El Rec Comtal, el riu de Barcelona

El Rec Comtal per darrere de l'església de Sant Andreu de Palomar

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Avui, dilluns 4 d'abril de 2016, he entregat a Viena Edicions l'original del llibre que explicarà la història del Rec Comtal, que ens acostarà als seus vestigis i que reconstruirà fotogràficament el seu traçat al llarg del terrirori de Montcada, Vallbona, Trinitat Vella, Sant Andreu, el Clot i Barcelona.

Aquest projecte editorial arriba coincidint amb les troballes realitzades dins del conjunt d'obres de remodelació de la plaça de les Glòries i durant els treballs que el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha dut a terme per recuperar el Rec Comtal, que s'integrarà en el nou parc de la plaça. El jaciment ha fet sortir a la llum la llera medieval del Rec, al costat de l'edifici modernista de l'antiga fàbrica de paraigües Pius Rubert Laporta. Aquesta troballa pot fer revisar la datació de l'origen d'aquesta sèquia (el carboni-14 ens pot donar alguna sorpresa quan s'analitzin els sediments), que fins ara se situava entre els segles X (regnat del comte Mir) i XI (durant el regnat de Ramon Berenguer I, moment en què la documentació esmenta per primer cop el Rec).

També ha aparegut un pont del segle XIX sobre el carrer del Dos de Maig, i a la vorera de davant encara es conserva, sobre el pont, la meitat de la caseta de la clau de pas que regulava el cabal del Rec. Diversos elements han estat descoberts al llarg de la canalització: escales per accedir al manteniment del Rec, reguerons que derivaven l'aigua cap a les hortes que s'estenien en direcció a mar i estructures que permeten reconstruir usos i aspectes del Rec Comtal gens coneguts fins ara. 400 metres de canalització que passen per on ho feia l'aqüeducte romà que duia aigua Barcino, i del qual el Rec n'aprofita l'estructura, tant en el seu origen a la resclosa del riu Besòs a Montcada i Reixac com en diversos punts del recorregut com sembla ser el cas del tram de la plaça de les Glòries. La Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d'arqueologia de Barcelona, ens ho explica en un reportatge de TV3.

El Rec Comtal a la plaça de les Glòries

© Servei d'Arqueologia de Barcelona

El passat 1 de desembre de 2015, el plenari del Consell Municipal del Districte de Sant Martí aprovava per unanimitat la proposició presentada pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, en nom dels veïns del Clot, en què s'insta el Districte a investigar quina és la situació legal dels pas tancat del carrer Meridional, en el qual es conserva un tram de la llera i els arbres de l'antiga sèquia, i que en cas que sigui públic es converteixi en jardí i espai de memòria del Rec Comtal.

Aquestes iniciatives de recuperació en el barri del Clot-Camp de l'Arpa se sumen a la resta de projectes que ja s'han dut a terme o que estan previstos per recuperar la presència i la història del Rec Comtal. Al barri de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac, i al de Vallbona, a Barcelona, s'ha rehabilitat el tram que transita a l'aire lliure entre tots dos nuclis. A Sant Andreu es crearà el Parc del Rec en la zona on conflueixen les restes d'aquesta canalització amb l'aqüeducte romà i el Molí de Sant Andreu. I el jaciment del Born ens mostra la llera medieval dins les restes del barri de la Ribera que va ser enderrocat per construir la ciutadella militar, l'any 1714. Sobre tots aquests projectes la periodista Cristina Savall n'ha fet un magnífic article a El Periódico: "Barcelona es proposa fer reverdir 22 trams del mil·lenari Rec Comtal", a partir d'un estudi que contempla crear zones lúdiques, de descans i d'interpretació de les restes arqueològiques al voltant de l'aqüeducte que proveïa la ciutat.

El Rec Comtal al carrer Marina amb Gran Via (1917)