dimarts, 8 d’abril de 2014

Salón Craywinckel: primera parada de tramvia



Fins l’any 1905 els tramvies de Barcelona no tenien parades fixes. El servei era discrecional i s’aturaven segons les necessitats dels usuaris.

Això va canviar el dia que a Ramon Querol, un industrial barceloní, se li va acudir la idea d’establir una parada a Sant Gervasi per als tramvies de la companyia belga Los Tranvías de Barcelona, que feien els trajectes entre la plaça Catalunya i la Bonanova, i entre les Drassanes i el Tibidabo.

El lloc que Querol va triar va ser en els números 9-11 del carrer de Craywinckel, a tocar de l’avinguda de la República Argentina. En aquest local, proveït de quatre grans portes que donaven a l’exterior, hi va instal·lar una sala d’espera per als usuaris dels tramvies i la va anomenar Salón Craywinckel. Un acord amb la companyia de tramvies va permetre convertir-lo en parada fixa de les línies que passaven per aquell carrer.

Perquè l’espera fos més agradable als usuaris la sala es va proveir de diversos serveis que van fer d’aquesta parada un lloc de referència en el barri. Tenia tota la premsa de Barcelona i de les principals capitals europees, revistes, catàlegs de les botigues més importants de la ciutat i guies. Disposava d’un estanc, d’un escriptori públic, venda de segells i servei de correus, amb dues recollides diàries. Quan a Barcelona encara eren pocs els propietaris de telèfons, oferia un servei telefònic que permetia comunicar-se amb les poblacions de la província i establir conferències amb Madrid i Tarragona.

Gràcies a la publicitat i als contractes amb algunes empreses, en el Salón Craywinckel es podien fer reserves a hotels i restaurants de Vallvidrera i del Tibidabo, i s’acceptava l’enviament i la recollida de paquets i d’esqueles.

I si l’espera era llarga o avorrida, hi havia a la disposició dels usuaris jocs d’escacs, de dames, música i un piano, que podia tocar-lo qualsevol usuari aficionat.

L’any 1911, a les dues línies existents s’hi va afegir el tramvia que feia el recorregut entre Barcelona i la Rabassada, propietat de la companyia Tranvías de montaña SA. Sortia del Salón Craywinckel i anava fins el Casino de la Rabassada. Més tard la línia s’allargaria des de la plaça Catalunya, quan l’any 1913 va tancar el Salón Craywinckel.

Malgrat tot, recentment hem descobert una estació més antiga, la del tramvia de foc. En sabem la localització però segurament no es tractava d'una estació amb les característiques de la de Craywinckel i tindria més funcions tècniques.


Font: La Vanguardia

8 comentaris :

  1. Un día me atreví sobre plano del google maps, a dibubar el trayecto del tranvía de la Rabassada.
    Pero ese trayecto no se porqué se me a perdido.
    Me gustaría volverlo a situar en el mapa.desde su salida en Barcelona hasta su llegada al casino pasando por Vallvidrera pueblo.
    Por casualidad tu lo tienes ?
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, si vas a l'enllaç de "Tranvías de montaña" hi trobaràs el plànol que busques.

      Elimina
  2. No sabia que la idea de muntar aquest local hagués sortit d'un particular. En qualsevol cas, el que sobta és la diferent percepció del temps en comparació amb l'actualitat. Que estrany es fa, amb ulls d'ara, això d'entretenir l'espera jugant a escacs o tocant el piano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, és el que tenen aquestes visions del passat. No només la concepció del temps era una altra, també la nostra percepció d'aquell passat té alguna cosa de càmera lenta, oi? La memòria i el cinema juguen amb el tempo.

      Elimina
  3. Quins temps, la vida anava passant i la gent gaudia d'aquest temps, ara quasi no tenim temps per a res.
    M'encanta el cartell de l'Anèmia, els ulls se m'han anat cap a ell....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí, Javier? Una de les coses que resalta quan mirem enrere és com de diferent era el temps. Ens passa també quan recordem aquelles llargues tardes de l'estiu de la infantesa...

      Elimina
  4. M'agradaria haver vist aquest saló. He arribat a escriure molt en estacions diverses. Sempre hi ets de pas, però és interessant captar aquests passos en que la gent se sol amagar d'ella mateixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi, Olga, les estacions sempre m'han produït una mena de desassossec. Són llocs de pas però sempre hi ha fantasmes que hi habiten. Aquest saló, però, me l'imagino més com un cafè decimonònic.

      Elimina