dijous, 1 de gener de 2015

Cap d'any: el nom i el prepuci de Déu



Publicat a la resta Catxipanda de l'Associació Cultural Tot Història


31 de desembre. S'acaba l'any civil, no el litúrgic. Celebrem la Nit de Cap d'Any des que el 1582 es va implantar el calendari gregorià. El trànsit cap el nou any l'escenifiquem amb dotze gran de raïm; les dotze campanades de mitjanit. Hi ha llocs on se'l rep amb fogueres. En d'altres es personifica amb l'Home dels Nassos, un personatge mític que té tants nassos com dies li queden a l'any i que possiblement prové de l'arbre dels nassos, la llar de l'esperit de la vegetació. A aquests costums se n'han afegit d'altres d'origen modern i exclusivament comercials. El santoral l'encapçala sant Silvestre, el trenta-tresè papa, entre el 314 i el 335, i diuen que el primer que no va morir màrtir.




L'1 de gener és Cap d'Any; una celebració civil que n'amaga diverses de religioses. La primera, que avui és sant Emmanuel, Manel o Manuel, nom que prové de l’hebreu עִמָּנוּאֵל (Immanu’el, “Déu és entre nosaltres”). És l’altre nom de Jesús. Segons la profecia d’Isaïes (Is 7,14), el Messies s’havia de dir Emmanuel: “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel”. Així ho repeteix Mateu en el seu evangeli (Mt 1, 18-25):

“El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.”

Així doncs, recordem que Jesús (en arameu, la llengua d’Israel en aquells temps, יֵשׁוּעַ, Ieshuà) té dos noms. No entrarem, però, en la qüestió de per què Josep desobeeix Déu ni en les moltes interpretacions que una situació com la descrita ha suscitat. Sí que vull fer un petit comentari sobre el mot “verge” a Mateu i que a Isaïes és “jove”. La Septuaginta, la versió grega de la Bíblia hebrea (Tanakh), comet un error en la traducció i en lloc de fer servir “dona jove” fa servir “verge”, que serà el terme que els evangelis utilitzaran i que passarà al llatí de la Vulgata (versió llatina de la Bíblia). Amb aquest petit detall quedaria resolt l’enigma de la virginitat de Maria, però ens hauríem quedat amb una teologia menys brillant.

Continuem amb les celebracions del primer dia de l’any. Un de civil, un de cristià... ens falta el jueu. El nen Ieshuà, nascut jueu un 25 de desembre (data gens arbitrària perquè es fa coincidir amb el solstici d’hivern) compleix el dia 1 de gener el seu vuitè dia en el món. Són els vuit dies preceptius que el judaisme instaura per al ritual de la circumcisió, i que només menciona Lluc (Lc 2, 21): “Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare”.


La circumcisió de Crist, taula de l'Altar del dotze apòstols
de Friedrich Herlin, 1466,


Com acostuma a passar amb tot el que fa referència a la infantesa de Jesús, els evangelis apòcrifs s’estenen molt més perquè els canònics parlen bàsicament de la seva vida pública, és a dir, a partir dels 30 anys. Els evangelis apòcrifs, escrits molt de temps després, converteixen el record borrós del personatge en mite i els seus actes, en prodigis. Així, el Pseudo-Mateu especifica el sacrifici realitzat com a pagament de la cerimònia, i l'Evangeli àrab de la infància narra com després de la circumcisió, la llevadora de Maria va guardar el prepuci en una gerra d'alabastre plena de nards (un conservant), i la hi va donar al seu fill, perfumista de professió, demanant-li que la guardés amb cura i que no la vengués encara que li oferissin tres-cents denaris.

Aquest ritual aparentment intranscendent provocarà un problema teològic. D'acord amb la llegenda, Joan el Baptista li va donar el prepuci a Maria Magdalena.  Com que el prepuci estava separat del cos de Jesús en el moment de la seva ascensió al Cel, sorgeix la qüestió de si va pujar també al cel. Si no és així, això significaria que el prepuci de Jesús seria una de les poques restes físiques que Jesús va deixar a la terra, a no ser que, seguint el costum jueu, s’enterrés el prepuci amb el cos.

