Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 18 de desembre del 2015

Montserrat Alberich, de professió mecanògrafa

Pla de la Seu, de Montserrat Alberich
Museu d'Història de Barcelona
Foto: Pep Parer


Aquest apunt no hauria sortit a la llum sense
l'excèntrica curiositat de K.k Ká
i la provocació intel·lectual 


Aquesta il·lustració de la catedral de Barcelona, que du el nom de Pla de la Seu, és obra de Montserrat Alberich Escardívol (Barcelona, 1912– 10 de juliol de 1973). Té una peculiaritat: està feta amb una màquina d’escriure, pertany al fons del MUHBA i és una de les obres incloses a The Sackner Archive of Concrete and Visual Poetry (2013), de l’editorial Sieveking Verlag (Munic, Alemanya) i a The Art of Typewriting (Thames & Hudson, 2015), de Marvin Sackner, Ruth Sackner, Steven Heller.

Nascuda al carrer de Jaume Giralt del barri de Sant Pere de Barcelona, molt a prop de la casa familiar del poeta Joan Maragall, Montserrat Alberich va decidir estudiar comerç a l’Acadèmia Cots, situada aleshores a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha el pastitx arquitectònic del Reial Cercle Artístic. A 15 anys va guanyar la medalla d’or en el concurs de mecanografia que organitzava l’acadèmia, no només per les seves capacitats mecanogràfiques, sinó per l’habilitat component imatges amb el teclat.


L'Acadèmia Cots a la plaça de Santa Anna amb el carrer de la
Cucurulla, l'any 1914. La Font queda tapada pel tramvia


Engrescada per l’èxit, Alberich va persistir en el seu esperit artístic i es va especialitzar en la creació de dibuixos i composicions amb la màquina d’escriure (cromotípies o pintures dactilogràfiques), fent servir cintes de vint colors diferents. L’any 1929 va presentar una de les seves obres en el Pavelló d’Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona: un luxós llibre d’artista de gran volum (110 centímetres d’alçada) dedicat al Quixot. Nou làmines en color, amb orles i motius florals, i un retrat de Miguel de Cervantes.



Algunes imatges del Quixot il·lustrat per Montserrat Alberich



El reconeixement va ser immediat i l’any 1932 guanyava el primer premi del concurs internacional de mecanografia artística (sembla ser que el gènere tenia mercat), que l’Institute Schoevers va celebrar a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia, amb una reproducció del retrat de la duquessa de Devonshire, original de T. Gainsborough.

Va ser l’any 1935, durant la República, quan Alberich va poder alternar amb els seus col·legues masculins (artistes, és clar, no mecanògrafs), i va exposar per primer cop a les Galeries Laietanes, local d’insigne record quan les avantguardes regnaven a Barcelona i de la mà de Salvat-Papasseit que hi treballava com a llibreter. És en aquest mateix any que l’Enciclopedia Espasa la inclou en els seus volums i fa referència a aquesta mostra subratllant “el gran progreso que ha conseguido en su arte y la enorme diferencia y perfección artística que existen entre éstas y aquéllas que fueron los primeros balbuceos de una nueva modalidad pictórica”.


Montserrat Alberich treballant amb la màquina, en un fotograma
del documental NO-DO del 19 de març de 1945


Després va venir la guerra i el que tots ja sabem. I entre aquelles ferides, Alberich va sobreviure artísticament i va participar en d’altres exposicions mentre exercia com a administrativa en el cos de la Policia Nacional: Galeries Laietanes (1946), Casa del Libro (1956 i 1960), Sala Jaimes (1965) i Donostia (1966).

L’any 1965 la revista Destino anunciava que Alberich havia estat convidada a Nova York per la casa Underwood per obsequiar-li una màquina d’escriure construïda especialment per a ella amb un carro de 310 espais, el doble d’un carro normal. Va rebre la medalla d’or de les Arts del Govern francès i les seves obres estan a la Biblioteca Nacional de Montevideo, en el Museu d’Història de Barcelona (en el dipòsit de la Zona Franca, on hem tingut accés a l'original) i en nombroses col·leccions particulars dels Estats Units, Anglaterra, Suïssa, França, Alemanya i Catalunya, com és el cas de les dues obres que Miquel Prats li va encarregar a la Pilar Alberich, l'any 1965, i que avui són propietat dels seus fills: El Senyor en la barca, on Jesucrist fa de timoner dels creients, i Paisatge del Pirineu, que mostra dues persones pescant en l'estany d'una vall.





