Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dijous, 10 de novembre del 2011

Montserrat Roig i els camps nazis



El 14 de juny de 2011 vam assistir a l'homenatge a les deportades al camp de concentració de Ravensbrück, el camp de concentració per a dones més gran durant el nazisme, que va organitzar l'Amical de Ravensbrück amb motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig (13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) i que va servir per recordar el patiment i la mort de tantes dones en els camps d'extermini.


Camp de concentració de Ravensbrück


Va ser a la plaça del Rei. Un lloc recollit, que va permetre una certa intimitat. Familiars, amics, escriptors, editors, representants del món de la cultura i de les institucions que van convocar l'homenatge, i les veus i la música de Josep Tero, Marina Rossell, Hevia i Paco Ibáñez, van recordar la figura de Montserrat Roig i la importància de no oblidar el passat, sobretot el dels milions de persones que van ser exterminades en els camps de concentració nazis, amb un record molt especial per als supervivents i les víctimes catalanes i espanyoles que hi van deixar la vida per defensar la República i la llibertat. Al llarg de l'acte van ser esmentats en veu alta tots i cadascun dels noms d'aquestes dones que van viure l'horror a Ravensbrück. I de tot plegat ens vam quedar amb la imatge de Neus Català assentint amb el cap després de cada nom. Un gest que, d'alguna manera, les tornava a totes a la vida en el record de Neus, sempre amb les seves ulleres fosques, com si no volgués que veiéssim en els seus ulls tot el patiment que li va tocar viure,  un patiment que mai podrem arribar a imaginar ni suportar.




Els catalans als camps nazis (1977) de l'escriptora i periodista Montserrat Roig, explica com l'Holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través 50 testimonis vius en el moment de l'escriptura d'aquest llibre, l'autora traça el relat complet de l'odissea dels deportats catalans i ens permet comprendre què volia dir sobreviure en el món espectral dels camps de mort i com, enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat. A més, completant el valor testimonial i historiogràfic del seu treball, Montserrat Roig aporta una extensa documentació, relativa sobretot al camp de Mauthausen, i ho il·lustra amb testimonis colpidors, incloent-hi la llista de tots els deportats catalans morts a Mauthausen i altres llistes complementàries.

Podeu veure l'entrevista de Josep Maria Espinàs a Montserrat Roig per al programa Identitats, emès el 9 d'abril de 1988 a TV3. 

8 comentaris :

  1. Un llibre imprescindible que carretejo any rere any a l'institut.

    ResponElimina
  2. No sabia que participaves a l'homenatge, també. No deu ser casual que haguem triat parlar del mateix llibre de la Roig. Salut.

    ResponElimina
  3. Puigmalet,com que la memòria cada cop és més minsa o més selectiva, hem d'anar sempre amb les eines a sobre.

    ResponElimina
  4. Lluís, com que vaig anar a l'acte del 14 de juny, m'ha semblat interessant fer memòria als despistats.

    No et pensis, anem a parar al mateix llibre per raons semblants a les que expliques al teu apunt.

    ResponElimina
  5. Haig de reconèixer que és l'únic llibre que tinc i que consulto tot sovint ja que el tinc al costat de la butaca on a vegades m'instal·lo. El llegeixo caòticament, cercant el no sé què.

    ResponElimina
  6. Enric, molt interessat que lliguis Montserrat Roig i l'homenatge de les deportades a Ravensbrück.

    Que MR hagués sobreviscut a l'Holocaust, no és pas un element sobrer de la seva biografia i bibliografia.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Víctor. Anava bé lligar els dos esdeveniments. El de la plaça del Rei va ser un acte molt emotiu.

    ResponElimina