La qüestió és que la devoció popular va voler que el prepuci de Jesús restés a la terra i es convertís en una de les preuades relíquies del Fill de Déu, el col·leccionisme de les quals va tenir en Elena, la mare de l’emperador Constantí, una de les més fidels col·leccionistes.

La relíquia del prepuci, com la resta de les relíquies, se l’han disputat diverses esglésies. Serveixi com a exemple les relíquies de la creu: n’hi ha tantes que Calví deia que si s’ajuntessin totes omplirien un vaixell.

El tenia l'abadia de Charroux, en el departament francès de Vienne, on asseguraven que havia estat regalat als monjos per Carlemany, i aquest afirmava que li havia portat un àngel. Una altra versió diu que va ser un regal de noces d'Irene, emperadriu de Bizanci. En algun moment indeterminat la relíquia es va perdre i va romandre perduda fins l’any 1856, quan un obrer que feia tasques de manteniment a l'abadia va assegurar haver trobat un reliquiari ocult dins d'una paret, que contenia el prepuci perdut.

L'abadia de Coulombs, a la diòcesi de Chartres, també va reivindicar durant l'Edat Mitjana estar en poder del Sant Prepuci. Explica una llegenda que quan Caterina de Valois es va quedar embarassada el 1421 d’Enric V d'Anglaterra, el rei va manar que li portessin la relíquia per garantir la gestació i el part de la criatura, i com que va funcionar tan bé, no la va tornar.

La catedral d’Anvers certifica la seva possessió des de l’any 1100, quan el rei Balduí I de Jerusalem el va adquirir a les Croades.

En altres moments de la història l’ubic prepuci ha estat a la basílica de Sant Joan del Laterà de Roma, la catedral de Le Puy-en-Velay, la de Santiago de Compostel·la, i a les esglésies de Besançon, Metz, Hildesheim i Calcata. L'escriptor renaixentista Alfonso de Valdés afirma haver vist personalment la relíquia a Roma, a Burgos i a la Mare de Déu d'Anvers. Després de les Croades circulaven per Europa fins a catorze prepucis divins.

El poble de Calcata, en el Lazio italià, va ser la darrera població custòdia de la relíquia. Expliquen que va arribar a les mans de sant Gregori el Gran de mans d'un àngel. El sant li va regalar al papa Lleó III la nit de Nadal de l'any 800, quan aquest va ser coronat com a emperador del Sacre Imperi Romà. La relíquia va estar custodiada a Sant Joan del Laterà de Roma durant set segles, fins al saqueig de Roma de l’any 1527. El seu rastre desapareix de les cròniques fins a aparèixer en un estable de Calcata, on un soldat lansquenet (els mercenaris que van saquejar Roma) fet presoner havia aconseguit ocultar-la durant segles. Fins l’any 1983 Calcata va celebrar una processó amb el reliquiari que contenia el presumpte Sant Prepuci, reconeguda oficialment per l'Església catòlica. Aquesta pràctica va acabar quan el reliquiari va ser robat. Actualment, l’Església ja no celebra oficialment la festa.


Matrimoni místic de santa Caterina de Siena
Museum of Fine Arts, Boston


L’art i la literatura han tractat el tema, no amb la mateixa profusió que altres motius religiosos potser perquè l’objecte de veneració és poc... atractiu. Només esmentaré dues perles. Una, la llegenda de la visió de Santa Caterina de Siena (1347-1380), en què Jesús es casava místicament amb ella i li posava el seu prepuci amputat com anell de noces. L’altra, la teoria de l'erudit i teòleg catòlic del segle XVII, Leon Allatios, que en la seva obra De Praeputio Domini Nostri Jesu Christi Diatriba (Discussió sobre el Prepuci de nostre Senyor Jesucrist) especulava amb la idea que el Sant Prepuci va ascendir al Cel al mateix temps que Jesús i s'hauria convertit en els anells de Saturn.

Per acabar amb la relíquia, només una cita irònica de Voltaire: “Aquestes supersticions són molt més raonables [...] que detestar i perseguir el teu germà” (Tractat sobre la tolerància, 1763).

