava a escola, tots els que ens amagàvem pels racons érem uns solitaris, uns fugitius.
EliminaLa il·lustració d'en Julio Vivas de l'exposició del Banc Exterior d'Espanya em té el cor robat des que la vaig veure l'altre dia al seu catáleg. De fet, pel que he vist era una exposició magnífica i me la vaig perdre. Clar, fa tants anys!!
ResponEliminaEstem d'acord, Roser. És excel·lent! Jo sí que vaig veure l'exposició, però ho tenia totalment oblidat. Quan em vas dir que sí que hi havia catàleg vaig recordar que em semblava haver-lo vist i... bingo! El tenia a casa perdut enmig d'altres coses oblidades i curioses.
EliminaQue bueno ¡.
ResponEliminaLa Avenida de la Luz era un lugar exótico y lleno de intrigas, de los pocos que permanecían abiertos hasta tarde y tenía una pátina de lugar extraño .
Siempre me gustó.
salut
És veritat, Miquel. Semblava un lloc fora del temps, amb vida pròpia i amb una fauna peculiar.
EliminaACLARIMENT!! El acomodado de la fotografía es Mariano Fernández Pellicer, no es el nom del que ia, A cada cual lo seu
ResponEliminaCert. Gràcies per l'aclariment.
EliminaJo vsva néixer al novembre del 42, poc abans de inaugurar el cinema, i el meu primer record cinèfil va ser veure "Bambi" a l'Avinguda de la Llum. Els meus pares m'hi portaven a les sessions infantils.
ResponEliminaKikerius, deuria ser tota una experiència veure 'Bambi' a l'Avinguda de la Llum en un cinema subterrani. 'Bambi' és d'aquelles pel·lícules que en una criatura deixa empremta.
EliminaLAS PELIS DE MANOLO ESCOBAR
ResponEliminaQuan feien programes dobles, que normalment eren una pel·lícula espanyola i una d'americana o d'arts marcials.
Eliminaavui he llegit els comentaris que tots heu fet... gràcies !! només puc afegir-hi que els comparteixo plenament, doncs, coincideixen amb els que jo guardo en el record... 👍
ResponEliminaMoltes gràcies, Jaume! No sé si hauràs vist els enllaços del final de l'article. Hi trobaràs moltes més coses que segur que també recordes:
EliminaLes ombres de l'Avinguda de la Llum: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/les-ombres-de-lavinguda-de-la-llum.html
Roda el món i torna el BON: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/roda-el-mon-i-torna-en-bon.html
Tinc molta enyorança d'aquells temps i emocionat per tots els comentaris que estan publicats.....els he llegit tots i he trobat una cosa a faltar.....i es l'olor que feia tota la Avinguda de la Llum des del moment que hi accedies i era la d'unes "galetes" per anomenar-les d'alguna manera.....que no recordo com es deien i que les feien allí mateix durant tots els temps que la Avinguda era oberta.
ResponEliminaSegur que tots el que hi anàveu......ho recordareu.
Una abraçada per a tots els catalans nostàlgics del que va ser Barcelona.
Moltes gràcies pel teu comentari. Recordo perfectament aquella olor dolça de vainilla d'aquella mena de creps que en deien Pampers. És una pena que no trobessin una altra solució per a l'Avinguda de la Llum. Una abraçada!
EliminaPorser en Galderich anava de petit a veure pelis de Disney amn l´avia Josefa, com es el meu cas...
ResponEliminaA veure si ens ho diu.
Elimina