dijous, 30 de juny de 2011

Biblioteques per dins [16]


Lady Chatterley's Daughter. Lawrence Lariar (editor).
New York: Popular Library, PC500 (1960)

"El bibliotecari ha dit que tracta d'una noia de la mateixa edat que la Susie"

I el bibliotecari (o la bibliotecària: la perversitat no té gènere) no menteix. Jo mateix acabo de recomanar la lectura de El vigilant en el camp de sègol a la meva filla adolescent. Espero ansiós els seus comentaris.

Més enllà de l'acudit, la il·lustració ens diu dues coses. Una, que quan ens recomanen la lectura d'un llibre (o una pel·lícula o un viatge o un restaurant), qui oferta ens està dient alguna cosa d'ell mateix. I si va acompanyat d'un "estic segur que t'agradarà" sempre em pregunto quina estranya imatge deu tenir la gent de mi. A vegades és per preocupar-se.

La segona lectura que podem extreure de la imatge ens ve donada pels tres protagonistes (que ens diu molt de l'il·lustrador i de la nostra societat). La mare és una càndida i ignorant mestressa de casa. El pare sap perfectament què té entre les mans la seva filla (com a home de la casa no pot ser un ignorant). I la filla és el típic model de nena que els pares ignoren que fa temps que va deixar de ser nena.

M'agradaria parlar d'aquest model familiar que perdura i perdurarà mentre hi hagi famílies, però he quedat absolutament seduït per les expressions de les cares i... el pentinat de Susie.

9 comentaris :

  1. Ha, ha. Potser no és el seu pare, només la nova parella de la mare i preveu un futur incert!!
    L'interés de la nena pel llibre queda molt ben expressat.

    ResponElimina
  2. Genial l'expressivitat dels personatges...i ara que ho penso, la lectura que en fa la Carme J, m'encanta!
    Està claríssim que aquesta és la raó, de la cara de por del home, hahaha! ;-P

    ResponElimina
  3. Carme i Carme, em sembla genial aquesta interpretació. Quina gran tragèdia, amb Nabokov fent d'oracle!

    ResponElimina
  4. Jo d'entrada em quedo amb la part estètica pura i dura, lletres incloses, que és genial, una passada! Fins que he llegit el comentari de la Carme J, que obliga a llegir entre (hipotètiques) línies, haw, haw!

    ResponElimina
  5. Quantes coses en podem extreure d'una imatge :) L'estètica, com a en Leb, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  6. Leb, la lectura de la Carme J és magistral. Aquesta dona té converses amb Freud en el més enllà. N'ha deixat anar algunes que em fan pensar que és bruixa!

    ResponElimina
  7. Clidice, saps què és el millor? No que les imatges (o els textos o la música o l'art en general) tinguin diverses lectures. El millor de tot, no ens enganyem, és la nostra capacitat de veure-les i comunicar-les.

    Per aquí corren un bon grapat de sonats i artistes. Tot un luxe!

    ResponElimina
  8. He fet una recerca amb el Google, encuriosit per la portada de la imatge, i m'ha sorprès les poques referències que n'he trobat. Concretament aquest llibret de "cartoons" (que s'en poden trobar exemplars a eBay o a Amazon) és citat en un apèndix d'una biografia de T. H. Lawrence.

    També "Lady Chatterley's Daughter" dona nom a un vídeo d'uns 6 minuts de... com en diríem?: entre eròtic dur i porno tou, del que s'en troben bastans enllaços. Finalment també hi ha un llibre amb el mateix títol d'una tal Patricia Robins, que és una escriptora anglesa de novella romàntica (una espècie de Corín Tellado) que actualment té 90 anys, segons la Wikipedia.

    ResponElimina
  9. Brian, de fet el llibre és un recull d'acudits (era l'especialitat de l'editor Lawrence Lariar) en què la protagonista és sempre una noia de gustos diguem-ne "moderns", donada l'època.

    ResponElimina