45 comentaris :

  1. bon déu! no coneixia res de tot això que expliques.

    t'anava llegint i esperava trobar alguna imatge del prepuci, perquè em costava fer-me a la idea de quin aspecte podia tenir un prepuci "suelto". "si me'n trobés un en un potet, segurament ni sabria distingir-lo... com podia aquell obrer endevinar que allò que va trobar podia ser un prepuci?".

    les dos "perles" que has afegit al final del post, m'ho han fet veure clar: los anells de saturn... o l'anell al dit de santa catalina. ara sí que m'ho puc ben imaginar. este jesús, també, quin un!

    ResponElimina
  2. Enric,

    Celebrero que l'error de transcripció hagi donat tant bons apunts en aquest bloc com en el del Gazo. Em sembla que en faré més...

    Només recordar que el 25 de desembre era el dia que es celebrava el naixement de Mitra, la competència de Jesucrist a l'època romana com a devoció fora dels cultes més oficials.

    I pel que dius, molt bon apunt, aquest Jesús era un "picha brava"!

    ResponElimina
  3. iruna, els textos bíblics són relats literaris i històrics que volen explicar el món tal com el concebien, primer els hebreus i després el primers cristians. Una cosa és la teologia i la interpretació que d'ells s'ha fet i una altra ben diferent l'origen dels propis textos, que són, com he dit, literatura. L'explicació religiosa que ens han fet arribar ha amagat el que tenen de literari i de rerefons popular.

    Jo he fet filologia semítica i aquest és un dels temes que m'agraden.

    He preferit no posar cap imatge d'un prepuci seccionat perquè ni com a residu quirúrgic ni com a pelleringa resseca tenen gaire interès. I tens raó, m'hauria agradat veure la cara de l'obrer mirant-se el reliquiari i dient: "Ostres, un prepuci!" És poc creïble.

    I pel que fa al "pobre" Jesús, no era més que un rabí més o menys il·lustrat a qui Pau li va carregar sobre les espatlles, un cop mort, la responsabilitat de ser el fundador d'una religió que Jesús no va professar mai perquè nasqué i morí jueu. Paradoxes de la vida.

    ResponElimina
  4. Galderich, he vist l'apunt del Gazo i he pensat "va, explica alguna cosa més del Cap d'Any!"

    Cert el que dius. El 25 de desembre coincideix amb el naixement atribuït a Mitra, i també coincideix amb les Saturnals. No ho he mencionat perquè en un dels enllaços ja envio a un altre apunt meu on ho menciono: http://enarchenhologos.blogspot.com/2010/12/el-cicle-de-nadal-i-una-nadala.html

    Sobre si era un "picha brava", li hauríem de preguntar a Maria Magdalena.

    ResponElimina
  5. Molt bo aquest apunt. Llàstima de prepuci perdut, m'hauria agradat anar-hi en peregrinació.

    ResponElimina
  6. He xalat cosa mala, com sempre a ca teu :) Això de les relíquies sempre resulta distret, però imagino els problemes que duria una reliquia d'aquestes emmig de la beateria catòlica l'últim segle ^^ Bon Any!

    ResponElimina
  7. Com he disfrutat! Les dues perles finals ho arrodoneixen.

    ResponElimina
  8. Estic impressionada, em miro el meu anell de casada amb una mica de dentera.. ara em pica la curiositat i voldria saber perquè no circumciden els catòlics si a Jesús li feren.

    Magnífic apunt, Enric.

