dijous, 12 de gener de 2017

2001, HAL 9000 i el Gólem



El 12 de gener de 2017 HAL 9000 fa 25 anys des de la data del seu naixement a la pel·lícula 2001: Odissea de l'espai, dirigida per Stanley Kubrick i estrenada el 1968. HAL és una supercomputadora dotada d'intel·ligència artificial. Celebrar-ne la data de la creació no tindria més importància si darrere d'aquest "personatge" cabdal en l'argument de la pel·lícula no s'hi amagués una història que ha passat desapercebuda fins ara. Per arribar a l'ànima de HAL, comencem pel principi, abans del seu naixement, amb unes dades que no per ser conegudes deixen de ser interessants i que ens permeten recular fins el segle XIX.




L'any 1892 el compositor britànic Harry Dacre (1860-1922) escrivia "Daisy Bell", una de les cançons més populars del music hall del segle XIX i que va popularitzar la cantant anglesa Katie Lawrence (1868-1913), l'any 1899.

Entre els anys 1961 i 1962, el físic John Larry Kelly, de Bell Labs, utilitza un ordinador IBM 704 per sintetitzar per primer cop la veu humana i fa servir la coneguda cançó de Harry Dacre.




El recorregut de la cançó continua quan l'any 1968 "Daisy Bell" es converteix, no pas per casualitat, en una de les cançons més tristes de la història del cinema. Reculem mentalment a aquell 1968, tan significatiu per moltes raons. Sortíem un vespre del cinema Florida de Barcelona, just al costat de l'enyorat Price de les vetllades de boxa i de lluita lliure, després d'haver participat en un espectacle visual com fins aleshores no havíem vist mai en una pantalla. Els més petits no teníem edat per entendre ni el significat ni el sentit narratiu de 2001: una odissea de l'espai, d'Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke, però els adults tampoc; l'ús de la música, la coreografia, el so com a tècnica narrativa, els efectes especials i tots els elements tècnics de 2001 ens van segrestar els sentits. Vam sortir del cinema amb la sensació d'haver participat en un esdeveniment important. Vam créixer sense ser-ne conscients.

Però un regust agre ens quedava a la boca després d'haver presenciat la trista mort de HAL 9000, després de rebel·lar-se contra la tripulació de l nau, mentre s'esllanguia cantant "Daisy, Daisy", la cançó que li havia ensenyat el seu instructor, Mr. Langley, a la planta de HAL Laboratories d'Urbana, Illinois, on va néixer aquell 12 de gener de 1992 (1997 a la novel·la de Clarke) que ara celebrem, i per no deixar les xifres rodones, cent anys després que Dacre la compongués sense saber que seria l'últim alè de HAL i del seu àlter ego, el Gólem.


El Gólem en una escena animada de la pel·lícula Der Golem 
(1915 i 1920), de Henrik Galeen i Paul Wegener,
basada en la novel·la de Gustav Meyrink


Kubrick, jueu fill de pares emigrats des de l'est d'Europa (1), juga amb la idea del Gólem, un gegant de pedra al qual li dóna vida, segons la càbala, la paraula hebrea emet (אמת), que significa "veritat" i que du escrita en el seu front. Coneixem aquesta figura llegendària, entre d'altres autors, a través de Jakob Grimm, a El periódico para ermitas (1808); Ludwig Achim von Arnim, amb Isabela de Egipto (1812); E.T.A. Hoffmann i Der Sandmann (1816); pel conte El Gólem, de Isaac Bashevis Singer; però sobretot per El Gólem (1915) de l'escriptor austríac Gustav Meyrink (1868-1932), i per les tres versions de la pel·lícula Der Golem (1914, 1917 i 1920), de Paul Wegener. Malgrat tot, El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (1909), obra clàssica de la literatura jueva en llengua jiddisch del segle XX, de Yudl Rosenberg (Rodomsko, Polònia, 1859 - Mont-real, 1935), rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva, és la història que narra el mite modern del Gólem.

La llegenda explica que el rabí Loew va construir el Gólem per defensar el gueto de Praga de l'antisemitisme. Quan el gegant de pedra embogeix i comença a matar indiscriminadament, com l'ordinador HAL de 2001, Loew el sacrifica esborrant-li del front l'àlef (א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, amb la qual cosa queda la paraula met (מת), "mort", de la mateixa que David Bowman apaga els sistemes cognitius de HAL, que es va apagant mentre canta "Daisy, Daisy".