Montserrat Alberich moria l’any 1973 i la seva fama es va anar diluint fins a desaparèixer del tot del panorama artístic. El 2002, Espasa-Calpe eliminava de l’enciclopèdia la seva biografia mentre a Alemanya era inclosa en el diccionari internacional d’artistes, l’Allgemeines Künstlerlexikon. També apareix al Diccionario biogràfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días (Barcelona: Millà, 1951-1954).

A partir de la publicació d'aquest article a Bereshit, Josep Bracons, cap del departament de col·leccions i centres patrimonials del Museu d'Història de Barcelona, s'ha posat en contacte amb nosaltres i ha creat la biografia de Montserrat Alberich a Viquipèdia.



Programa de mà del NO-DO 116B de 1945, que
inclou un reportatge de Montserrat Alberich

47 comentaris :

  1. Preguem perquè la Santa Viquipèdia vingui a rescatar-la i no es perdi de cara al món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ens hi hauríem de posar, Allau. I mirar què se n'ha fet de les obres que custodia el MUHBA.

      Elimina
  2. Jo vaig fer Comerç abans del Batxillerat i ens anàvem a examinar a l'Acadèmia Pràctica, al carrer Pelai, semblant a la Cots, en alguna ocasió ens havien deixat visitar unes aules on s'ensenyava això de 'pintar' amb la màquina d'escriure, ignoro si Alberich hi donava classes però podria ser, feien veritables meravelles i sovint he pensat com pot ser que tot allò restés oblidat, molts dels quadres eren còpies de 'clàssics' però també hi havia creacions personals, tampoc no sé on devien anar a parar, avui suposo que tot allò es titllaria d'artesania sense importància, som així de rumbosos i amnèsics. Parlo de final dels cinquanta, després vaig enganxar amb el batxillerat i els estudis de comerç van desaparèixer del mapa quan eren molt interessants i estaven molt bé però no eren 'oficials'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això vol dir, Júlia, que el treball de l'Alberich va deixar petja, que hi va haver continuadors del gènere, oi?

      Els estudis de Comerç van ser una sortida acadèmica i professional per a moltes dones, que tenien dificultats per endegar estudis universitaris perquè es veien pressionades per una societat que els demanava una actitud laboral molt concreta i sovint temporal fins que no es casessin. Després va venir l'Escola de Secretàries que va posar en marxa el CIC.

      Elimina
  3. El que percebo, per diferents símptomes lligats a l'oferta cultural del moment, és que s'està recuperant, una mica, el record de les Galeries Laietanes, encara bo. He de dir que vaig acabar el comerç fent dos cursos junts, també la revàlida, que en teníem, als dotze anys, o sigui que parlo del temps de la polca o del topolino.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De les Galeries Laietanes enguany se'n complia el centenari. Crec que se'n va fer un petit homenatges que ha passat sense pena ni glòria.

      Elimina
  4. Quieres creer que no tenía idea de esa faceta artística que se hace sobra máquinas de escribir.
    Si que vi una vez, hace muchos años a un holandés hacer la cara de Winston Churchill, eso sería en la costa, creo, pero no pasó de ahí.
    Por lo que veo con vente carretes de tinta diferentes esto es una obra de artista.
    Salut y gracias por ponerlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, no se li va acabar de donar la importància que potser es mereixia i ha acabat desapareixent. També es feien obres amb els primers ordinadors combinant ceros i uns.

      Elimina
  5. Es una habilidad destacable, me gustaría saber cómo se le ocurrió, en aquella época, mujer y desafiando las artes tradicionales. Es dibujo pixelado.
    Esta mujer habría triunfado en Estados Unidos, unas décadas antes que Wharhol. Aquí le tocó ganarse la vida como administrativa. Es lo que tiene nacer en el lugar equivocado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, lo tenia todo en contra, Amaltea. Si en la historia universal del arte tantas mujeres han sido ocultadas tras la sombra de sus colegas masculinos, imagínate en su caso. Y como en tantas otras cosas, la guerra terminó frustrando su proyección, porque aunque continuó creando, el ambiente artístico era un erial.