    ResponElimina
  9. Mireu que si, en lloc de ressucitar, s'hagués quedat en terra tot senceret i no només la pelleringa "suelta" (molt bona, Iruna, ves que no en venguin a granel :-)) ), no em vull imaginar que hauria arribat passar! I sobre la mentalitat de Leon Allatios, i suposo que la de l'entorn, això si que era saturnià.
    Una pelleringa ascendedint per l'espai sideral, tota soleta, i amb el fred que hi fa! :-))
    Com que domines l'asuntu, deixa'm fer-te alguna pregunta: Aquest assaig de Rius-Camps i Read-Heimerdinger, Demostració de Teòfil, i que arran d'aquest, Rius-Camps ens n'ha fet una novel.la per que ho poguem entendre millor tot plegat, dic jo... Vol demostrar la messianitat de Jesús, oi? Ho fa?
    L'altre, t'havia comentat mai (recorda que tinc una nulitat de memòria) Jesus 3000 años antes de Cristo de Claude-Brigitte Carcenac i Llogari Pujol? Sobreposa les vides del déu egipci Ossiris i la de Jesús i noi, quadren! Miracles inclosos.
    Sobre La sinagoga cristiana de Josep Montserrat, em vaig llegir amb tanta atenció com en sóc capaç, especialment el capítol 18, Es plausible que, i també déunidoret. Algun comentari o aportació (pedagògiquíssma, sisplau) a l'entorn d'aquests assaigs? Moltes gràcies i perdona pels deures.

    ResponElimina
  10. Allau, jo ja m'imagino la processo convertida en una "forekin parade" amb àmplia representació iconogràfica. Delirant!

    ResponElimina
  11. Clidice, gràcies. No és de les relíquies més populars, però cert, no m'imagino estampetes amb el Sant Prepuci ni beates fent-li precs... Però vés a saber!

    ResponElimina
  12. Miraculosa, aquesta era la idea; no només explicar, sinó entretenir, com deia Horaci.

    ResponElimina
  13. kalamar, l'anell i la circumcisió són la mateixa cosa: una aliança.

    Per què no es circumcida en el cristianisme? Perquè la vinguda del Messies universalitza aquell judaisme cristià i es decideix que no cal cap ritual que diferenciï els creients dels gentils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El baptisme, Pere, serveix per eliminar el pecat original i entrar de ple en la vida cristiana. És una forma d'aliança. En cert sentit, la circumcisió bé a ser el mateix i recordà l'aliança entre Jahvè i Abraham. Jesús, com a jueu que era, va ser circumcidat en el vuitè dia de vida, però no va ser batejat, per Joan Baptista (que es considera el predecessor de Jesús), quan Jesús inicia la seva vida pública i comença a predicar. De fet, els protestants continuen practicant el ritual del baptisme quan el subjecte és capaç de decidir si vol seguir una vida cristiana o no.

      Elimina
  14. Lior, després de dinar et contesto :-)

    ResponElimina
  15. Ai, perdona'm! T'ho he posat tan costerut, que no t'has vist amb cor de respondre un comentari meu sense recarregar les bateries abans...O és que llegir pedagògiquíssma obre la gana :-))

    ResponElimina
  16. Lior, el problema és que a casa qui cuina sóc jo i la família reclamava pinso.

    No he llegit la "Demostració a Teòfil", però la seva tesi és senzilla: reedita els escrits de Lluc tal i com el rabí els va concebre; és a dir, "Evangeli" i "Fets" junts en un sol text, que és com va ser concebut, i prenent el Còdex Bezae, que és probablement el més antic.

    No és Rius Camps qui vol demostrar la messianitat de Jesús, sinó Lluc. Teòfil, fill d'Anàs i cunyat de Caifàs, i que va ser sum sacerdot del Temple després de la mort de la mort de Jesús, li demana al rabí Lluc que investigui si el rebuig a Jesús com a possible messies va ser la causa de la destrucció del Temple l'any 70 d.e.c.

    La conclusió a què arriba Lluc és que sí, i el seu evangeli en vol ser la demostració, segurament atret pel missatge universalista "cristià", que de fet és el mateix que defensa el judaisme per quan arribi el messies.

    Sí, ja m'havies parlat de "Jesús 3000 años antes de Cristo". No té res d'estrany el paral·lelisme entre les creences egípcies i el judaisme: les tribus heterogènies que conquereixen Canaan porten al sarró mil històries heretades que acabaran conformant part de la religió que els aglutinarà com a poble. No és l'única influència: tots els pobles del Proper Orient es van influir.