D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem estan guardades en un taüt a les golfes de la sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari. Només caldrà connectar de nou el sistema operatiu.

Quan vaig donar a conèixer públicament per primer cop aquesta relació entre HAL i el Gólem, un lector em va comentar que havia vist en una escena de la pel·lícula la paraula emet (אמת) a l'ordinador. Jo no l'he sabuda trobar. Si fos així, la teoria del Gólem es convertiria en alguna cosa més que una afortunada coincidència.




*


Nota:

[1] Kubrick va deixar sense realitzar una pel·lícula sobre l'Holocaust. Com afirmen Jan Harlan, durant molt de temps productor executiu del director nord-americà, i la seva filla, volia fer una pel·lícula sobre l'Holocaust, però mai va tenir un bon guió. Kubrick volia aconseguir els drets de la novel·la de Louis Begley, Wartime Lies, la història d'un nen jueu i la seva tia que fugen de l'ocupació nazi de Polònia. Begley  s'havia mostrat reticent a cedir els drets del seu llibre, però la seva admiració per Kubrick va suavitzar la seva postura.

Una vegada més, Kubrick es va embarcar en una investigació exhaustiva. Va fer la localització d'escenaris per Europa i va posar en marxa el càsting: Uma Thurman i l'actriu holandesa Johanna ter Steeg es perfilaven com a candidates al paper de la tia. Però va tenir la mala sort que Spielberg es va avançar amb La llista de Schindler i Kubrick va desestimar temporalment posar en el mercat una pel·lícula de temàtica tan semblant.


La sinagoga sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova,
de Praga, en una postal dels anys 20

22 comentaris :

  1. Me dejas parado con los de Hal y la palabra hebrea.
    Volveré a visionar toda la película y miraré una por una las secuencias en donde sale el ordenador.
    Un abrazo
    Salut

    ResponElimina
  2. Lluís Bosch 22 de novembre de 2011, 7:19

    Jo també vaig veure 2001 en una edat "precoç", diria que als catorze, i les sensacions s'assemblen a les teves. No m'hi van dur els pares, sinó que es van limitar a donar-nos els diners de l'entrada a mi i al meu germà, que en tenia tretze.
    Després l'he vista alguna altra vegada, però aquella impressió tan profunda ja no s'ha repetit. Cosa que no vol dir que n'hagi captat tot el que podria. Recordo que vaig comprar l novel·la del Clarke de seguida, una edició de butxaca que em va costar 50 pessetes. La vaig llegir pensant que comprendria, però no ho sé pas.
    Fa poc més d'un any l'he tornada a veure en DVD, i va ser ja tan sols una experiència audiovisual, diria jo: em vaig asseure al sofà, deixat anar, a gaudir del festival d'imatges i música.
    Mai no havia estat conscient d'aquest joc de paraules en hebreu... Diguem que ara, llegint-te, he après una mica més però en canvi ja no es repeteix aquella emoció tan poderosa dels catorze.

    Enric H. March 22 de novembre de 2011, 15:22

    Lluís, suposo que és difícil tenir les mateixes sensacions que la primera vegada, amb una pel·lícula i amb qualsevol cosa. Un cop racionalitzat...
    Crec recordar que el mateix Kubrick va dir que no tot en la pel·lícula havia de passar per l'enteniment.
    Jo la vaig veure quan la van estrenar, i és clar, amb nou anys vaig haver d'anar acompanyat.

    ResponElimina
  3. Aris 22 de novembre de 2011, 9:27

    Ostres, això de la paraula Emet no ho savia!. No m'extranya, el Kubrick era un perfeccionista i jueu i a més estava obssesionat amb l'Holocaust. El coleccionista més important de films filmats pels Nazis era Kubrick.

    Enric H. March 22 de novembre de 2011, 15:23

    Aris, he afegit text que tenia pendent sobre el que comentes. Fes-li un cop d'ull.

    Aris 25 de novembre de 2011, 15:47

    Ostres, doncs això del film de l'Holocaust no ho sabia, molt bo.

    ResponElimina
  4. Alyebard 22 de novembre de 2011, 13:41

    Jo la vaig veure en reposició sobre el 85 o 86. Però aquest detall del Golem se'm va escapar. Gràcies!

