dimarts, 10 de maig de 2016

El Saturno Parque, el Cabaret de la Muerte i altres atraccions misterioses

Catàleg de la inauguració del Saturno Parque (1911)
© Xavi Rodríguez (Bloggercoaster)


Quan la Ciutadella va ser el Coney Island de Barcelona

L’any 1911 es complien deu any de la inauguració de les atraccions del Tibidabo i en feia prop de quaranta de la desaparició dels Camp Elisis, inaugurats el 1853 en el passeig de Gràcia entre els carrer d’Aragó i Rosselló, i desmantellats el 1872, i del qual només un passatge amb el seu nom en recorda l’existència.

El 1911 dos projectes es posaven en marxa. Un, el Gran Casino de l’Arrabassada (1911-1934), del qual en queden múltiples restes (escales, balustrades, túnels i pous) escampades per Collserola i ocultes en el bosc. L’altre, el Saturno Parque (1911-1926), que va ocupar dos emplaçaments diferents dins del Parc de la Ciutadella. Fins el 1916, en el Pati d’Armes, entre l’actual Parlament de Catalunya i l’institut Verdaguer; i d’aquesta data fins que tanca el 1926, en la zona ocupada per l’estany del Parc, la Cascada i zones adjacents.

Ens interessa parlar del Saturno Parque (després rebatejat com a Saturno Park) perquè el coneixement que es té de les atraccions que el componien s’ha obtingut a les hemeroteques a través de la premsa, o de les moltes postals que circulen, però no d’una font directe, cosa que sí hem pogut fer recentment i que ha reportat moltes sorpreses.


El Luna Park de Coney Island (NY), il·luminat de nit, el 1906
Col·lecció Detroit Publishing Company (Library of Congress)


El Saturno Parque pren com a referència els Luna Park de Coney Island, a Nova York, i el de París, i pretén convertir-se en el gran centre atraccions i d’oci popular de Barcelona. La comparació, però, és purament formal perquè el parc d’atraccions barceloní no tenia ni la magnitud ni la capacitat d’atracció del Luna Park novaiorquès, capaç de rebre un milió de visitants en un sol dia si sumem atraccions, restaurants i platges. Malgrat tot, l’entorn del Parc de la Ciutadella li donava un aspecte grandiós i elegant que es multiplicava a la nit amb els milers de llums estàtics que il·luminaven les atraccions i els que es movien al ritme dels trens, els cotxes i les vagonetes circulant incessantment sota la música i la cridòria del públic excitat.


El Saturno Parque il·luminat de nit (1915)
Col·lecció Roisin (AEFC)


Entre les atraccions del Saturno, que van anar variant amb els anys, destacaven el Patín Siglo XX (un tobogan gegant), l’Skating Ring (pista de patinatge), la Plataforma de la Risa o Rueda del Diablo (una pista giratòria que feia perdre l’equilibri), els Columpios reales (barques que es gronxaven, com les del Caspolino), el Planeten-tunnelbahn (un carrusel ondulatori), La Taberna de la Destrucción (un pim-pam-pum), la Flecha de los cigarros, el Laberinto de la escalera diabólica, el Tiro automático con figuras móviles, el Cucut (un capgròs autòmat), el trenet Metropolitan miniature (vegeu En tren pels parcs de Barcelona) i un Tiro de pichón que permetia disparar amb armes de veritat sobre coloms, conills i pollastres, en uns temps en què eren habituals no només les atraccions de tir amb animals, sinó que per Barcelona s'escampaven locals amb espectacles de lluites d'animals.

Les atraccions estrella, però, eren les famoses Witching Waves (onades embruixades, a les quals s’entrava a través d’unes grutes amb estalagmites i estalactites), el Water Chute (vagonetes llançades a l’aigua d’un estany per una pendent), el Tobogan Glissoir (en forma de tirabuixó amb tres pistes) i una muntanya russa de grans dimensions coneguda com Los Urales. Aquesta atracció havia vingut de València, on el 1909 havia presidit la zona d'esbarjo de l'Exposició Regional. Hi destacava un cuc enorme a meitat del recorregut que semblava engolir les vagonetes. Les vies s'enlairaven fins a 30 metres d’alçada i sembla que va arribar a ser la muntanya russa més llarga d'Europa.

