El Gran Gilbert a l'entrada de la
Bodega Bohèmia, els anys 70
Com ens explica Barcelofília, els antecedents històrics de la Bodega Bohèmia (1940-1998) es remunten a una petita botiga de queviures que hi havia a la cantonada entre els carrers Nou de la Rambla i Lancaster a la dècada de 1920. Li deien el Celler Bohemi (dècada de 1920-1940) i per entrar a veure els artistes calia passar abans per sota d'un bosc d'embotits que penjaven dins el colmado. En aquella primera època l'accés era pel número 11 del carrer Nou de la Rambla. Hi actuaven aprenents de cantants de sarsuela, mags, imitadors i altres aficionats ansiosos per esdevenir artistes.
Després de la guerra Civil la Bodega Bohèmia va començar a adquirir celebritat a partir de mitjans dels anys 40. L'entrada s'havia canviat al numero 2 del carrer Lancaster i amb el pas del temps aquell local passaria a ser un dels llocs típics més turístics del Barri Xino. Un piano vertical contra la paret presidia el petit escenari. Tot l'entorn era ple de fotografies dedicades d'artistes de tota mena i d'inscripcions i frases diverses: El arte embellece la vida o El mejor local para olvidar tus preocupaciones n'eren alguns exemples.
Durant els anys 50 i 60, el Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohèmia fins la seva mort. A partir dels anys 70 el local va continuar sobrevivint com a refugi de vells artistes que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Aquella decadència era part del seu encant.
En els seus inicis, l'any 1961, el director de cinema alemany Peter Schamoni (1934-2011), amb Jost Vacano fent de càmera, filmava el curt Bodega Bohemia, interpretat per Franz von Bender i amb les actuacions de Mari Alda, Mary Bleyto, Carmina Farguell, Gran Gilbert i Otilia Lannessan.
Recordo haver anat una vegada pels anys 60 amb companys de treball i d'acadèmia, jo tenia 16 anys i recordo la cançó de la Mari Alda acompanyada al piano per una dona que deuria de tenir més de 80 anys. De la cançó que era una havanera només puc recordar la tornada "Boga, boga marinero, boga. la qual la va repetir més d'una dotzena de vegades.
ResponEliminaPotser era l'havanera de Jesús Guridi:
Elimina¡Boga, boga, marinero!
Tenemos que ir lejos,
sí, a las Indias.
No volveré a ver
tu muelle hermoso.
Adiós, costa (orilla de mar) de Ondárroa
¡Marinero, rema!