    Enric H. March 22 de novembre de 2011, 15:25

    Alyebard, jo no el vaig descobrir fins molt més tard. És un detall interessant que no està gens analitzat. No sé si hi deu haver cap estudi que es dediqui a descobrir aquests detalls, però tinc entès que hi ha més referències en altres pel·lícules.

    ResponElimina
  5. El missatger 23 de novembre de 2011, 10:36

    Hal com a Golem contemporani? Molt interessant... De fet, ho és. Primer protegeix als seus i després es torna boig i comença a matar-los.
    He vist molts cops 2001, una de les meves pel·lícules preferides d'adolescent, i mai me n'havia adonat del detall golèmic; a més, a la bibliografia que he llegit no se'n parla.
    Per tant, el teu apunt obre moltes perspectives fascinants... Salut!

    Enric H. March 23 de novembre de 2011, 11:39

    Missatger, jo tampoc n'he sentit parlar mai, però feia temps que li donava voltes a la idea i encaixa perfectament, tant des del punt de vista argumental com simbòlic. Seria qüestió de desenvolupar-ho.

    ResponElimina
  6. iruna 23 de novembre de 2011, 14:38

    tan tendra que m'havia semblat la cançó de "daisy bell" cantada per la computadora... i ara, pensar que pot arribar a ser tan sinistra...
    has ampliat el post, eh? no en sabia res de la paraula "golem" i tot això que expliques. llegint l'enllaç, anava pensant, "la mateixa església o els capellans podrien ser golems, d'alguna manera", i a continuació, lo poema de borges. "golem" utilitzat també com "imbècil", "inanimat"...? quantes voltes pot arribar a donar una mateixa cosa, o idea, o persona... imagino algú dels temps passats intentant explicar una religió, i altres considerant-lo un "golem", a ell i a la religió sencera. i després algú altre, aferrat a unes idees i creences, considerant "golem" a qui no les pensa... i tant un com l'altre, persona i golem alhora: allò que som i allò que construïm per a "ordenar" com som i com voldríem que fossen les coses. però després tots, persones, màquines, religions i ninots de fang, mos trobem amb la contínua sorpresa de veure que la vida (i la persona) sovint no "funciona" com natros prevèiem, que per molt que volguéssem escriure-la, no podem abastar-la tota.
    me sap greu que s'identifique la "bogeria", lo "col·lapse" que vivim tantes vegades, com "qui va matar indiscriminadament"... qui acaba malmetent les "bones obres". no pot ser que la "bogeria" que pot matar indiscriminadament sigue la mateixa que mos pot portar en un altre moment a crear la cançó de la daisy bell, tan tendra? el mateix hal canta "half crazy", no?
    què va ser el que va "transtornar" hal, o golem? no conec ni una història ni l'altra...
    ara penso en allò de "la maté porque era mía", o "lo maté porque era mío", que també passa a vegades. què mos porta a actuar així a vegades? lo fet de no ser "prou perfectes"? (ahir vaig estar llegint coses de maçoneria...)
    tinc la impressió que no és això. precisament, potser el neguit de voler ser-ho i que les coses ho siguen mos destarota. no ho sé, xec...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric H. March 24 de novembre de 2011, 0:42

      Iruna, no deixa de ser un joc intel·lectual: allò que et dóna la vida, et pot matar.
      He fet alguns afegits per deixar més clar què és el Gòlem per a qui no ho sabés.
      Té sentit el que dius. De fet, l'Església i els seus ministres estan inspirats per l'Esperit Sant. "Esperit", en hebreu, és "ruah", que també vol dir "alè", l'alè que dóna la vida. Al Gènesi, Yahvé dóna vida al primer ésser humà (sense distinció de gènere) amb el seu alè, i algunes variants de la llegenda del Gòlem, també.
      Sobre els éssers i màquines creats pels humans que acaben escapant del nostre domini i fent-se autònoms, n'hi un munt d'històries. És por. I no podem fer res amb la polisèmia de les paraules: l'ús s'ajusta a les necessitats de cada època i de cada circumstància.
      La història del Gòlem i la de Hal són la mateixa. Neixen per ajudar-nos i acaben anant contra nosaltres i cal destruir-los. Però, de fet, ni l'un ni l'altre són morts, sinó que dormen a l'espera d'haver-los de necessitar un altre cop. Per què s'hi tornen? Simple: és una metàfora del poder i el seu exercici.
      L'ús de "gòlem" com a sinònim de boig és només entre els jueus: un gòlem és qui perd el control segons els valors atribuïts als humans. Nosaltres també usem el terme "boig" en sentits oposats: qui no controla els seus actes segons les normes establertes, i també es diu de qui és un geni.
      "La maté porque era mía" és de "Crímenes ejemplares", de l'escriptor jueu valencià Max Aub. Té el mateix sentit que "Lo maté porque era de Vinaroz", de la mateixa obra. Representa l'absurd.
      Què ens porta a ser com som? Mira, ahir en parlava. L'art neix de la cerca de Déu o de la il·lusió de ser Déu. Té a veure amb l'acte de crear. Des del moment que amb la cultura popular i la societat de consum (també podríem dir-ho de la democràcia) es socialitza la societat, tots esdevenim protagonistes en potència de la creació del món. Això genera insatisfacció. La manera de respondre a aquesta insatisfacció ens pot fer mansos, perillosos o artistes.

      Elimina
  7. Ricard Masferrer 22 de juliol de 2014, 13:34

    Vaig veure 2001 al cine Aribau, en els temps de la transició, al voltant dels 20 anys i també recordo molt bé sortir-ne trasbalsat. Kubrick és un director molt interessant.

    Enric H. March 22 de juliol de 2014, 14:04

    Sí, Ricard. És difícil restar indiferent a Kubrick. 2001 ens va marcar.

    ResponElimina
  8. Agata del Mar 23 de juliol de 2014, 23:33

    2001..... una de les meves pel-lícules favorites, l'he vist com 5 ó 6 cops i cada vegada hi trobo alguna cosa nova i el llibre d'Arthur C. Clarke en que es basa diria que fins i tot encara m'agrada més......el moment de la "mort" de Hal, impactant

    Enric H. March 24 de juliol de 2014, 11:36

    Tens raó, Àgata. Sempre s'hi veuen coses noves. Jo també l'he vista un munt de cops, però la primera vegada, amb nou anys, va ser la que em va impactar més.

    ResponElimina
  9. Les golfes de la sinagoga Staronová equivaldrien al soterrani del conte de Borges on s'hi troba l'Aleph, que, igual que el Gólem i Hal, també acaba sent destruït.

    Em tornaré a mirar "2001..." amb deteniment per detectar aquesta escena on se suposa que surt la paraula "emet". En tot cas, l'analogia que fas entre els dos personatges (per dir-ho d'alguna manera) em sembla molt més que raonable.

    Per si t'interessa, et deixo l'enllaç a la pàgina de Rob Ager, un estudiós de Kubrick que analitza molt detalladament cadascuna de les seves pel·lícules. Aquesta és la de "2001...":
    http://www.collativelearning.com/2001%20analysis%20new.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final, el receptor acaba fent seva l'obra i modificant-la, i ens és permès fer-ne lectures que l'autor no hauria sospitat. Què és, si no, l'art? En aquest cas diria que és més que plausible. I la referència a Borges que comentes li dóna encara més versemblança a una idea que subjau en llegendes populars, mites i religions. Gràcies per l'enllaç, Sícoris!

      Elimina
  10. La gran cualidad de la película -sobre todo en el desenlace-es la de anticipar una humanidad no biológica. Todas las señales, y no creo que haya casualidad en Kubrick ni en su fuente (A.C.Clarke) remiten a una tradición alquímica. Hal es la vieja aspiración de transformar materia mortal en un ser que conducirá a la especia a otro estadio evolutivo. Y creo que Kubrick ha dejado las miguitas para que desvelemos el misterio.
    Me ha encantado tu entrada de hoy.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Amaltea. Sin duda, la película de Kubrick está sujeta a múltiples interpretaciones, tanto por el propio interés del director como de Clarke, que juegan con elementos que están en la raíz de la cultura tanto judeocristiana como en su reelaboración posterior. Y la cultura científica y tecnológica no está exenta de cuestiones filosóficas y biológicas. Hoy más que nunca, 2001 es una película que está muy viva.

