5.000 anys d'història de l'escriptura han servit per convertir les biblioteques en magatzems de tot tipus de deixalles manuscrites o impreses: pedres, maons, tauletes de fang, trossos de plom, planxes de coure, restes de ceràmica, taules de fusta, amb cera i sense, pergamins, papirs, vinils, plàstic... Però, sobretot, paper: muntanyes i muntanyes ingents de paper. En només 549 anys de cronologia occidental (els asiàtics els deixem a banda: ja se sap que ells ho van inventar tot abans), a cop d'impremta hem generat més lletra impresa que la resta d'anys d'història de l'escriptura. I això que el foc ha actuat de moderador (no sempre amb prou encert, tot s'ha de dir).
Potser algun dia les biblioteques tal i com les entenem ara desapareixeran. És fàcil que el llibre es converteixi en un article d'ús privat, de col·leccionista o de museu. Però ningú vessa llàgrimes pels aedes grecs o els joglars medievals, que treballaven de memòria, ni hi ha escribes a l'atur; ningú enyora el tacte del pergamí ni les oques el seu passat subministrant plomes. Abans que lletra impresa, la literatura va ser oral durant mil·lennis: no perdrem el gust d'explicar mentides. Les religions del Llibre van fixar la paraula divina, però Déu ha necessitat sempre un intermediari. Els ignorants no preguntaran. Els cecs seguiran sense veure-hi i els sords no escoltaran. Els bibliotecaris es convertiran en gestors d'informació sense perdre el seu encant. O en aplicacions informàtiques.
A l'espera d'enterraments i beatificacions, hi ha bibliotecàries que coreografien el seu esperit de servei públic, i hi ha qui compon himnes al ritme de "Sunday Girl" de Blondie.
Potser algun dia les biblioteques tal i com les entenem ara desapareixeran. És fàcil que el llibre es converteixi en un article d'ús privat, de col·leccionista o de museu. Però ningú vessa llàgrimes pels aedes grecs o els joglars medievals, que treballaven de memòria, ni hi ha escribes a l'atur; ningú enyora el tacte del pergamí ni les oques el seu passat subministrant plomes. Abans que lletra impresa, la literatura va ser oral durant mil·lennis: no perdrem el gust d'explicar mentides. Les religions del Llibre van fixar la paraula divina, però Déu ha necessitat sempre un intermediari. Els ignorants no preguntaran. Els cecs seguiran sense veure-hi i els sords no escoltaran. Els bibliotecaris es convertiran en gestors d'informació sense perdre el seu encant. O en aplicacions informàtiques.
A l'espera d'enterraments i beatificacions, hi ha bibliotecàries que coreografien el seu esperit de servei públic, i hi ha qui compon himnes al ritme de "Sunday Girl" de Blondie.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada