dissabte, 5 de maig de 2012

Catecisme contra constitució: quan érem francesos

Número 1 d'El guerrillero audaz (1962), Manuel Gago

L’any 1812, mentre Espanya era ocupada pels francesos i ens trobàvem en plena Guerra de la Independència, els diputats reunits a les Corts de Cadis, últim reducte no controlat per França, es dedicaven a desmantellar l’Estat feudal. Malgrat ser un intent de reforma agrària que liquidava el règim senyorial, no va permetre que la terra passes a mans de qui la treballava, els pagesos, sinó que va transformar els antics senyors en propietaris de la terra. Aquest procés polític, d’altra banda, era l’inici d’un nou projecte polític contra l’Antic Règim i el despotisme, que pretenia construir una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei, limitant el poder del rei. Aquestes eren les bases sobre les quals es va redactar la Constitució de 1812, “la Pepa”, de la qual aquest any se’n celebra el 200 aniversari.

Aquest text constitucional suposa un canvi de rumb pel que fa al control del poder, fins aleshores en mans del rei. Agafant com a model la constitució francesa de 1791, la de Cadis garantia la llibertat de pensament i d’opinió, la igualtat davant de la llei i el dret de propietat, entre d’altres drets, tot i que no reconeixia, però, la llibertat de culte. L’article 12 deia: “La Religión de la Nación española es y será perpetuamente la Católica, Apostólica y Romana, la única verdadera. La Nación la protege por leyes savias y justas, y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”. L’estructura de l’Estat es definia com la d’una monarquia constitucional (deixava de ser una monarquia de dret diví), que limitava el poder del rei i que es basava en la divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial.

Malgrat que a ningú li agrada ser ocupat, la invasió francesa va obrir l’esperança a tots aquells lliberals que veien en la Il·lustració, que venia de França, l’única manera de convertir aquest Estat en un país modern. Josep Bonaparte, germà de Napoleon i a qui aquest va nomenar Rei d’Espanya, representava aquest ideals reformistes, però es va trobar amb l’oposició local que no volia admetre un govern il·legítim, aconseguit per les armes, i estranger, cosa que no deixa de ser curiosa si recordem quin és l’origen dels Borbons.

Però una part dels espanyols van acceptar aquesta presència estrangera. Naixia la figura de l’afrancesat. Alguns, més aviat pocs, ho eren per motius ideològics, però la majoria van veure en l’ocupació i en les reformes de Napoleó una manera de lluitar contra l’Estat absolutista i aconseguir modernitzar el país sense la revolució i el bany de sang que va suposar la Revolució francesa. Després de la guerra, Ferran VII va perseguir i expulsar (en el millor dels casos) els afrancesats i, ja de pas, en el mateix sac hi va posar els lliberals, molts dels quals tenien l’esperança que Ferran VII iniciés i consolidés el programa reformista de la Constitució de 1812, que el rei va jurar.

En aquest país hi ha coses que no canvien. Es veu mirant el passat i, malauradament, mirant el present. Es podria pensar que l’oposició estava només en l’ocupació i el rebuig a l’invasor, però no és cert. Als afrancesats, i als lliberals que van redactar la Constitució de Cadis (que estaven contra la invasió napoleònica), se’ls oposaven les capes més retrògrades de la població espanyola. Els que tenien càrrecs i interessos, i per tant tenien alguna cosa a perdre, i els que ideològicament estaven instal·lats en una forma d’entendre la vida social i política, tant classes altes com poble baix, que només entenien com a model de vida Déu i la tradició, i que identifiquen poble i nació amb catolicisme, i totes les variants i branques polítiques derivades d’aquesta fe.

L’any 1808 apareixia l’anomenat Catecismo español de 1808 [1], o Catecismo ó breve compendio de las operaciones de España [2], en altres versions (que és la que reproduïm), que deixa ben clar quins són els valors que guien l’esperit cavernari de la dreta secular d’aquest país. Aquest pamflet propagandístic posa el patriotisme espanyol per sobre de tot intent modernitzador subratllant els valors propis de l’Antic Règim: Déu, pàtria i rei, i posa la Il·lustració i els francesos que la representen com a culpables de tots els mals.