      Elimina
  11. Me ha sorprendido lo que explicas; no tenía ni idea pero lo he encontrado muy interesante. Yo vi 2001 con ventitantos años. No terminé de entrar en la película. Había secuencias que me impactaron, partes que me interesaron, pero otras me aburrieron. En algunos aspectos fue una innovación absoluta y fuente de inspiración de numerosos plagiadores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estamos de acuerdo, Eugenio. Yo, con nueve años, tuve unas sensaciones que no son las de un adulto. Y cada vez que la he vuelto a ver (que han sido muchas) me ha emocionado de manera diferente. Ha cambiado el mundo, hemos cambiado nosotros, y ha cambiado la percepción. Aspectos que en su momento no entendí, no me interesaron o me aburrieron han cambiado con el tiempo. 2001 contiene muchos relatos en uno, y eso, como película, la hace de lectura complicada. Hoy, que ya no somos receptores ortodoxos, podemos ver y leer sin ceñirnos a las normas clásicas y podemos ver fragmentos obviando otros y rompiendo el sentido lineal de la historia. Algunas imágenes o escenas son tan potentes que su visión o su análisis trascienden la película; como esta interpretación que he hecho del Gólem. Y si me equivoco, seguro que Kubrick me perdonará,

      Elimina
  12. Ja sé que no aporta res al misteri i a aquesta estranya relació entre una cançó, el Golem i HAL, però val a dir que la paraula HAL esta composada amb les lletres anteriors de I, B i M en l'abecedari llatí.

    També que l'escena del gif que ens mostres de Der Golem és clavada a la del Monstre del doctor Frankenstein, però no sé pas quina és l'original o primera.

    També que HAL canta Daisy Bell, però ell, pobre, no té pas una nena que li ofereixi cap margarida, ni li pot cantar tampoc a cap enamorada i dir-li que estar boig per ella i que el seu no serà pas un matrimoni amb estil malgrat que en el seu cor hi hagi una flor.

    Com gairebé sempre, tot plegat és una qüestió d’amor.

    (Recordo com si fos avui el dia que la vaig veure amb els pares.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, malgrat que sempre s'ha dit que les sigles HAL tenien aquesta interpretació, la veritat és que és l'acrònim de Heuristic Algorithmic; així ho va afirmar Clarke i així s'explica a la novel·la. Però com tantes llegendes populars, ha acabat triomfant.
      Cert, la semblança entre les escenes del Gólem i Frankenstein són més que casuals. La del Gólem és anterior. Però la de Frankenstein va molt més enllà.
      I pel que fa a l'amor com a motor, és cert el que dius. La gran tragèdia del HAL és que malgrat la seva gran intel·ligència la seva sensibilitat només respon al record d'una cançó que segurament no entén però que li fa recordar a qui el va crear. Potser també és amor.

      Elimina
    2. Enric, a la Viquipèdia llegeixo que: “Existen versiones que sostienen que la palabra HAL fue derivada intencionalmente, mediante un corrimiento hacia atrás en el abecedario, del nombre IBM; sin embargo este origen ha sido negado tanto por Arthur C. Clarke como por su personaje de ficción el Dr. Chandra, creador de HAL, quien declara que "hoy en día, cualquier persona inteligente debería saber que HAL significa Heuristic Algorithmic".” Jo, com pots suposar, en cap cas m’atreviria a esmenar a l’autor, ni al seu personatge de ficció, per ser acusat després de persona poc intel•ligent.

      Un servidor només ha repetit una curiositat i una casualitat gairebé poètica que molta gent ha destacat abans i que és un fet: la paraula HAL esta composada amb les lletres anteriors a I, B i M en l'abecedari llatí, no em diràs que si non e vero e ben trobato. Com bé dius l’obra d’art no és mai tota del seu autor.

      Un home que si resulta cert que amaga la paraula “emet” dins de la pel•lícula i que fa que legions d’admiradors es passin hores buscant-la li hauria de fer gràcia la coincidència esmentada entre HAL i IBM. No creus?


      https://es.wikipedia.org/wiki/HAL_9000

      Elimina
    3. No ho he dit pas com una crítica, Xavier. La coincidència és més que sospitosa, i malgrat el que afirma Clarke, la relació de les sigles sembla massa gran. També podria ser que l'autor es veiés obligat a fer aquesta afirmacio. Una abraçada!

      Elimina
  13. No, Enric, si no m'ho he pres pas com una crítica, és que em sembla una casualitat molt gran i alhora simpàtica.

    ;-)

    ResponElimina