      Elimina
  6. un dels problemes aquí és que aquest va ser un art 'de dones' no ens enganyem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, Júlia. Feina d'artesanes.

      Elimina
  7. Ooooh! Aquestes manifestacions artístiques acostumen a formar part de seccions tipus "món insòlit"... perquè normalment donem més importància a l'art oficial lligat al mercat i a tants altres interessos que poc tenen a veure amb l'art...i que en molts casos no valen ni una tercera part de la pena, per exemple, que l'art d'aquesta mecanògrafa! La banda outsider de l'art està plena de genis per descobrir. Gràcies, Enric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessos acadèmics i comercials. Tens tota la raó, Toronto. I tu, com a persona que ho coneix des de dins, deus conèixer casos a cabassos. M'agradaria veure què s'amaga de l'Alberich en els fons dels museus i en les col·leccions particulars.

      Elimina
  8. M'alegro d'haver estat, en part, la instigadora d'aquest apunt sobre una artista que desconeixia fins fa poc. I és bastant lògic que fos així perquè, com dius, la cultura oficial l'ha anat fent fora del "mainstream" artístic. Les poques mencions a la seva trajectòria són aïllades i insuficients. A més, costa molt de trobar rastre de la seva obra, disseminada entre col·leccions particulars i criant pols als fons de museus. Però mira, a partir d'ara, qui busqui informació sobre Montserrat Alberich, sempre tindrà a mà aquesta referència teva a Bereshit, i no és poca cosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estat poc més que un notari, Sícoris. La feina grossa seria mirar què hi ha de la seva obra en el MUHBA per catalogar-la i valorar-ne la importància més enllà de la singularitat.

      Elimina
  9. L’altre dia el meu germà Albert m’ensenyava unes nadales enviades per un amics i jo li deia que el kitsch ja no és kitsch, cosa que em fa pensar que el contrari tampoc deu ser el que era abans, i que tots plegats pintem amb els peus o la boca perquè ens manquen les mans, o ho retenim tot en una memòria fotogràfica com fan alguns savants per després dibuixar-ho fil per randa sense oblidar-nos el més mínim detall. O construïm la Torre Eiffel i la Sagrada Família amb escuradents. Alguna d’aquestes coses fem, no en tinc cap dubte. Jo vaig estudiar un estiu a la Cots per aprendre escriure a màquina, però hi havia masses noies guapes que anaven a mil per hora i somreien burletes de la meva poca habilitat. Avergonyit i atemorit me les mirava fent anar els dits d’aquella manera i m’imaginava coses que no tenien res a veure ni amb l’art de l’escriptura ni tampoc amb el de la Montserrat Alberich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, el primer que m'ha vingut al cap al llegir "peus" i "boca" han estat aquells que són feliços amb una pilota de futbol i els que parlen perquè, com deia la meva àvia, "tenen boca". En tot cas, alguna cosa tenim d'aquells "homo habilis" que d'un roc en van fer una eina. Des de fa un milió i mig d'anys li donem voltes a què fer amb les mans i això ens ha fet arribar on som. Amb escuradents o amb les tecles, intentem explicar el món i a vegades fem de demiürg. La bona voluntat et va dur a l'acadèmia Cots i allà vas descobrir que la matèria orgànica mai deixarà d'estar feta d'aquells impulsos que va dur els primers bacteris a buscar companyia per poblar la Terra.

      Elimina
  10. Ostres, desconeixia que es fes amb màquina d'escriure malgrat que havia vist obres d'aquestes fetes per ordinador com comentes.

    Impressionant com a tècnica però el resultat no és del meu gust. Malgrat aquesta consideració sense importància és una de les altres persones que cal recuperar abans la memòria no desapareixi del tot. L'ideal seria poder contactar amb algun familiar que en pogués dir la seva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc en sabia res, Galderich. Amb ordinador havia vist coses fetes amb ceros i uns. He trobat al Facebook una persona que havia fet treballs d'aquesta mena amb el que s'anomenava "mètode Alberich". Podria ser un fil del que estirar per poder trobar algun familiar. Tinc entès que en el MUHBA tenen obra seva. Preguntaré. Com tu dius, més enllà de gustos és important que no se'n perdi la memòria.

      Elimina
  11. Gràcies, Dani. Ara hi vaig.

    ResponElimina
  12. ^__^ Gracies, espero un article de comics antics :D

    ResponElimina
  13. Hola
    Permeteu-me que us aclareixi que la imatge que encapçala aquesta entrada és, precisament, la de l'obra de Montserrat Alberich que tenim al MUHBA. I que l'autor de la fotografia és Pep Parer.
    Quan durant l'estiu de 2014 Mister Sackner es va posar en contacte amb nosaltres interessant-se per l'obra de Montserrat Alberich li vem facilitar informació sobre la nostra obra, un complet reportatge fotogràfic amb detalls reveladors sobre la tècnica de Montserrat Alberich i també un exhaustiu recull de documentació extreta de les hemeroteques digitals d'aqui a les quals Mr. Sackner no tenia accés.
    Aquesta obra del MUHBA també figura en un altre llibre de Mr. Sackner publicat recentment: "The Art of Typewriting" (Thames & Hudson 2015).
    La llàstima és que la pertinença d'aquesta obra al MUHBA i l'autoria de la fotografia no constin amb prou claredat als peus de foto, com haurien de constar segons els acords de cessió de les imatges.
    En qualsevol cas estem molt contents d'haver contribuit a la recerca de M. Sackner i de la difusió que la nostra obra de Montserrat Alberich està tenint.
    Tambél'hem vista reproduida a l'edició digital de Der Spiegel:
    http://www.spiegel.de/kultur/literatur/schreibmaschinenkunst-typewriter-art-und-konkrete-poesie-a-1057987.html
    Llàstima, repeteixo, de l'oblit en els crèdits
    Josep Bracons, cap de col.leccions del MUHBA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Josep Bracons,

      L'absència del MUHBA i de l'autor de la foto en els crèdits no són per oblit, sinó per desconeixement. Vaig arribar a aquesta obra de la Montserrat Alberich a través de l'enllaç d'Spigel on només hi consta la referència als arxius Sacker.

      Com a col·laborador que sóc del MUHBA, no tingueu cap mena de dubte que si hagués sabut la procedència de l'obra l'hauria fet constar, com és habitual en tots els meus treballs i publicacions.
      Lamento aquesta situació, però ara que he estat informat, ja ho he esmenat. Si tot i així teniu cap mena de reclamació o suggeriment, us deixo la meva adreça de correu electrònic i us atendré amb molt de gust: enric.h.march(a)gmail.com

      Gràcies pel vostre aclariment. Espero poder comptar amb la vostra col·laboració en un futur i aprofito l'ocasió per desitjar-vos un bon any.

      Cordialment,

      Enric H. March

      Elimina
    2. Ep ! Que no ho deia pas per tu ni pel teu bloc, eh ? Si no perque en origen, des de can Sackner, ho ometen i no ho haurien d'haver fet. Amb la qual cosa passa no queda clara la pertinença al MUHBA d'aquesta obra. Moltes gràcies per la teva imediata resposta. Bon any !
      JB

      Elimina
    3. Esmeno el meu redactat anterior perque em sap greu que t'hagis sentit malament
      On diu
      "La llàstima és que la pertinença d'aquesta obra al MUHBA i l'autoria de la fotografia no constin amb prou claredat als peus de foto"
      Hauria de dir
      "La llàstima és que la pertinença d'aquesta obra al MUHBA i l'autoria de la fotografia no constin amb prou claredat als peus de foto del llibre de M. Sackner ni s'expliciti en la difusió que se'n fa"
      I on diu
      "Llàstima, repeteixo, de l'oblit en els crèdits"
      Hauria de dir
      "Llàstima, repeteixo, de l'oblit en els crèdits perque tampoc a Der Spiegel es diu que l'obra sigui del MUHBA"
      Son coses del directe.
      JB


      Elimina
    4. No pateixis, Josep. Tot el que es pot parlar s'acaba aclarint i té solució. Agraeixo els teus comentaris i que s'hagi pogut referenciar l'obra de la Montserrat Alberich. De fet, l'avantatge d'aquests apunts és que el blog fa de laboratori on s'acaben cuinant i enriquint gràcies a les aportacions dels lectors.

      Aprofitant que et tinc a mà, hi ha més obra de l'Alberich en el MUHBA? Escriu-me a l'adreça que he deixat més amunt; la comunicació serà més fàcil i fluïda.

      Moltes gràcies!

