Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dijous, 13 de juny del 2013

Museu Roca: los estragos del Barrio Chino, en pantalla



Com ja hem explicat en articles anteriors, el Museu Anatòmic de Francesc Roca actiu durant el primer terç del segle XX, va estar desaparegut des de la Guerra Civil fins l’any 1987, en què apareix en un magatzem del Paral·lel i és venut als propietaris de la Casa Usher que a la vegada el venen a l’antiquari Francesc Arellano. Posteriorment, després d’unes negociacions infructuoses amb les institucions barcelonines, les peces anatòmiques passen a en mans de la col·lecció particular de la família Coolen, d’Anvers. El Museu Anatòmic d’en Roca i tota una història oblidada de la ciència ocupant espais públics i convertida en espectacle de masses desapareixia de Barcelona sense que ningú se’n fes cap ressò ni en volgués saber res.

Aquesta història passa desapercebuda tant per als estudiosos de la història de la medicina com per als de la cultura popular i de masses. Però trenta anys més tard, ja a principis del segle XXI, descobríem amb sorpresa l’existència d’aquest museu arran de dues exposicions, una en el Museum Dr. Guislain, de Gant (Bèlgica, 2008) i una altra, “Exquisite Bodies”, a la Wellcome Collection de Londres (2009); les dues úniques ocasions en què el Museu Roca s'ha tornat a fer públic des dels anys 30 del segle XX. Va ser a partir d’aquest moment, que va coincidir amb l’aparició d’efímera que no es va vendre quan les peces anatòmiques se’n van a Anvers i que va caure en les nostres mans, que ens assabentem de l’existència del Museu Roca i de la seva pèrdua. A manca d’alternatives (una seria portar-lo a Barcelona per fer una exposició temporal), només ens queda reconstruir no només la seva història, sinó el context en què es va donar l’aparició de museus anatòmics (uns quants abans del Roca, com ja vam explicar en els altres articles) al servei de l’oci i de l’espectacle de masses i esbrinar quina va ser la recepció i la reacció de la gent davant d’aquest fenomen que va despertar la curiositat i la morbositat en la mateixa mesura que ho feien els monstres de les barraques de fira.




Abans que el Museu Roca ens deixés va deixar alguns rastres que ara recuperarem. Un d’ells és una col·lecció de fotografies que fa més de trenta anys que estan desaparegudes però que estem en vies de recuperar. S’estan fent les gestions.

Entre els anys 1988 i 1989, l’antiquari Arellano va instal·lar les peces anatòmiques en un pis del carrer de la Palla, fins que decidia posar-ho a la venda. Les va disposar de tal manera que va funcionar com un museu, que va ser accessible només a uns quants afortunats.

Uns amics d’un fill d’Arellano, estudiant d’IDEP (Escola Superior Universitària d’Imatge i Disseny), va filmar l’exposició. Amb aquest material es va fer un vídeo com a treball de curs entre diversos alumnes, Estragos del Barrio Chino (1988), que està firmat per Yolanda Fontal, Aïna Llorente i Eloi Puig. Posats en contacte amb el professor del curs, Julián Álvarez, que dirigia l’àrea de vídeo-cine-tv, hem sabut que els signants del vídeo no són els autors del treball original, la qual cosa fa pensar que hi ha dos vídeos amb imatges del Museu Roca quan va estar al carrer de la Palla.



[Aquest vídeo ha estat suprimit per YouTube i,
ara com ara, s'ha perdut i no en tenim
coneixement de cap altra còpia]


Però aquesta filmació que van fer els estudiants de l’IDEP no va ser l’única que es fer l’any 1988. Julián Álvarez (1), professor i creador videogràfic, Premi Nacional de Videografia l’any 1986, assabentat del treball dels seus alumnes accedeix a la col·lecció i filma el seu propi material amb el qual, l’any 1999, presentarà el vídeo Haga luz en su cerebro (Barcelona, 1999), una pel·lícula de poc més de vuit minuts que és a la vegada un documental artístic i de denúncia al voltant del negoci de la salut.

