La Juanita Banana de l'apunt anterior està molt lluny del cosmopolitisme de la Belle Époque o dels feliços anys 20 de després de la Gran Guerra. Les postals que il·lustren aquest apunt dominical és la imatge perfecte d'això que els francesos en diuen savoir faire, i que durant el franquisme ens arribà subliminalment a través d'aquell anunci que ens convidava a la ingesta de plàtans: ¡Cada día un plátano, por lo menos!
uf! jo en sóc al·lèrgica! bé, a la fruita eh! ^^
ResponEliminaClidice, sort que sempre tenim alternatives a la fruita!
EliminaOstres, digne d'una Galeria X!
ResponEliminaVisca el plàtan!
Galderich, cert, però com que no tinc l'original l'he posat aquí. Llàstima!
EliminaCrec que qualsevol comentari que faci, sonarà obscè. I la veritat és que sempre m'han agradat els plàtans, sense cap segona intenció.
ResponEliminaAllau, espero poder estar a l'alçada del teu comentari sense voler ser obscè: és la més fàcil de pelar.
EliminaProvo de llegir això de "procurarà consols exquisits" sense segona intenció i la veritat és que se'm fa molt difícil.
EliminaMatilde, això dels "consols exquisits" són com els de la literatura: quant més endins ens hi submergim, més en gaudim.
Eliminacada dia em sorprens...de debó que sembla que t'ho hagis inventat!
ResponEliminaAris, ja saps que la vida és plena de sorpreses. Jo miro de servir-les tan bé com sé, procurant suggestionar els parroquians.
EliminaMillor un plàtan pigat de les Canàries que les bananes insípides tropicals. I sense pell. Per cert, m'ha vingut a la memòria una escena molt divertida de la pel·li de Woody Allen, Celebrity, on la Judy Davies s'ennuega amb un plàtan.
ResponEliminakalamar, doncs mira, quan has dit "sense pell" m'ha vingut al cap l'apunt dels prepucis de l'Allau!
EliminaDe sempre he sentit una tirada cap als plàtans, i és perquè són efectivament la fruita de pelar més senzill. D'altra banda, una coneguda dietista de tertúlia diària radiofònica aconsella menjar un plàtan cada tarda, pels vols de les sis. Té un ingredient que estimula la segregació de serotonina i es veu que et posa de més bon humor.
ResponEliminaLluís, pel que sembla el plàtan és una fruita molt completa: pràctica, dietètica, plaent i ara, a més, estimulant.
EliminaAixò em recorda aquella llegenda urbana que deia que si torraves els fils del plàtan i te'ls fumaves tenien un efectes semblants als de la marihuana.
A casa meva havíem provat això dels fils del plàtan, però no era torrant-los que feien efecte, sinó deixant-los assecar al sol. EL meu germà i jo vam fer-ne un tast, però suposo que la dosi era baixa.
EliminaAixò sí, ma mare va buscar mitja dotzena de plàtans desapareguts durant un temps. Va flipar ella més que nosaltres.
Quina postaleta de tema "sicalíptic" -com deien en aquells temps- ara resulta quasi innocent......
ResponEliminael platan torna a estar de moda per afers propers al futbol i de totes maneres és una fruita del tot recomanable, el potasi que porta alimenta les neurones, cosa que sempre va be. Enric, no hi ha tema que se t'escapi.....
Aquest apunt, Àgata, era per desengreixar. De tant en tant va bé alguna cosa lleugera i de bon pair, com el plàtan. A més, a l'apunt anterior havia parlant de la "Juanita Banana" i la cosa venia rodada.
Elimina