La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dimecres, 29 de desembre de 2010

Opisso, un paisatge sentimental



Unes de les imatges que il·lustren el paisatge de la meva infantesa a casa de l'avi March són els dibuixos del seu amic Opisso. Després de la purga, acabada la Guerra Civil (per perdre-la), els dibuixos de Ricard Opisso (Tarragona, 20 de novembre de 1880 - Barcelona, 21 de maig de 1966)van ser alguns dels objectes preciosos que l'avi va poder salvar. El temps, però, i la mà destructiva d'alguns parents amb pocs escrúpols es van encarregar de fer-los desaparèixer a canvi d'uns diners que no van satisfer més que vicis temporals.




Els dibuixos no són més que una part minsa d'aquells objectes que articulen la memòria i la sensibilitat del record d'una família que va enterrar el seu passat material burgès. Em queda, només, el record immaterial, fruit d'una narració oral contínua que perdura entre uns pocs llibres, quadres, monedes i escrits esgrogueïts salvats del drapaire.




Dibuixant i caricaturista, membre dels Quatre Gats, contemporani de Pere Romeu, Picasso, Utrillo, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Isidre Nonell, Opisso és el gran cronista gràfic de la societat barcelonina del seu temps. La seva obra la trobem en bona part de les revistes il·lustrades de la ciutat: Luz, Pèl & Ploma, Quatre Gats, Joventut, Cu-Cut!, Garba, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Patufet, Virolet, La Mainada, Pocholo, Papitu, KDT, Pakitu, Eva o El Caloyo; i, és clar, en el TBO aparadegut el 1917, i del qual en celebrem el centenari on l'hem conegut les darreres generacions, gràcies a la reedició dels seus dibuixos o a la publicació de l'almanac de 1974 dedicat exclusivament a la seva obra.


Almanac de 1974 dedicat a Opisso


Periòdicament es recupera Opisso i se'n fan exposicions, com la que el 2016 commemorava el cinquanta anys de la seva mort. Però pocs barcelonins saben que a la ciutat hi té una exposició permanent. Més de 250 peces, entre dibuixos, gravats i pintures, propietat de Jordi Clos, responsable també del Museu Egipci, són obertes al públic a la Sala Museu de l'Hotel Astòria del carrer de París, 209. Passant per davant de les vidrieres de l'hotel ningú s'imagina que aquelles portes que s'obren a un petit paradís ocult de l'Eixample.


La col·lecció Opisso de l'Hotel Astòria

6 comentaris :

  1. Als amants del dibuix, us aconsello que aneu a veure la Cristina Losantos a la Galeria Rovira, Rbla. Catalunya 62.

    Una anècdota: Hi ha qui encarrega xeflis al célebre restaurant de l'hotel "els Casals" de Sagàs .... i com que són parents, ho va a recollir a la Galeria (que també és botiga de material d'escriptori. http://www.hotelelscasals.com/

    D'aquesta manera un client demana un boli i el següent una pintada al forn que tenia encarregada i el tercer veu l'exposició de la Cristina.

    ResponElimina
  2. Molt bona, Jim!

    Prenc nota de l'exposició de la Cristina Losantos (www.cristinalosantos.com).

    Saps a qui m'han recordat sempre alguns dibuixos de la Cristina? A l'il·lustrador Josep Coll...

    ResponElimina
  3. Bé, ella té gairebé de la nostra edat i per tant ha vist els TBO amb els dibuixos del Coll.

    Ja li preguntaré ..... demà mateix.

    ResponElimina
  4. Li vaig preguntar i em va dir que era la segona vegada que li feien aquesta mateixa observació.

    La primera vegada li va dir el periodista i crític Josep Maria Cadena.

    En qualsevol cas, li ha agradat perquè admira a Coll.

    ResponElimina
  5. Opisso cada dia dibuixa més bé, cal donar conèixer la seva obra, testimoni d'un temps passat que no hem de deixar a l'oblit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Leopold. Igual que Gardel, que cada dia canta millor. Opisso cada cop se'ns revela més modern.

      Elimina