A més d'establiments de restauració, refrescos, cafeteries i bars, el parc comptava amb salons fotogràfics que permetien fer caricatures i caracteritzacions, bàscules, telescopis, gramòfons, cinetoscopis (una màquina d’ús individual que permetia veure una pel·lícula introduint una moneda) i un aparell que permetia recuperar forces mitjançant corrents elèctrics. L'electricitat estava de moda-

També hi havia un teatre i un cinema en un edifici d’aires egipcis i babilònics, i el Kaiser Panorama, un aparell òptic que permetia que vint persones alhora poguessin veure imatges il·luminades en tres dimensions (estereografies), atracció molt popular a tot Europa, que il·lustraven, com si fossin reals, els esdeveniments “més importants del món” de la història antiga i actual: paisatges, guerres, incendis, terratrèmols, inundacions, erupcions de volcans, naufragis, crims, comèdies, tragèdies i festes, que satisfeien la curiositat de la gent en un temps en què viatjar era un luxe i no era possible conèixer el món de cap altra manera. S’anunciava com el panorama favorit del kàiser alemany Guillem II. Procedent dels anys del precinema, aquests aparells encara atreien més públic que el cinema, un art sense prou entitat que compartia espai com a element de transició entre els espectacles escènics.


Gravat d'un Kàiser Panorama de 1880


Fenòmens, autòmats i inferns

A banda de les atraccions, el Luna Park de Coney Island, igual que els parcs d’atraccions de les grans ciutats americanes i europees, atreien el públic, sobretot abans del triomf del cinema com a espectacle de masses, amb autòmats, màgia, fantasmagories, barraques de fira que exhibien fenòmens i tota mena de manifestacions que resultaven exòtiques o incomprensibles per a un públic fàcil d’enganyar.

El Saturno no va ser aliè a aquestes experiències malgrat que la premsa no se’n va fer ressò, com ha passat sovint a Barcelona amb aquelles manifestacions d’oci popular que s’escapaven de l’ortodòxia o que eren prou excèntriques com perquè el bon gust i el seny no les publicités.

Pel que fa als fenòmens, és coneguda la presència dels famosos Paquito i Vendeen, un nan i un gegant que van fer força fortuna per tot Europa i que eren del gust barceloní com ho demostra la continuada exhibició de parelles similars des de mitjan segle XIX, com han deixat constància a les cartelleres, però que es remunta a moltes dècades abans. Entre les moltes exhibicions que el nan Paquito feia hi havia des de números circenses a corrides de toros més o menys còmiques, com la que oferí el juliol de 1914, seguint una tradició habitual al Torin de la Barceloneta i en molts espais improvisats de la ciutat.

Entre les atraccions desconegudes fins ara, una de les que despertava la curiositat del públic era el Departamento de los fenómenos, misterios y enigmas. Repartits en escenaris diferents hi havia cinc autòmats:

Cabeza de María Stuart: En un tron i sobre dos sabres, el cap de Maria d’Escòcia, que va morir decapitada el 1587 per ordre de la reina Isabel I d’Anglaterra, movia els ulls, plorava, reia i contestava les preguntes del públic.

La mujer pez: Un altre cap parlant que responia preguntes, però aquest cop dins d’un aquàrium de vidre ple d’aigua i peixos.

La mujer sirena: En aquest cas una bella ondina surt del mar a la posta del sol i fa contorsions sospesa a l’aire, sense cap subjecció aparent, i al so de la música. Després de diverses piruetes, se submergeix de nou dins de l’aigua.

El busto enigmático de Silvia: La noia que respon al nom de Sílvia només té mig cos que reposa sobre una tauleta. La seva és una història trista i la va explicant mentre el públic puja a l’escenari per veure el bust de prop.

La Ninfa de las Flores: En un escenari en forma de teatret de fusta, decorat a l’estil japonès amb garlandes, borles i espelmes enceses, un gerro mostra un ram de flors que es van obrint al so d’una música melancòlica mentre entre els pètals apareix el cap d’una nimfa d’aspecte oriental, que també parla i respon les preguntes del públic.

Sota el títol genèric de Diversiones familiares Dorwan, aquest personatge dirigia i oferia “espectàculos instructivos y morales” que recreaven quadres plàstics amb al·legories de la naturalesa, de l’infern i representacions de l’Antic Testament. Les imatges se succeïen com il·lusions passatgeres que apareixien i s'esvanien com a meteors fugitius fent servir, en paraules de Dorwan, “un método eminentemente científico”.

Le Chevalier Dorwan, que és com es feia dir aquest artista, es va donar a conèixer a Barcelona l'any 1910. Va començar actuant al teatre Apolo i al Gran Via, per passar al Poliorama on s'hi va passar fins a final d'any. Posava sobre l'escenari un espectacle de fantasmagories que s'anomenava La habitación celestial, que era presentat amb un experiment científic que desafiava les lleis de la física. Jugava amb efectes òptics i lumínics per fer aparèixer figures evanescents com fantasmes.

