Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 20 de juliol del 2018

Moviment facciós: Barcelona, 19 i 20 de juliol de 1936

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


Més d'un cop haureu vist mapes que reprodueixen els fets del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, amb l'exèrcit insurrecte intentant fer-se amb el control de la ciutat i les forces lleials a la Generalitat i la República i el moviment popular enfrontant-s'hi i vencent-lo. Avui tenim l'ocasió de veure el plànol original de 1936, editat pel Sindicat de Professions Liberals de la CNT el 1937, on es mostren els moviments de les tropes que recolzaven el cop d'estat que havia esclatat el dia 17 a Melilla i el Protectorat Espanyol al Marroc, i que s'estenia entre els dies 18 i 19 per tot l'Estat, i la rèplica republicana i popular, que van controlar la revolta a les casernes del Bruc, Girona, Sant Andreu, Lepant, Numància, Drassanes, Docks, Comandància Militar i les places de Catalunya i Universitat.

En verd s'indiquen les casernes colpistes i els moviments que realitzen per la ciutat per tal d'ocupar-la. En vermell veiem els moviments de les milícies populars de la CNT, però també Guàrdies d'Assalt, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i militars lleials a la República, per controlar els sediciosos, i els llocs on es van establir les barricades per contenir-los, com la barricada de la Bretxa de Sant Pau, entre el Molino i la Ronda, que va evitar la connexió dels soldats que venien de la caserna de Numància (avinguda de Roma amb Tarragona) i la de les Drassanes, que no caurien, totes dues, fins a les 10h del dia 20.


Barricada de la Bretxa de Sant Pau i el Paral·lel, davant del Molino
Brangulí, fotògrafs. Arxiu Nacional de Catalunya


El moviment de tropes feixistes més importants es va produir des de la caserna del Bruc (a les 3:50h de la matinada) i la de Sant Andreu (que es rendeix el dia 20 a les 10h del matí), que va permetre la distribució d'efectius per la Diagonal i el Camí de Dalt de Sant Andreu (Concepció Arenal) - Camí d'Horta (Freser) a través dels carrers del Dos de Maig i Mallorca, i el descens cap a les places de la Universitat (on es rendien a les 14:30h) i de Catalunya (que es rendeix a les 16h) pels carrers Urgell i Girona, i pel passeig de Gràcia.


El guàrdia d'assalt Mariano Vitini dispara des de una barricada de cavalls morts del carrer
de la Diputació amb Roger de Llúria. La imatge és una reconstrucció dels fets poc
després que passessin en el mateix lloc i amb els mateixos protagonistes
Agustí Centelles. Archivos del Estado. Ministerio de Cultura


Les casernes de Girona, al carrer de Lepant, i la Comandància General, del passeig de Colom, es rendien al vespre del mateix dia 19; mentre la caserna dels Docks de l'avinguda d'Icària resistia fins al migdia del dia 20, moment en què es donava per controlat el moviment sediciós a la ciutat.


Els milicians gitanos: una història poc coneguda

En la contenció de les tropes rebels a la plaça d'Espanya hi va participar un contingent de milicians del qual la historiografia poc o gens n'ha parlat: els gitanos de Sants i Hostafrancs, una de les barriades obreres per excel·lència de Barcelona. Armats amb escopetes de cacera, velles pistoles i navalles, van ser els primers a mobilitzar-se per tallar l'accés de les tropes alçades contra la República. Ho explica Helios Gómez, el pintor i poeta gitano, nascut a Sevilla el 1905 i mort a Barcelona el 1956, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona. En una entrevista publicada a la revista Crónica de Madrid, del 18 d'octubre de 1936, Helios parla del paper dels gitanos en la defensa de la República. La primera metralladora presa als facciosos va ser a mans d'Helios Gómez, en el carrer de Casp, i al front d'Aragó va organitzar un esquadró de cavalleria amb gitanos.