    El més interessant de "La sinagoga cristiana" (aquest sí que l'he llegit) no és la tesi de la judeïtat del cristianisme primitiu, sinó la hipòtesi sobre l'origen del moviment jesusita. És molt interessant seguir el camí ideològic i polític que va de Joan a Pere i Jesús, i un cop mort aquest, de Jacob (el germà (?) de Jesús) i Pere (judaïtzants tots dos) fins Pau.

    Montserrat defensa l'origen polític del fenomen. I si no l'has llegit, el llibre de Montserrat té una continuació: "Jesús, el galileo armado: Historia laica de Jesús". Aquí acaba de desenvolupar la hipòtesi que m'assenyales tu del capítol XVIII de "La sinagoga".

    Mai t'has fet la pregunta per què Pere va armat amb una espasa quan detenen Jesús? Durant la dominació romana, un jueu armat hauria estat motiu de condemna a mort.

    Ara hauré d'anar a menjar un altre cop, perquè com que les respostes em surten "in extenso", ja se m'ha fet l'hora de berenar :-)

    ResponElimina
  17. Com sempre un plaer entrar de visita a casa teva. No sé on vaig llegir la tesi que va ser la renuncia de Pau a la circumcisió dels gentils que va fer expandir aquella versió transformada del judaisme que ara coneixem com a cristianisme. Ja que els grecs i els romans no volien ni sentir-ne parlar de tallar-se el prepuci.

    ResponElimina
  18. des de la ignorància total en matèria religiosa, només des de l'experiència de mare amb un fill a qui van operar de fimosi per primera vegada i després per segona vegada, perquè un punt se li va enquistar, i a qui els metges van dir, a la segona vegada, que dubtaven si tallar-li el prepuci o no, dient-me que si li tallaven seria més higiènic però també més sensible i exposat, total que al final, dient-me que sí que li tallarien, posant per davant l'aspecte higiènic, al final, no sé per què, no li van tallar... (uf! quina prèvia)

    pos això, no podria ser que la no circumcisió tingués alguna cosa a veure amb la idea cristiana (no sé si també compartida per les altres religions) d'evitar el plaer tant com se pugue, pensant que millor no fer el gland tan sensible i deixant-lo així més "sempre a punt" per a la reproducció -i expansió- de l'espècie cristiana?

    espero que no semble un comentari fotent-me'n, que no ho pretenc. només és un intent d'entendre per què aquell costum no va continuar.

    ResponElimina
  19. molt bona entrada! Si, això de les reliquies es un gran problema de creibilitat per l'esglèsia Catòlica. Com el dia del neixament de crist. Els musulmans van anticipar-se a aquest problema prohibint les imatges de mahoma i Ala.

    ResponElimina
  20. Alyebard, gràcies. La renúncia a la circumcisió era una manera d'universalitzar l'expansió de la nova religió als gentils i pagans. És el pas cap a una nova aliança que tindrà com a ritual el baptisme.

    ResponElimina
  21. Aris, si només fossin les relíquies... Les religions perden el nord en el moment que la societat corre més que les creences obsoletes.

    Els musulmans fan de més i menys. Cert que estan prohibides les representacions d'Alà i Mahoma perquè es considera que només Déu té el poder de crear imatges. A llocs com a Aràbia Saudita aquests prohibició s'ha estès a totes les formes art i a tota representació del cos humà. Per exemple, el cinema està prohibit.

    Però a Egipte, on de sempre ha existit una gran tradició teatral no se'ls acudiria una prohibició com aquesta.

    La data del naixement de Crist, així com qualsevol data religiosa està subjecte a fenòmens de la natura i a l'interès de difuminar altres celebracions paganes.

    ResponElimina
  22. iruna, una prèvia que és un model de transcripció oral i sintàctica. M'has fet viure la situació i el neguit!

    No, no té a veure amb posar impediments al plaer. És una qüestió purament ritual. Com li deia a Alyebard, la renúncia a la circumcisió era una manera d'universalitzar l'expansió de la nova religió, posant més fàcil la incorporació dels nouvinguts.

    Escolta, i encara que fos el cas, te'n pots fotre tant com vulguis. Els rituals tenen un valor estètic que els fa atractius (i a vegades pràctics, si estan lligats, per exemple, a la salut o a la higiene), però com a ritual iniciàtic és qüestionable en una societat no tribal.

