diumenge, 10 de juliol de 2011

500 anys de ciència, raó i pensament crític


Crispian Jago, del bloc Science, Reason & Critical Thinking, publicava l'agost de l'any passat el Subway Science. Un mapa que, seguint l'estètica dels mapes de metro, fa un recorregut per la ciència moderna. Malgrat que alguna de les disciplines consignades tenen orígens més antics, l'autor ha volgut partir de la revolució científica del segle XVI.

El mapa inclou els principals científics moderns que han fet avenços significatius en la nostra comprensió del món, però també inclou molts científics que, a través de la divulgació, alimenten la passió i el coneixement científic.

Fent clic a la imatge que encapçala l'apunt veureu el mapa ampliat. Però podeu accedir al mapa interactiu versió 2.1, que us permetrà desplaçar-vos per cadascuna de les línies i podreu obtenir informació dels científics ressenyats.

Els mapes de metro aportant informació sistematitzada de diversos camps del saber i del món de la cultura estan proliferant a la xarxa. En podeu trobar una bona selecció a The daily avalanche.

Sembla ser que la nostra ment lluita constantment entre l'expressió sistemàtica i ordenada del coneixement i l'expressió artística. Les dues busquen donar sentit al caos. Una, sent fidel a la raó; l'altra, donant sentit al subconscient, a les pulsions i a la irracionalitat. No hi ha contradicció. En última instància, ciència i art busquen la mateixa cosa: la bellesa. Un concepte abstracte que es resisteix a les definicions però que, al llarg de la història humana, ha donat les pautes que ens permeten sobreviure a les "raons" biològiques i a les "explicacions" religioses. La filosofia s'encarrega d'explicar les costures que cusen pensament, acció i realitat. Però la ment humana, des del moment que va aprendre a viatjar vestida d'emocions des del cervell (o l'estómac, o el fetge) fins les puntes d'aquells dits i aquelles mans de les pintures rupestres, no ha fet altra cosa que expressar l'arbitrarietat de la creació divina, creant.

7 comentaris :

  1. No cal dir que el mapa em sembla sensacional, tot i que la ciència mai no progressa de forma tan lineal, com tampoc ho fa la vida.

    ResponElimina
  2. Diguem que el comentari anterior m'ha pres (lícitament) allò que jo anava a dir. La idea que el progrés científic (o de qualsevol altra mena) avança com un tren és una fantasia ben poc científica...

    ResponElimina
  3. Un desideràtum, un afany tan lloable com impossible de resoldre.
    M'he entretingut buscant noms; només dos espanyols: el Severo Ochoa i el Servet camuflat en llatí. Déu i ajuda m'ha costat trobar l'Einstein (al XIX i sense fer transbord amb l'astronomia?). Em fa gràcia que el Carl Sagan i la Lynn Margulis quedin oposats al quadre..., ells que van ser marit i muller! I la Margulis reduïda a una simple parada, com l'E.O.Wilson... No sé, no sé.

    ResponElimina
  4. Ep, Jordi, també hi és en Ramon y Cajal.

    ResponElimina
  5. Allau, dec haver fet una capcinada entre estació i estació.
    Tres també continua fent bo el "¡Que inventen ellos!" de l'Ortega y Gasset.

    ResponElimina
  6. El que tenen en comú la ciència i l'art és la imaginació. Per a la ciència la imaginació és la matèria primera amb la que es construeixen les teories que després cal contrastar. L'obra d'art, en canvi, té creador i contempladors, però no contrast.

    ResponElimina
  7. Brian, que l'art no té contrast? Quants dels milions de quadres, d'obres literàries o composicions musicals, creats durant el XIX han perdurat? És ben possible que la xifra rondi el 5%. Si no existís el contrast no podríem viure-hi al món de tant submergits en la brossa com estaríem.

    ResponElimina