D’aquelles dues espanyes de què parlava Machado sempre n’hi ha una que acaba guanyant la partida i trencant els somnis del poble.

*

[1] Anònim. Catecismo español de 1808. En Díaz Plaja, F. La historia de España en sus documentos. El siglo XIX. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1954, p. 71-73.

[2] Catecismo ó breve compendio de las operaciones de España [en línia]. València: Imprenta del Diario, 1808 <http://www.europeana.eu/portal/record/91930/E854D5E4D6C60ECC5163E825A30B56E2164AAD46.html>

9 comentaris :

  1. Sempre he sentit afecte pels afrancesats, doncs els espanyols admirats del XIX ho eren. Van comrpendre que criticar la pàtria no vol dir no estimar-la sinó potser estimar-la més apassionadament.

    El catecisme, noi, és per riure si no fos que és real. I respecte a les dues espanyes, jo ha he optat pel que he optat: totes dues s'acaben assemblant massa en algunes ocasions terribles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eastriver, no hi ha manera de saber com haurien anat les coses, però en aquell moment es va obrir una escletxa per on semblava que era possible canviar el rumb de la història, però van acabar guanyant els de sempre. Però a mi el que em resulta terrible, tant mirant el passat com el present, és el suport que el poble dóna a tot allò que hi ha de paternalista, messiànic, il·luminat; amb quina facilitat s'accepta el discurs populista i demagògic; aquesta necessitat que un líder guiï les seves vides. Aquesta és una de les espanyes de què parla Machado, sigui del color que sigui.

      I pel que fa al catecisme, reflecteix també una d'aquelles necessitats bàsiques d'un determinat tipus de ciutadà espanyol: el que construeix la seva personalitat a partir de la definició de l'altre com una cosa no desitjable.

      Elimina
  2. ahir la sara m'explicava que a classe d'alternativa fan reforç de mates, de llengua... "però a alternativa no fèieu activitats per treballar el respecte, els valors, actituds...?"; "això era abans, mama; ara ho dediquem a repassar coses"; "i els que fan religió?"; "ells no!, ells sí que fan religió!". a més, enguany els toca fer la comunió. se manté i es referma el respecte pel "catecisme", i mentrestant "les alternatives" sembla que perden valor, que s'ensorren... o que, com a mínim, se dediquen a coses aparentment "més pràctiques" :S

    mai he entès per què no fan un "coneixement de les religions" compartit dins a l'escola, i "alternatives" també per a tots.

    bona nit, enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. iruna, tens raó. Suposo que tants anys d'adoctrinament religiós i polític (la Formación del Espíritu Nacional) ha predisposat la gent al rebuig de qualsevol discurs que tingui components morals i/o ètics. Però és evident que faria falta una assignatura que parlés del contingut ètic de les religions, de com aquesta ètica es transforma en valors ciutadans polítics, i de com totes aquestes creences, religioses i polítics, tenen una traducció artística i literària, i com ens han acabat conformant com a persones fins avui. Fa falta una història de les creences, les idees i el pensament.

      La doctrina i la catequesi s'hauria de circumscriure exclusivament a la família. L'escola, pública i ciutadana.

      Elimina
  3. si, realment es una passada. Resulta curiós com molta gent pobre donava suport als Carlistes catòlics front als LLiberals blasfems...

    ResponElimina
  4. Resulta molt curios veure com la gent pobre donava suport als Carlistes i l'esglesia catòlics més tard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, a mi em fa l'efecte que la gent "pobra", com dius, mai ha sabut a qui donava suport. Bé, vull creure que és així...

      Elimina
  5. Aquests catecismes polítics són una passada. No n'hi ha cap, ni els catecismes liberals, que hagi per on agafar-los... Gràcies per reproduir-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, si amb els Coros y Danzas se'm feia un nus a l'estómac, amb aquests catecismes se'm posen els pèls de punta perquè moltes de les coses que diuen són calcades a coses que se senten avui en dia, entre polítics i al carrer.

      Elimina