La ciutat de Masereel

Fa gairebé un any & Piscolabis Librorum ens presentava una d'aquelles obres mestres que han tingut la desgràcia de ser accessibles només als iniciats. En dos apunts brillants, com ho són sempre els d'aquest bloc, ens parlava a El Sol (1919), de Frans Masereel, l'inici de la novel·la gràfica, l'obra d'aquest imprescindible artista belga de la xilografia, i a Viva octubre! d’Helios Gómez (1934), la novel·la gràfica l'obra del pintor, cartellista i escriptor andalús que va desenvolupar el seu art en l'ambient avantguardista i revolucionari del primer terç del segle XX a Barcelona. La influència que Frans Masereel va exercir sobre Helios Gómez en el tractament de la xilografia i del blanc i negre és pot observar en els apunts de Piscolabis. La influència que tots dos han aportat al tractament de la imatge més enllà de les qüestions artístiques encara no ha merescut la valoració que es mereixen. Hi ha un component social i polític en les seves obres que posa de manifest la relació tan embrincada que existeix entre ètica i estètica. Nosaltres ho sabem perquè durant la II República la tasca feta pels artistes gràfics és un exemple de teoria i pràctica didàctica, sobretot pel que fa al cartellisme, que de les arts és potser la que més influència ha exercit en la mentalitat ciutadana com a transmissora d'informació i coneixement. Forma i contingut són dos elements que van tan íntimament lligats (el missatge en el cartell havia d'arribar a través de la força expressiva de les imatges), que el seu treball presentant una narració a través només d'imatges porta l'obra de Masereel a ser la pionera de la novel·la gràfica.

Aquesta és la ciutat, i jo en sóc un dels seus ciutadans.

Allò que interessa als altres, m'interessa a mi...

Walt Whitman

Prohibida per l'Alemanya nazi, l'obra de Masereel mai ha estat suficientment valorada, fora dels cercles artístics més professionals. Artistes como Art Spiegelman o Seth l'han considerat "part de la història secreta dels còmics", i per a Will Eisner és l'obra mestra absoluta del segle XX. Tenint en compte la importància que els còmics i les novel·les gràfiques tenen en el món de la cultura de masses, l'obra de Masereel no és fàcil de trobar. Una prova del desconeixement és que una novel·la com Die Stadt / La Ville (1925; va ser publicada alhora a Alemanya i a França) ha tardat prop de noranta anys a ser editada en aquest país. Ara, Nórdica Libros acaba d'editar La ciudad. Una edició acurada en paper estucat Magno de 150 grams, en format petit (13x19), com el preu: 9 €. Esperem que després d'aquesta vinguin Mon Livre d'heures (1919), Le Soleil (1919; l'obra analitzada per & Piscolabis Librorum), Un fait divers (1920), La Idea (1920), Souvenirs de mon pays (1921) o Visions (1921).

L'habilitat de Masereel no està només en la representació gràfica de la narració, sinó també en la representació de la idea. Això precisament és el que va cridar l'atenció d'escriptors com Stefan Zweig o Thomas Mann. En el cas de La ciudad, un dels grans mèrits de Masereel és com conjuga, sense paraules, la idea de modernitat representada per la pròpia ciutat -element característic de les avantguardes, amb el contrapunt de les fàbriques, que sembla que omplin de sutge la pàgina-, amb la ideologia, representada pel component humà de l'urb. Les estampes socials són autèntics retrats d'allò que no canvia: la tradició; i per tant, d'allò que va lligat als costums, a les relacions humanes, al poder; la riquesa, la pobresa; la misèria i la corrupció moral, fins i tot, representada per totes les capes socials. És un retrat d'època, cert. No es poden defugir les formes. Però potser això dóna més valor encara a La ciudad: ser testimoni i, alhora, tesi.

Frans Masereel (1889-1972)