dilluns, 7 de novembre de 2011

Biblioteques per dins [19]


En l'imaginari masculí hostesses de vol i bibliotecàries (entre d'altres) són dues professions recurrents a l'hora de definir objectes de desig per raons diferents. No és que als homes els faci falta gaires raons per inflamar la seva libido, però sí que els agrada vestir-la de disfresses suggeridores. Les hostesses (ara en diuen auxiliars), les pobres, s'han vist obligades, històricament, a fomentar la imatge de servei explotant un tipus determinat de dona, que s'ha d'assemblar a una model (rossa i amb faldilla-tubo curta) i ha de ser servicial (els homes tenen un concepte molt ampli de què vol dir ser servicial).


Poc abans de posar-me a escriure aquest apunt, acabo de veure el segon capítol de Pan Am. Una sèrie nord-americana que té com a protagonistes un grup d'hostesses de l'antiga companyia aèria dels Estats Units, que es desenvolupa als anys 60 i que mostra una trama diversa que passa per tot tipus de conflictes personals, socials i polítics, centrant-se, sobretot, en el paper que li tocava jugar a la dona en aquells anys de transit entre l'opressió de tota la vida i els primers anys d'alliberament i de lluita feminista. Estèticament (i això és una apreciació molt personal) és un fantàstic repàs per la moda de l'època i segueix el camí obert Mad Men, que es desenvolupa ens els mateixos anys, però centrant-se molt més en els paper masculins que, en aquest cas, es mouen professionalment en el món de la creació publicitària.


En altre extrem, tenim les bibliotecàries. El paper eròtic que juguen en la ment masculina és diferent. La imatge prototípica (deixem de banda la típica senyora de caràcter agre, amb ulleres i monyo) és la d'una noia discreta, tant d'aspecte (la roba), com de caràcter; amb ulleres ovalades i cabell recollit. Però és precisament aquesta discreció i el posat anafrodisíac el que desperta la curiositat de l'home, que se les imagina ocultant darrere d'aquest posat formal una fera assedegada. Aquesta imatge ha estat explotada en la literatura popular de gènere, però no ha transcendit al gran mercat de consum (ocasionalment s'han apuntat a la moda dels calendaris de nus). Això sí, darrerament han proliferat els vídeos on bibliotecàries de tot pelatge es deixen anar el monyo.

Les bibliotecàries no han volgut, o no han sabut, explotar aquesta eròtica que s'amaga rere la pàtina cultural i llibresca que les protegeix. M'hauria agradat fer un apunt sobre bibliotecàries de biblioplatja o de bibliopiscina, però no he sabut trobar cap exemple d'adaptació al medi: les bibliotecàries no atenen l'usuari amb biquini.

Pensava l'altre dia si es presenten als concursos de bellesa, si hi deu haver bibliotecàries que hagin estat miss de categoria, miss món o miss univers. Però en general, candidates i organitzadors no deuen ser personal gaire familiaritzat amb la lectura i la cultura. Ara fa poc, precisament, els organitzadors del concurs de miss Itàlia van incloure com a condició per a poder ser escollida haver llegit tres llibres a l'any, notícia que confirma les meves sospites.

Però buscant, buscant (i aquí és on volia arribar!), he ensopegat amb Penelope Plummer, una bibliotecària de 18 anys de Kempsey, Nova Gal·les del Sud (Austràlia), que va guanyar el títol de Miss Món l'any 1968. I això és tot. No hi ha interès a fomentar cap altra imatge que no sigui la tradicional. Hi deuen haver interessos que se m'escapen.


Penelope posant en un carrer de Londres

4 comentaris :

  1. Va haver-hi un temps en què vaig plantejar-me, seriosament, explotar la meva vessant de fera assedegada. Tot sigui pel foment de la lectura, em deia. Però crec que tenen molta més sortida les infermeres. Que no sigui el fonendoscopi.

    ResponElimina
  2. Com la Matilde, també pensava que les infermeres de carinyós tracte estaven al podi. Ja m'està bé que siguin les teves dues, professionals, res d'estar a caseta.

    ResponElimina
  3. Matilde, és molt bo el que dius: "tot sigui per fomentar la lectura". És a dir, malgrat tot no abandonaries l'esperit didàctic. Em pregunto que podria passar pel cap de la infermera: "tot sigui pel...". Potser el fonendoscopi, com dius. De fet, aquest mite és una història particular de metges i infermeres que ha transcendit al gran públic.

    Fixa't, jo el que em pregunto sempre és què passa pel cap de l'altre. Què hi ha darrere del desig, i, sobretot, què vol? (Tant ell com ella).

    ResponElimina
  4. kalamar, jo m'he fet venir bé hostesses i bibliotecàries per fer l'apunt. El meu podi estaria ocupat per altres models femenins, aparentment més discrets. Hasta aquí puedo leer.

    ResponElimina