Des de fa prop de seixanta anys, coincidint amb les festes nadalenques, se celebra a Barcelona el Festival de la Infància i de la Joventut. Nascut el 1963, any en què el saló es va instal·lar en el recinte de la Fira de Mostres de Barcelona a Montjuïc, fins l'any 1966 va dur el nom de Festival de la Infancia. Va ser en aquest mateix any que l'OJE de la Falange va muntar un enorme estand, en el qual van instal·lar un campament d'activitats a l'aire lliure amb ponts, passarel·les, tirolines i tendes de campanya, amb focs de camp i actuacions musicals, així com pistes de bàsquet, voleibol i altres esports.
1r Festival de la infància (1963)
En aquell 1963 ja feia quinze anys que Radio Nacional de España a Barcelona organitzava la Campaña benéfica, iniciativa de l’actor Emili Fàbregas, conegut popularment com Senyor Dalmau, i el locutor de l’emissora, Joan Viñas. Aquest popular programa tenia com a objectiu que cap nen es quedés sense joguines i dirigia la seva activitat sobretot als nens hospitalitzats, raó per la qual recaptaven donatius que es traduïen no només en joguines sinó també en material quirúrgic, mantes i medicines. L'any 1967, va ser Ràdio Barcelona l'emissora que va agafar el relleu de la campanya, que encara perviu cinquanta anys després. Però aquesta no és precisament una bona notícia: senyal que alguna cosa no es fa bé quan la pobresa afecta tantes llars.
"Queridos niños y niñas,
amados del corazón,
señor Dalmau, señor Viñas,
ya comienza la emisión."
Els senyors Dalmau i Viñas
Per incrementar la xifra dels donatius es va organitzar una rifa que més tard es va convertir en tómbola benèfica. No obstant això, arribats a l'any 1963, i un cop superada l'autarquia i instal·lats els ministres tecnòcrates en el Govern de Franco, els responsables de la campanya van acordar convertir-la en un festival, la primera edició del qual es va celebrar entre el 20 de desembre i el 6 de gener al Palau número 1 de Montjuïc.
Anunci de la tómbola de la Campaña benéfica de RNE
La Vanguardia, 1968
La iniciativa va comptar des d'un primer moment amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo, i la col·laboració econòmica de diverses firmes comercials interessades en el nen com a consumidor just en el mateix moment en què començaven a entrar en algunes llars els primers electrodomèstics. Malgrat la innocència infantil, el festival no tenien cap més objectiu que el purament econòmic, com ja s'havia posat de manifest a partir de l'any 1942 amb la creació de la Feria Oficial y de Muestras de Barcelona amb què el nou règim volia enllustrar la capital catalana un cop acabada la Guerra Civil. Mireu l'enllaç següent. Espanya entrava en la modernitat.
Cuanta razón en tus palabras:
ResponEliminaPerò aquesta no és precisament una bona notícia: senyal que alguna cosa no es fa bé quan la pobresa afecta tantes llars.
Tens tota la raó.
Una abraçada molt forta, de tot cor, amic ¡
I tu ho coneixes de primera mà, Miquel! Una abraçada!
EliminaLa caritat, fora de la bondat del fet i del gest personal, socialment no és pas mai cap bona notícia.
ResponEliminaHe intentat esbrinar l'autor del cartell del 1r festival i no ho he aconseguit :-(
Estem d'acord, Xavier. A més, quan aquestes coses es fan cròniques sembla que siguin normals.
EliminaDel cartell no en sé res. Fa temps que tinc aquesta còpia petita que vaig trobar a internet, però no he tornat a trobar cap altre cartell del festival enlloc.
Se'm barregen les sensacions: per un costat hi ha la cosa proustiana del temps perdut, amb el recurs enganyós de considerar la infància con un paradís, i per l'altre, he de reconèixer que aquesta mena de "tinglados", que encara perviuen, em fan cada cop més basarda.
ResponEliminaEl paradís de la infantesa no deixa de ser una recreació amable de la realitat, una ficció (necessària) personal. En canvi, aquestes manifestacions en un espai públic neixen com a ficció, i només es mantenen immaculades mentre es conserva la innocència. La basarda és fruit de la raó. Imagino que el paradís només pot existir en un no-lloc (els descampats, els parcs d'atraccions, els contes...). Per això vam inventar els laberints, els somnis o la religió: per fer inabastable el paradís, i d'aquí la necessitat de la mort. Un altre invent humà.
EliminaMe n'he anat pel camí que du al bosc. No hauries d'haver esmentat Proust!
Quins records! Moltes gracies Enric!
ResponEliminaDe res, Dolors! M'alegro que t'hagi agradat!
EliminaJo havia anat quan ho organitzaven el Sr Dalmau iViñas, quins records!! Llavors no et plantejaves tot aixo de la caritat, que teniu raó. Gràcies Enric !!
ResponEliminaGràcies a tu pel comentari!
EliminaMe gustaria escuchar la sintonia completa de la campaña benefica de Dalmau y Viñas.Gracias anticipadas.
ResponElimina