    ResponElimina
  23. Primer de tot, moltíssimes gràcies!

    Ja veig que a casa teva, les dèries que et treuen temps d'atenció a la familia, te les fan compensar a la cuina
    :-))

    Em van regalar La demostració de Teòfil, i em mira com ressentida des de la pila d'espera... Em fa una mica de basarda.

    Sobre "Jesús 3000...", entenc el que dius, però el paral.lelisme de la tesi és entre la religió egipcia i la cristiana, entre Ossiris i Jesús. La qüestió, aleshores, és; cas de (re)conèixer el vertader Jesús, quin valor pot tenir aquest personatge, lliure de mites? El real, a on porta/portaria? Quin llegat? Quin valor, religiós i moral pren? Hauria de recular la cristianitat, i trucar, prèvia totes les prèvies necessàries, a la porta de la sinagoga?

    Prenc nota del llibre de Montserrat.

    No m'havia fet mai la pregunta sobre Pere, i em temo que tampoc no he entés la resposta que apuntes. L'espasa era de Jesús?

    Com m'agradaria poder-ho veure tot plegat en viu i en directe, collona! Des d'una tanqueta, això si...

    Sent el cap de cuina, hauries de tenir "picoteig" preparat per anar picant, mentre vas blogejant i fent fúting, i a saber que més fas alhora.:-)) I ara el que se'n va a dinar és un servidor.

    Gràcies novament.

    Iruna, si tornes a tenir un fill mascle, mira que li facin un arremango integral a poc de néixer i fora problemes... :-)))

    ResponElimina
  24. Consti que això de la cristianitat per cristiandat, ho he fet expressament per donar varietat dialectal i coluridu al comentari.

    ResponElimina
  25. Lior, segons els evangelis, qui va armat és Pere. Pere i Judes eren zelotes, rebels galileus. Seria estrany que Jesús no ho fos, també.

    Els evangelis estan escrits entre 40 i 70 anys després de la mort de Jesús. Cap d'ells, ni tan sols Pau, van conèixer de prop Jesús. Els seguidors en vida de Jesús eren quatre gats. De la seva vida i del que va predicar en quedava un record vague: circulaven el que se'n diu les "logia" (missatges orals originals de Jesús) i algunes històries disperses. Només Flavi Josep menciona alguna cosa sobre el procés judicial. Tota la resta és inventat. Com que calia prendre algun referent, el personal el que fa és tirar de veta de les llegendes de la zona. Tot, des del Gènesi fins l'Apocalipsi són reelaboracions literàries de llegendes antigues. El pòsit cultural de l'època és el que és.

    El valor del cristianisme i de Jesús cal buscar-lo em el camí que ha fet, no en el seu origen. Si poguéssim mirar per un forat, no hauríem vist res especial.

    El missatge original cala bé entre dones, desheretats i esclaus, en un món dominat per l'Imperi romà: dóna esperança a gent que no en tenia cap ni una. I quan Constantí adopta el cristianisme com a religió oficial, s'estén com la pólvora... i ja està liada.

    I si et preguntes per què el cristianisme tenia poca tirada entre els romans, hi ha una raó doble: aquesta mania a voler reconèixer només Déu com a únic amo (els jueus sempre han tingut més clara la separació entre el que és diví i el que és temporal), d'aquí que se'ls perseguís en lloc d'adoptar Déu en el seu panteó; un Déu que, d'altra banda, no tenia cap crèdit perquè només tenia uns quants anys d'antiguitat. L'antiguitat era un valor per als romans.

    Pel que fa a la "Demostració a Teòfil", té poca teca. És bàsicament l'Evangeli de Lluc més els "Fets dels apòstols" (en text bilingüe), amb una petita introducció explicativa.

    ResponElimina
  26. amb perdó per la intromissió, en els àmbits acadèmics, el testimoni escrit de Flavi Josep, com el de Tàcit i Suetoni, es consideren una prova definitiva de l'existència del personatge? de fet ja ho apuntes, però si Jesús hagués estat un messies de tal calibre, amb la burocràcia romana tan ben establerta, de ben segur que n'haguessin quedat moltíssimes més traces, no?