Les atraccions amb emocions fortes començaven amb el Camino del infierno, una recreació, com anunciaven, de “lo que se cree de las regiones infernales”. Era una mena de túnel del terror, amb passadissos a diferents nivells que conduïen “por los caminos montañosos del Averno” i als quals s’accedia amb unes plataformes elevadores. Els terres inestables, els efectes òptics i la projecció de fantasmagories procuraven un autèntic descens als inferns.


El Cabaret de la Muerte del Paral·lel (1926)


El plat fort, però, era el Teatro del Cabaret de la Muerte y el Paraíso. Vam sentir parlar per primer cop del Cabaret de la Muerte arran del descobriment d’un espectacle que amb aquest nom s’exhibia en el número 72 de l’avinguda del Paral·lel, entre els anys 1925 i 1926, en els soterranis del Café Concert Sevilla. Si aquest descobriment va ser una sorpresa, ho és més saber que un espectacle semblant i amb el mateix nom ja existia l’any 1911 quan es va inaugurar el Saturno Parque.


El Cabaret de la muerte del Saturno Parque, amb imatges del Cabaret du Néant de París



El Cabaret du Néant del Saturno Parque,
en uns anuncis de 1911



L’escenografia del Cabaret de la Muerte del Saturno era semblant al del Cabaret du Néant, fundat el 1892 per l’il·lusionista Antonin Dorville, amic de Georges Méliès, i situat en el número 34 del Boulevard de Clichy de París. El local parisenc, que funcionava alhora com a taverna, oferia espectacles relacionats amb la mort, els fantasmes i l’infern, en un ambient d’esquelets, calaveres i taüts, mentre els clients prenien begudes que s’anunciaven fetes de sang, pus i esputs de tuberculosos, i on s’entretenia els espectadors amb trucs d’il·lusionisme i fantasmagories.

El nom i les imatges del Cabaret du Néant es feien servir, precisament, com a reclam de l’espectacle del Saturno Parque. Una de les atraccions proposava als espectadors ser introduïts en un taüt per a ser transformat en un esquelet sota el suggeridor anunci que proclama la transfiguració de les ànimes. L’espectacle, en un entorn similar al d’una cripta, durava una hora mentre una música tètrica composta especialment per al show aterria un públic ingenu i necessitat d’emocions fortes.

Probablement, l’espectacle del Paral·lel deuria ser semblant a aquest del Saturno Parque, mentre el Café Concert Sevilla feia les funcions de taverna, diferenciant-se d’aquesta manera del Cabaret du Néant, que compaginava les dues funcions.

El Teatro del Cabaret de la Muerte y el Paraíso completava la seva oferta amb les Experiencias anatómicas que, sense saber exactament què contenien, oferia “operaciones instructivas, morales y atractivas” que ens porta a pensar en l’existència d’un petit reservat que mostrava un gabinet de figures anatòmiques de cera que podien mostrar el procés de gestació i el part, amb una atractiva Venus anatòmica, o els estralls de les malalties venèries, com més tard va fer el Museu Roca.

Hi ha encara molt per descobrir en el món de l’oci popular de la Barcelona del segle XIX i principis del XX. La recerca és lenta i costosa, però les descobertes són grans, com ho van ser els museus anatòmics que es van exhibir a la ciutat. El coneixement d’aquestes atraccions i exhibicions del Saturno Parque ha estat casual gràcies a la localització d’un catàleg de la inauguració de l’any 1911. Quan es tracta d’espectacles itinerants la dificultat de trobar-ne algun rastre augmenta. Pel camí hem trobat zoològics humans que s'exhibien en el Tibidabo i el Turó Park, on una tribu himàlaia era exhibida, el setembre de 1915, entre espectacles de sardanes, putxinel·lis o la casa encantada, i que eren descrits com "los fenómenos más raros del mundo, ni hombres ni monos". La recerca continua.


 Tobogan Glissoir

Muntanyes russes Los Urales

Water chute

Witching Waves

24 comentaris :

  1. S'exhibien coses molt estranyes, Sagarra en un dels seus articles, ja dels anys vint, mostra la seva angúnia sobre coses com ara un que es feia crucificar a l'Olympia aquell, tan modern ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquesta és la meva recerca, Júlia; anar trobant aquestes estranyeses. El cas del faquir de l'Olympia va ser espectacular.

