dijous, 10 de novembre de 2011

Montserrat Roig i Els catalans als camps nazis


A vint anys de la mort de Montserrat Roig (1946-1991),  pocs escriptors continuen tan vius com l'escriptora barcelonina. Aprofitant l'homenatge en xarxa que se li dedica aquest dijous 10 de novembre, no està de més recordar el magnífic llibre que ens va fer descobrir que en els camps d'extermini nazi també hi van estar presoners i hi van morir catalans, gent, com diu la mateixa Roig, que van mamar els mateixos paisatges que nosaltres. El relat de l'Holocaust és dur, però quan te l'explica algú que t'és proper pren una nova dimensió.

El passat  14 de juny vam assistir a l'homenatge a les deportades al camp de concentració de Ravensbrück que va organitzar l'Amical de Ravensbrück amb motiu d'aquest 20è aniversari de Montserrat Roig que ara tornem a recordar, i que va servir per recordar que les dones també van patir les atrocitats de l'Holocaust. Ravensbrück (Alemanya) va ser el camp de concentració per a dones més gran durant el nazisme.

Va ser a la plaça del Rei. Un lloc recollit, que va permetre una certa intimitat. Familiars, amics, escriptors, editors, representants del món de la cultura i de les institucions que van convocar l'homenatge, i les veus i la música de Josep Tero, Marina Rossell, Hevia i Paco Ibáñez, van recordar la figura de Montserrat Roig i la importància de no oblidar el passat, sobretot el dels milions de persones que van ser exterminades en els camps de concentració nazis, amb un record molt especial de les víctimes catalanes i espanyoles que hi van deixar la vida per defensar la República i la llibertat, i dels supervivents. Al llarg de l'acte van ser nomenats en veu alta tots i cadascun dels noms d'aquestes dones que van viure l'horror a Ravensbrück. I de tot plegat em vaig quedar amb la imatge de Neus Català assentint amb el cap després de cada nom. Un gest que, d'alguna manera, les tornava a totes a la vida en el record de Neus, sempre amb les seves ulleres fosques, com si no volgués que veiéssim en els seus ulls tot el patiment que li va tocar viure,  un patiment que mai podrem arribar a imaginar ni suportar.


Els catalans als camps nazis (1977) explica com l'Holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través 50 testimonis vius en el moment de l'escriptura d'aquest llibre, l'autora traça el relat complet de l'odissea dels deportats catalans i ens permet comprendre què volia dir sobreviure en el món espectral dels camps de mort i com, enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat. A més, completant el valor testimonial i historiogràfic del seu treball, Montserrat Roig aporta una extensa documentació, relativa sobretot al camp de Mauthausen, i ho il·lustra amb testimonis colpidors, incloent-hi la llista de tots els deportats catalans morts a Mauthausen i altres llistes complementàries.

Identitats (9 d'abril de 1988), de TV3. Entrevista de Josep Maria Espinàs a Montserrat Roig

8 comentaris :

  1. Un llibre imprescindible que carretejo any rere any a l'institut.

    ResponElimina
  2. No sabia que participaves a l'homenatge, també. No deu ser casual que haguem triat parlar del mateix llibre de la Roig. Salut.

    ResponElimina
  3. Puigmalet,com que la memòria cada cop és més minsa o més selectiva, hem d'anar sempre amb les eines a sobre.

    ResponElimina
  4. Lluís, com que vaig anar a l'acte del 14 de juny, m'ha semblat interessant fer memòria als despistats.

    No et pensis, anem a parar al mateix llibre per raons semblants a les que expliques al teu apunt.

    ResponElimina
  5. Haig de reconèixer que és l'únic llibre que tinc i que consulto tot sovint ja que el tinc al costat de la butaca on a vegades m'instal·lo. El llegeixo caòticament, cercant el no sé què.

    ResponElimina
  6. Enric, molt interessat que lliguis Montserrat Roig i l'homenatge de les deportades a Ravensbrück.

    Que MR hagués sobreviscut a l'Holocaust, no és pas un element sobrer de la seva biografia i bibliografia.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Víctor. Anava bé lligar els dos esdeveniments. El de la plaça del Rei va ser un acte molt emotiu.

    ResponElimina