    ResponElimina
  27. Clidice, res d'intromissió; faltaria més!

    Sí, és suficient. Hi va haver un personatge Jesús, de formació rabínica, que de cop i volta apareix en el panorama político-religiós de l'època, associat a d'altres moviments messiànics, d'alliberament, que predica i arreplega alguns seguidors i que és jutjat per... això no s'acaba de saber: la pena de mort a la creu estava reservada als crims contra l'estat... romà, per descomptat. Qualsevol judici per qüestions religioses l'hauria fet la justícia jueva, que tenia plens poders en aquesta matèria.

    Com li deia a Lior, la resta, la construcció del personatge humà, la seva divinització i la separació definitiva del judaisme és un fet tardà, que comença a mangar Pau uns 40 anys després de mort Jesús.

    El cristianisme és obra de Pau. Jesús va néixer i va morir jueu.

    De tota manera, jo no em fico en qüestions de teologia, que no és la meva matèria. Fins i tot, en aquest estat de coses, amb un Jesús humà, el cristianisme primitiu i els seus valors ètics universals són plenament defensables. Tot i que ens ha arribat molt mutilat. No només per males interpretacions i textos mutilats, sinó perquè no totes les Bíblies que hi ha al mercat diuen el mateix.

    Si vols/voleu una petita aproximació a la formació del text bíblic, us deixo un apunt meu: http://bereshitbiblia.blogspot.com/2011/04/la-biblia-el-llibre-inacabat.html

    ResponElimina
  28. Buenos días,

    Mis disculpas por no escribir en catalán - he entendido el contenido el blog (o eso creo :) porque gracias a convivir mucho tiempo con amigos catalanes en Francia, ya me voy apañando :)

    Simplemente quería felicitarles por el blog (al que he llegado por 20 Minutos), y comentar la idea que acaba de comentar Enric - "El cristianisme és obra de Pau.".

    Os invito a echar un vistazo al libro siguiente de Jesús Mosterín, que trata esa idea y la desarrolla, en mi opinión, de forma excelente:

    http://josearnedo.blogspot.com/2011/12/jesus-mosterin-historia-del-pensamiento_30.html

    En el mismo blog incluyo entradas sobre otras religiones - trato de leerme al menos un libro de cada gran religión: China, India, judíos, islam...

    Espero que les guste,

    Un saludo,

    Jose

    http://josearnedo.blogspot.com

    ResponElimina
  29. PD: Acabo de encontrar el "Blog Translator" que aparece en grande arriba a la derecha del blog :) Demasiado tarde :)

    ResponElimina
  30. José, no te disculpes, por favor. Sería genial que conociéramos todas las lenguas habladas en España, pero por desgracia nadie ha querido nunca convertir en patrimonio común las diversas culturas de la Península, sus lenguas y su pensamiento.

    Gracias por tus comentarios. Ayudan a seguir adelante desarrollando temas sugerentes, tanto académicos como de la cultura popular. Vuestras colaboraciones son las que dan sentido a la labor.

    Me he pasado por tu blog y te he dejado un comentario.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  31. Muchas gracias por tu comentario, seguiremos en contacto,

    Un abrazo,

    Jose

    ResponElimina
  32. He conegut aquest bloc per un enllaç d’en Lior a Hasbarats. Molt interessant.

    Al post es diu "Amb aquest petit detall quedaria resolt l’enigma de la immaculada concepció, però ens hauríem quedat amb una teologia menys brillant".

    Em sembla que no, em sembla que hi ha un error: el dogma de la Immaculada Concepció es refereix al fet que la Maria va néixer sense pecat original.

    La virginitat de Maria és un altre dogma, diferent, que ha donat molt de joc; però és un altre dogma.

    A.

    ResponElimina
  33. A, tens tota la raó. He confós una cosa amb l'altra.

    Gràcies pel comentari i benvingut al bloc.