L'Aliança Obrera
Helios Gómez


Acabada la guerra, després de passar pels camps de concentració de França i Algèria, Helios Gómez torna a Espanya per lluitar en la clandestinitat, però és fet pres i tancat a la Model durant vuit anys. A la presó va continuar escrivint, però de la seva estada a la Model en va quedar una obra pictòrica, la Capella Gitana (1950), a la cel·la 1 del primer pis de la quarta galeria, que acabaria sent un oratori. Però el fresc va ser tapat amb una capa de calç i pintura l'any 1998, i avui encara és en estudi el projecte per recuperar-la.




23 comentaris :

  1. Aquests fets no sé si només són records o presagis, auguris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són una història que des del segle XIX es repeteix periòdicament. És el reflex d'un estat d'arrels imperials i nacionalcatòliques profundament arrelats a una sang que es vol neta de tota aportació que no sigui la de la Hispània de Covadonga.

      Elimina
    2. Doncs podrien ser ben bé presagis

      Elimina
  2. Lo he guardado en PDF.
    Gracies.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Miquel! El plànol té el valor d'una foto en directe.

      Elimina
    2. És molt bó. Molt. Historia pura i poc vista.
      Salut

      Elimina
  3. Un dia molt important i poc reconegut pels qui veritablement van salvar la situació enfrontan-se als sublevats que no varen ser precisament les forçes oficials podriem dir.... T'adjunto un enllaç d'un petit relat envers la fotografía que has posat del Agustí Centelles
    https://elquatre.com/historiarts-paralelas-25/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'enllaç al relat. Massa sovint es pensa en la fotografia com a document gràfic. Però és molt més que això. El fet d'enquadrar una imatge ja comporta una certa "manipulació" de la realitat perquè allò que se selecciona pot tenir un context o un altre, obviant el que compon l'escena general. Una fotografia respon sempre a la mirada i la interpretació del fotògraf. I aquest és l'autèntic document: allò que el fotògraf vol transmetre, més enllà de l'objectivitat absoluta que, d'altra banda, segur que no existeix. Com tu dius, això és el que fa que la fotografia segui un art.

      Elimina
  4. Increïble que la Capella Gitana de la Model fos tapada l'any... 1998. De tota manera, jo hi vaig ser, a la quarta, i no en vaig sentir a parlar mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'altra banda, no m'estranya, perquè en l'ambient menjacapellans de l'època era l'última cosa a visitar.

      Elimina
    2. Doncs és ben curiós, Jordi. Malgrat que l'ambient no fos el més adient, alguna cosa deuria passar perquè no tinguéssiu coneixement de l'existència de la capella. És possible que estigués tancada i sense ocupar.

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Jo recordo els que van sortir de la Caserna de la Avda. Icaria (artilleria de muntanya) comandants per el Capitá López Varela i que van ser aturats al final de aquesta avinguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngel, probablement deus ser l'únic testimoni d'aquests fets a Icària. La història pren voda!

      Elimina
  7. No tenie presents aquestos fets. I molt menys el paper del poble gitano. Molt interessants les explicacions i els documents gràfics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Puck. Sempre hi ha gent interessa a ocultar una part de la història.

      Elimina
  8. un dia s'hauria de fe una entrada dels dibuixants que a falta de fotos van dibuixar el que veien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és mala idea, Carme. De fet, estaria bé fer-ho amb qualsevol període històric. L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) té les col·leccions de dibuixos de Pau Febrés Yll o els de Dionés Baixeras; el MNAC els d'Adolphe Delamare; o la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que conserva dibuixos de Joaquín Mosterini, Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina o Apel·les Mestres, que van dibuixar vistes de Barcelona mai retratades fotogràficament.

      Elimina
  9. podries parlar també dels veritables combatents que van aturar els colpistes: els militants d'Estat Català!!
    però supso que bo et deu agradar massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut, la primera part d'aquest apunt només volia ser descriptiu, prenent com a referència el plànol original del 36. No té cap voluntat partidista. Hi he afegit les milícies d'Estat Català. Gràcies per fer-me'n veure l'oblit.

      Elimina
  10. molt interessant, estic d'acord amb el projecte presentat pel fill de l'Helios de convertir el pavelló de la model, en una sala d'exposició de cartells de quan la guerra civil i puntures relacionades amb el tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme. Seria un lloc ideal i una exposició necessària.

      Elimina