Baladrers de Barcelona,
d'Aureli Capmany.
Barcelona, 1946
d'Aureli Capmany.
Barcelona, 1946
Amb auques i notació
musical de les veus
musical de les veus
Auca dels Baladrers de Barcelona
Barcelona: Antoni Bosch (1865)
Barcelona: Antoni Bosch (1865)
Biblioteca-Arxiu Joan Amades
La calle sin sol (1948), de Rafael Gil
Rambla-Portal de la Pau-Caspolino
"Vendedores callejeros. El charlatán, comerciante
de menor cuantía", Félix Centeno
Exposición de Barcelona 1930.
Diario oficial, 50, 15 de febrer de 1930
Diario oficial, 50, 15 de febrer de 1930
Localització: Portal de la Pau-Rambla
Gentilesa de Francisco Arauz
Gentilesa de Francisco Arauz
Ha, ha.. això si que és una bona ampliació de l'apunt anterior!
ResponEliminaUna imatge val més que mil paraules, diuen.
EliminaQuan era petita anava sovint amb el meu pare a veure els xarlatans de Drassanes, sobretot un que venia fulles d'afaitar, el meu pare mai no va comprar res, per cert, però explicava unes històries terribles sobre una tal Marisa a qui van haver de tallar una cama a causa d'haver-se depilat amb fulles d'afaitar dolentes, a més a més per dir com n'era de bo el producte sempre deia: esto es ternera de Gerona!!!! Al meu pare la comparació li feia molta gràcia, com que era de la província de Girona.
ResponEliminaJúlia, a banda de la truculència, també imagino el personal pensant com la tal Marisa es depilava.
EliminaAquestes escenes de la peli explicaven que les havien filmat en part sense que es notés que era ficció, per captar les cares de la gent, aleshores el Morán era poc conegut i es podia fer així. No n'estic segura però crec que 'la calle sin sol' avui no existeix, devia ser la Volta d'en Cirés.
ResponEliminaSegurament; i si no era la Volta d'en Cirés, seria Cid o Migdia.
Eliminavolia dir que explicava la història de la Marisa el xarlatà, no el meu pare, ep.
ResponEliminaHi havia hagut concursos de xarlatans molt famosos.
ResponEliminaEm passaria el matí contemplant aquest bé de Déu d'il·lustracions. Quina meravella!
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia l'anunci de sabons Tu-Tu parodiant l'escena de Manolo Morán a la pel·li. Hi havia un munt de secundaris del cinema espanyol que caldria reivindicar perquè eren boníssims i, per desgràcia, estan mig oblidats.
Sícoris, estem atrapats en algun lloc del passat. No tenim remei!
EliminaCal reivindicar molts secundaris i molt cinema fet els anys 40 i 50, injustament oblidat.
Fantàstic! Un lloc típic era el Paral·lel,davant de l’Arnau, però de vegades jo els havia vist al Poble Nou, el carrer Pere IV "els quatre cantons" Venien uns ungüents miraculosos, per a tot, per les galteres, picades de mosquits ... A vegades coincidien amb uns gitanos d'Hongria, amb l’ós i cabra inclosos que tenien el seu poblat per la part de darrere de l’ Hispano Olivetti. Ara un Centre Comercial, crec que Carrefour.
ResponEliminaSembla un món estrany, oi Josep? Però de fet, la gent continua sent igual de crèdula.
EliminaJo havia vist els zíngars amb l'ós pels descampats que hi havia a prop de la presó Model.
ResponEliminaLa Júlia té raó. Hi havia hagut concursos de xarlatans molt famosos, però no se on es feien.
Que bueno ¡¡¡
ResponEliminajabones TU TU ...ostras, y uno del Persil ¡¡este corría por las barracas de Valero Petit ¡¡
jajaja
entrada cojonuda
salut
Miquel, ens hauràs d'explicar la venda ambulant per les barraques de Montjuïc. Suposo que n'hi havia més que a la resta de la ciutat perquè estava més aïllat.
EliminaMuy bueno ¡
ResponEliminaRecuerdo el afilador, un tipo de Galicia, el del vino a granel, el del hielo., el carbonero y algunos que vendñian fruta, melosnes y patatas...poca cosa más..
ResponEliminaI les que cridaven "sardina fresca!" A mi m'agradaven més els que venien ungüents. Eren uns fenòmens, Miquel!
Elimina