Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dissabte, 26 de març del 2011

Vàlium: quan la negació és la millor alternativa


Twisted Vintage és un interessant bloc on se succeeixen, una darrera l'altra, una col·lecció d'imatges dels mèdia dels anys 40, 50, 60 i 70: literatura, publicitat (autèntica i falsa), còmics, revistes del cor, cinema sèrie B, erotisme soft, estètica pop, fotografies perdudes de particulars... Un món sense text ni context, fascinant, grotesc, divertit, repel·lent, però que és, sempre, el reflex d'una societat que neix durant els primers anys de la societat de consum. Amb els primers aparells electrodomèstics és posava a l'abast dels ciutadans una nova manera de viure en què el temps i l'oci eixamplaven la llibertat dels individus i, alhora, els convertia en esclaus d'aquest mercat: atrapats per la publicitat i el consum! I atrapats en la neurosi, l'angoixa, la frustració, la tristesa, convertides en un nou mercat: el de les malalties domèstiques que es podien tractar amb pastilles de colors. I amb una clientela molt específica: les mestresses de casa.

La imatge que encapçala aquest apunt l'he tret del bloc d'aquest company de Montclair (New Jersey). És, sens dubte, un anunci fals però que té la seva vesant real en la imatge de sota. Dones, mestresses de casa i mares enganxades a les drogues per combatre les seves frustracions personals, socials i de parella en un món que les convertia en falses protagonistes. Una alternativa a la realitat.


Poques dones del meu entorn adolescent se salvaven d'aquesta realitat, a casa, amigues de la família, al carrer, a l'escala. Valium i Lindiol (una altra fórmula falsament alliberadora) es barrejaven en el tocador entre mitges de seda negra. Primer i segon plat d'un àpat per combatre frustracions i sexualitats mal resoltes, i que permetien assistir a l'espectacle d'una festa de focs artificials en un territori delimitat per les parets de la llar i la natura generosa i explosiva d'Eva. I és clar, la negació d'una realitat proporciona una realitat nova... a tots els protagonistes. Com en els contes.

[Coincidència, o no: de Jaume Subirana, a Flux, "A fer trampes", 28 març 2011]

5 comentaris :

  1. Oficialment, la droga es va començar a estendre massivament entre la població del país durant els anys 70. Molt pocs han tingut en compte l'addicció d'un gran nombre de mestresses de casa dels 50 i 60 als efectes d'aquests paradissos artificials tan legals i domèstics com demolidors.

    (No havia descobert "Twisted Vintage". Ja me l'he posat entre els blogs favorits!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inconsciència, ignorància, desesperació... Els homes al bar i les dones... suportant la realitat sobre les espatlles. L'ase dels cops, que diu una dita catalana.

      "Twisted Vintage" és una petita meravella. És un dels blogs que fa més temps que segueixo i que, curiosament, em segueix a mi. Durant un temps va tancar la barraca al públic perquè li piratejaven les imatges sense referenciar-les. Per això ara hi posa la marca.

      Elimina
  2. La meva mare prenia Minilip (anfetamines) per aprimar-se: no s'aprimava però estava tot el dia nerviosísma. No em va costar gaire descobrir que em permetien estar desperta les nits abans dels examens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre clàssic, Maria. En aquest cas per aprimar-se o per arribar més lluny. La meva prenia Valium precisament per no està tan desperta i que el món no li caigués a sobre.

      Elimina
  3. I a mi em donaven , Vino Quinado el Coloso barrejat amb rovell d'ou i sucre ( era estranyament bo) per no parlar del Eupartol ,amb encara més contingut d'alcohol "para jovencitas inapetentes".

    ResponElimina