      Elimina
  2. Mentre espero que la recerca continuï i que els viatges en el temps es facin realitat, només em queda felicitar-te per aquestes troballes tan fantàstiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquesta n'estic especialment content, Sícoris, per haver pogut documentar el Cabaret de la Muerte 15 anys abans. Barcelona és un cementiri d'excèntrics.

      Elimina
  3. Como puedo hacer para pasarte una filmación que tengo muy curiosa del Casino de la Rabassada ??? y que se trata de una atracción de una montaña rusa que acaba en un lago
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, et refereixes a la d'aquest apunt?

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/reliquies-urbanes-el-casino-de.html

      Elimina
  4. MOLT BO¡¡¡,LA MITAD DE LA TEVA INFORMACIO LA DESCONEIXIA,GRACIES¡¡¡.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Oliva! No la coneixies ni la coneixia ningú. És el primer cop que surt a la llum aquesta informació.

      Elimina
  5. Felicitats també de part meva i del meu avi que va ser croupier en sales de joc de mala vida. Una meravella d'article i quina sorpresa, no en sabia res de l'existència d'aquest Saturn que amagava tantes coses fantàstiques en els seus anells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Saturno i els altres parcs d'atraccions que hi ha hagut a Barcelona (13, si no em descompto) estan prou documentats, però no amb prou detall com per saber quines atraccions hi havia. Són conegudes les més populars, però les itinerants es perden en la nit dels temps si no es descobreix algun document, com el catàleg de 1911 que he pogut consultar. I encara hi ha molta cosa a descobrir, Xavier.

      Elimina
  6. Brutal, Enric! Molt més que Coney Island a Barcelona (i a Saturn), quina meravella deuria ser haver-ho viscut! Llàstima que em marejo a quasi totes les atraccions, però en aquell cabaret de la mort i el paradís m'hauria agradat passar-hi més d'una nit! Estarem atents als teus nous descobriments. Gràcies per compartir-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em lamento de la desaparició de tantes i tantes coses a Barcelona; però, d'altra banda, aquest oblit permet el redescobriment i la sorpresa. Qui no es consola és perquè no vol! En tot cas, compartir-ho és tan excitant com descobrir-ho.

      Elimina
  7. Fantàstic Enric! Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba! Em sorprenc dia a dia de la història popular que queda per descobrir.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Gràcies, Valentí! Aquest és el meu nínxol particular: les barraques de fira i els museus anatòmics.

      Elimina
  9. Are ja no dic que o saps tot Enric ,sino que o trobas tot,,, encare que sigui sota terra !!! N´hi ideia de lo que ens pots esbrinar de la Ciutat !! El reportatge ,que desconeixia,es bonissim !! Gracies noi !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume! Tot és feina de recerca. Busca i trobaràs. El problema amb aquesta mena d'informació és que sovint no saps què buscar, però sempre ensopegues amb una cosa o una altra i acabes estirant o lligant fils.

      Elimina
  10. Excel.lent, hi faig un link des del meu article de Barcelofília.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat tota una troballa, Miquel. A mida que aparegui informació oficial ens podem trobar moltes sorpreses.

      Elimina
  11. Moltes gràcies Enric, i moltes felicitats. És una feina d'investigació impressionant i un tema realment desconegut en el que mai havia parat atenció. M'imagino com de gratificant devia ser la descoberta del prospecte.
    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Jaume. Trobar informació d'aquesta mena és molt gratificant. Només un cop de sort permet recuperar una informació perduda i de la qual no se'n tenia cap altra notícia.

      Elimina
  12. Ha de ser emocionant descobrir llocs com Saturn Park, que entre altres han format part de l'història de la nostra ciutat. Contrari al que segur a moltes persones els hagués agradat compartir aquelles atraccions i espectacles fins i tot diabòlics, jo personalment me'ls hagués perdut, ja que mai m'ha atret ni molt menys divertit passar por per distreure'm. Tot i aixo, reconec que la teva gran reserca es inmensament necessària poguer conèixer-la, i aquí tens una "fan" que agraeix moltíssim la teva incansable labor. I tu ho saps, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt emocionant, Rosa. A més, en aquest cas ho és especialment perquè forma part d'una de les meves línies de recerca: tot el que té a veure amb els espectacles itinerants i les barraques de fira, que no han deixat rastre en la història de la ciutat i costen molt de documentar.
      Ho sé Rosa. I saber que tu gaudeixes especialment amb aquestes històries m'empeny a continuar.

      Elimina