Viatge al fons del mar

Les sèries de televisió són plenes de personatges que han deixat empremta en tots nosaltres. I per a la nostra generació, que vam néixer al voltant de l'aparició de la tele (la primera emissió estatal va ser el 1956 i a Barcelona arribava el 1959) encara més: creixíem amb el fenomen televisiu. Un fenomen invasiu perquè penetrava a les nostres llars. Convivíem amb personatges com Jim West, Maxwell Smart, Mannix, el senyor Spock, l'almirall Nelson, El Santo, l'agente de CIPOL, les famílies Cartwright, Monster i Adams... No acabaríem. I entre els no humans, deixant de banda els dibuixos animats, Rin Tin Tin, Lassie, Fúria o l'ós Ben. Però, és clar, si parlem de no humans també podem pensar en objectes, i en aquest sentit, el personatge no humà més famós era el Sibius!

El Seaview de Viaje al fondo del mar (1964-1965, en b/n; 1965-1968, en color) era per a nosaltres el Sibius perquè així ho enteníem quan sentíem el mot anglès, llengua estranya per als qui estudiàvem francès. Un submarí nuclear (amb la nau submarina Minisub i l'aèria Aerosub) destinat oficialment a la investigació submarina dels set mars, però que tenia la missió secreta de defensar el planeta de monstres marins: pops, meduses, balenes, mantes o aranyes submarines gegants; amenaces extraterrestres; però també nazis, fantasmes com l'holandès errant, pirates com Barbanegra, dinosaures o fins i tot el monstre del Llac Ness. L'acció estava situada en el futur: la dècada dels 70 del segle XX! La sèrie era una creació d'Irwing Allen (creador també de dues sèries de referència: Perdidos en el espacio i Planeta de gigantes) i estava basada en la pel·lícula del mateix nom, que va ser estrenada l'any 1961. Era la primera aparició del Sibius.

El submarí era una maqueta i totes les escenes submarines eren rodades dins d'una gran piscina i la resta era filmat tot en un plató. Des del punt de vista tècnic, els efectes especials eren força deficients, però aleshores nosaltres no ens n'adonàvem. Estàvem enlluernats per aquell aparell instal·lat al menjador de casa que quan l'encenies i s'escalfaven les vàlvules feia màgia. Comparat amb les possibilitats que tenim ara, la televisió d'aquella època sembla poca cosa, però a nosaltres ens semblava tenir el món al nostre abast.

Àlbum i sobre de cromos de la sèrie

La pel·lícula i la sèrie tenien els mateixos personatges protagonistes: l'almirall Nelson i el comandant Lee, però els actors eren diferents. A la pel·lícula hi havia actors de prestigi: Walter Pidgeon, Robert Sterling, Joan Fontaine, Barbara Eden, Peter Lorre i Frankie Avalon, que era també l'autor de la música. A la sèrie, en canvi, només els dos protagonistes tenien un cert nom: Richard Basehart (31 d'agosto de 1914 - 17 de setembre de 1984), l'almirall, i David Hedison (20 de maig de 1927), el comandant.

El Seaview de Montaplex

Però el que acabo de dir no és cert del tot. Sí que hi havia un actor que va participar en les dues produccions: Del Monroe. A la pel·lícula era Koswki; i a la sèrie, Kowalski! El gran Kowalski, a qui el comandant sempre demanava "control de daños" quan el submarí havia estat atacat. No sé exactament què ens deuria impressionar de Kowalski, potser era només el nom, però era sens dubte el personatge més estimat.

Kowalski, al comandament del sonar

Potser... Ja sabeu què era, oi? Kowalski era l'encarregat de l'altre element característic de la sèrie: el sonar. Si alguna cosa tenia d'especial la sèrie era el ping del sonar, que era com la música de fons, la música dels nostres somnis. Escolteu-lo, i com el gosset de Pàvlov, salivareu!

[Aquest post es complementa amb el publicat

al bloc Enceneu els llums!, on el Sibius passa

a ser el Sivius. Qüestió de fonètica]