    ResponElimina
  34. Errors de traducció a banda, és significatiu com el tema sexual giravolta sobre la història sagrada oficial o apòcrifa: des de la virginitat de Maria fins al prepuci de Jesús, convertit en símbol nupcial a la llegenda de la visió de Santa Caterina de Siena. Ni els èxtasis mistics de Teresa d'Àvila havien arribat tan lluny!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que Teresa d'Àvila era una santa!

      Al final haurem de pensar que la història de la humanitat és la història d'una neurosi.

      Elimina
  35. Mai ho hagués dit, potser perquè massa sovint ens oblidem de creuar les tradicions cristianes amb les jueves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I oblidem també, Javier, que Jesús va néixer jueu i va morir jueu. Ara, a mi el que m'agrada és la història dels anells de Saturn!

      Elimina
  36. Hola Enric! Continuo meravellat dels teus coneixements sobre l'antigor en tantes i tan diverses disciplines! Com a creient i amb formació teològica m'ha encantat aquest post. Tot el tema dels evangelis apòcrifs és un tema que sempre m'ha fascinat.
    I sobre el prepuci de Déu… què vols que et digui? Que sembla mentida com ens compliquem la vida els homes (i dones) a l'hora de justificar (mitificar) qüestions banals i ascendir-les a categoria de dogma.
    Molt divertit allò dels anells de Saturn!
    Passaré aquest post a un amic meu a qui segur li interessarà molt!
    Una abraçada i molt bona entrada a l'any nou!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas de la religió, August, no té cap secret. La meva primera formació acadèmica és de filologia semítica, i estic especialment interessat en el judeocristianisme, el cristianisme primitiu, o més ben dit, en aquell moment en què el cristianisme encara no havia deixat de ser una forma del judaisme a mans de Pau.

      El tema de les relíquies és molt interessant, i el del prepuci ho és especialment perquè comporta problemes teològics. Helena, la mare de Constantí, va ser la causant de la proliferació i veneració de les relíquies relacionades amb Jesús. Estem en un període on la mitificació de Jesús està en ple auge. Al revés que en altres religions, on els mites arriben, diguem-ne, ja construïts, el cristianisme ho ha de fer en temps rècord, i la relativa proximitat dels fets ajuda a fer versemblant qualsevol relíquia.

      Sí, la història dels anells de Saturn és divertida, com al de Caterina de Siena, però la mística cristiana es plena de relats com aquest. Conceptes com el d'aliança i amor van portar a confondre molts creients.

      Bon any, August!

      Elimina
  37. Com a bon pelleter el prepuci de Déu em dona un munt de bones suggerències. Que tinguem tots bon any i que cadascú es cuidi del seu prepuci si és que encara el conserva.

    Se sap alguna cosa en relació als dents de llet de Jesús, les ungles o els cabells que ben segur s'anava retallant sovint?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho imagino, Xavier, però em sembla que amb el prepuci d'un nadó no t'arriba ni per un moneder.

      De les ungles i els cabells de Jesús no en sé res. Sí que em consta que se'n conserven de Mahoma i Buda.

      De les dents de llet sí que hi ha constància de la seva existència, però no es conserven enlloc. L'última relíquia de què es té notícia va estar a l'església francesa de la Madeleine de Noyon (Picardia) al segle XVIII.

      Elimina
  38. Enric: he conegut el teu blog per l'amabilitat de l'amic August. Li ho agraeixo, perquè tota mena d'informacions de persones documentades les valoro enormement. I les teves ho són.
    No entro en foteses. La meva relíquia -si es pot dir així- és la meva fe d'ara i aquí. La resta, la deixo per estones perdudes, que no en tinc gaires.
    En tot cas, m'he divertit sabent alguna cosa més de tota aquesta història de relíquies i avatars històrics...
    Déu -o qui sigui- ens guardi el seny.
    Gràcies i una abraçada-
    Jordi Trepat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, Jordi, i gràcies a l'amic August per posar-nos en contacte.

      El pas del temps converteix aquestes històries en anècdotes divertides que en el seu moment van generar passions i controvèrsies. Esperem que totes les que avui generen fins i tot violència, demà només siguin una anècdota que ens permetin passar una bona estona.

      Una abraçada, Jordi. Encantat de trobar-te.

      Elimina