      Elimina
  14. Asombroso.
    Gracias una vez más por la información.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, José Luis, por estar allí y aquí. Y aprovecho la ocasión para expresar mi tristeza por la autodestrucción de los "Contradiarios". Echaremos en falta tus lúcidos y lucidos exabruptos. Lo hago aquí y no allí para respetar tu última palabra (a pesar de que siguen activados los comentarios). Espero, con todo, verte por este blog, que es tu casa. Salut i llibertat!

      Elimina
    2. Por supuesto que seguiré viniendo a este lugar maravilloso: Aprendo mucho.
      ¡Salut i Llibertat!
      JL

      Elimina
  15. Article magnífic sobre una artista (i un art!) que desconeixia. Sense comentaris la notícia final sobre l'Espasa... I venint d'on venia i amb els col·laboradors que havia tingut (Fabra i Rubió i Balaguer hi van escriure articles, si no em falla la memòria). Bon any, Enric i companyia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Maria. Malauradament, no és un cas únic. Estic convençut que si hagués estat un home no hauria patit la mateixa marginació.

      Bon any, Maria!

      Elimina
  16. La Montserrat Alberich ja té entrada a la Viquipèdia en català
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Alberich_i_Escard%C3%ADvol
    Bon 2016!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho he fet constar, Josep. Gràcies!

      Elimina
  17. No sé perquè em sona aquest nom, potser perquè vaig aprendre mecanografia als 70, a monges, i una de les proves era "dibuixar" amb els caràcters de la-punyetera-underwood-i-els-repelons-que-se't-feien-al-ficar-se-els-ditets-entre-les-tecles-en-aquella-aula-on-hi-cardava-un-fred-del-quinze. Me n'alegro que per fi se li faci memòria. Tot suma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot suma, Clidice. I m'alegra descobrir que la teva veu se suma a altres que ens han explicat que també van viure l'experiència de dibuixar a cop de tecla, heretada de la pionera Alberich.

      Elimina
  18. Molt interessant, i realment curiós el fet de la Viquipèdia com eina de rescat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Javier, ha anat una cosa lligada a l'altra. Ha estat una feina col·laborativa que ha permès treure a la llum una artista que havia desaparegut del mapa... i de les enciclopèdies.

      Elimina
  19. Els meus germans i jo tenim tres obres de Montserrat Alberich que li va encarregar el meu pare

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gran notícia, Montse! M'atreveixo a demanar-te si seria possible que m'enviessis unes fotos d'aquestes obres, que no publicaré sense el teu permís; i si en tens les dades, de quins anys són. Et deixo una adreça de correu electrònic per si creus oportú posar-te en contacte amb mi. Salutacions cordial.

      bereshit.bloc@gmail.com

      Elimina
  20. Bona tarda,

    Tenim varies obres de Montserrat Alberich encarregades pel meu avi, el qual tenia una gran amistat amb ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Gemma. Quina sort! tot a estat recuperar la figura artística de la Montserrat Alberich i aparèixer obres seves. L'any passat va ser la Montse Prats, com pots veure en el comentari anterior. És magnífic saber que la seva obra es conserva. Et demano el mateix que a la Montse. Si et ve de gust enviar-me alguna foto d'aquestes obres i la data si la saps. No publicaré cap imatge sense el teu permís. Et deixo una adreça de correu electrònic per si creus oportú posar-te en contacte amb mi. Moltes gràcies i salutacions cordials.

      bereshit.bloc@gmail.com

      Elimina
  21. Com s'ho fa l'amic Enric H. March per escriure tant seria una pregunta incompleta. El correcte seria 'tant i tan bé i amb tanta amenitat'. Felicitats, un cop més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel! Ets molt amable!

      Elimina
  22. La cosa no es tant antiga, als anys '70 vaig estudiar mecanografia a l'acadèmia Ripollès, Rbla Catalunya xamfra amb Granvia, principal, i fèiem treballs dels clàssics flamencs sobre una cama i d'altres animals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari. Sé que es va continuar fent com a pràctica a les acadèmies de mecanografia. De fet, he anat rebent diversos comentaris de persones que en van fer mentre estudiaven. En aquest cas, només m'he centrat en la Montserrat Alberich, que pertany a una època molt determinada.

      Elimina
  23. tinc una obra de la montserrat alberich en venta

    ResponElimina