Julián Álvarez posa en relació l’imperi econòmic construït al voltant de la salut personal i el culte al cos amb el que creu que va ser una exposició de la Creu Roja a principis del segle XX. L’autor no tenia més dades que la que es derivaven del material exposat en el pis del carrer de la Palla i de la invenció històrica que Arellano va fer amb el Museu Anatòmic que acabava de comprar i del qual res hi havia documentat aleshores, com ja vam explicar a El redescobriment del Museu Roca de Barcelona. De tota manera, aquest desconeixement per part d’Álvarez i la certesa que la Creu Roja no va estar implicada amb el Museu de Francesc Roca, no li treu validesa al seu treball artístic ni al contingut. Tot el contrari: és una reflexió que posa en paral·lel la curiositat que el museu (que era un negoci, no ho oblidem) va despertar en el públic de principis del XX i el negoci que el cos sa genera avui en dia. El subjecte i l’objecte són els mateixos i, en tot cas, la morbositat que la malaltia provoca s’ha traslladat al cinema, la televisió i a internet, mitjans inexistents aleshores; o incipient en el cas del cinema: en Francesc Roca va saber veure les possibilitats d’aquest mitjà i el va incorporar a la seva àmplia xarxa d’espectacles, com podem veure en els articles que li hem dedicat a la relació de Roca amb el cinema:  Los averiados (1933) i Como venimos al mundo (1934).



Haga luz en su cerebro (Barcelona, 1999),
de Julián Álvarez


El 2011 L. Coolen, el propietari de la col·lecció Roca, va col·laborar amb el Museum Meermanno, de l’Haia, en l’exposició “Enge Dingen” (Coses de por). El vídeo que publiquem a continuació ens permet veure la visita que l’escriptor Adriaan van Dis, pare de la idea de l’exposició, va fer a Leo Coolen per demanar-li la seva col·laboració amb material de la seva col·lecció. Però si el vídeo és interessant és perquè ens permet veure la immensa col·lecció de rareses i, en directe, les peces del “nostre” Museu Anatòmic de Francesc Roca. Lamentem-nos de no tenir-lo a Barcelona però alegrem-nos que Coolen l’hagi conservat: una part de la història de Barcelona és a Anvers.




Per acabar, tanquem aquest apunt videogràfic amb la conferència que Alfons Zarzoso, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, des d'on s'ha especialitzat en l'estudi de la història dels museus com a espai de visibilitat pública de la ciència, els instruments científics i la cultura material de la ciència. La conferència, “Una història evanescent vs el retorn del Museu Roca: Un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX”, va formar part del cicle “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”, coordinat pel mateix Alfons Zarzoso i organitzat per la Societat d’Història de la Ciència i la Tècnica.

La conferència, com veureu, fa un repàs a tots els passos que van portar Alfons Zarzoso, i al seu amic i col·laborador Pepe Pardo, al descobriment del Museu Roca i com va entrar en contacte amb Bereshit i amb mi, que per la nostra banda havíem fet, també, el mateix descobriment. En el mateix grup d’interès hi ha el bloc & Piscolabis Librorum i, recentment s’hi ha incorporat Alba del Pozo, autora de la tesi Género y enfermedad en la literatura española del fin de siglo XIX-XX (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013), els interessos de la qual han sobrepassat el món de la literatura i la història de la medicina per desplaçar-se cap al terreny de la cultura popular, l'oci, la imatge i la subjectivitat.




Amb anterioritat a aquesta es va presentar “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”, la conferència que obria el cicle, dictada el 22 de gener per Nike Fakiner, de l’Instituto de Filosofía-CSIC.




*

Tota la història del Museu Anatòmic Roca i dels més de trenta museus anatòmics que han existit a Barcelona entre el segle XIX i el primer terç del XX la trobareu a Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (Viena Edicions - Ajuntament de Barcelona, 2021)






Aquest article forma part d'un treball de recerca sobre els museus anatòmics de la ciutat de Barcelona. Per reproduir-lo parcialment o totalment és necessari citar la procedència:

Enric H. March. "Museu Roca: los estragos del Barrio Chino, en pantalla" [en línia], Museus anatòmics de Barcelona. Barcelona: Bereshit: reconstrucció de Barcelona i altres mons, 2013. <http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/museu%20anat%C3%B2mic>.



*

Notes:

(1) Julián Álvarez (Lleó, 1950). Titulat en Direcció i Producció Cinematogràfica per la London Film Academy (1974). Estudis de Cinematografia a l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona, 1975-1977), i de vídeo / TV a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona (CIPLA 1978-1980). De 1981 a 2008 va ser director de la Escola de Vídeo-Cine-TV, 3D & Multimèdia de l’IDEP (Barcelona). L’octubre de 2007 fa la primera retrospectiva (CaixaForum. Barcelona), i el setembre de 2008 en el Museo de Arte Contemporáneo DA2 Domus Artium (Salamanca). El juliol-agost de 2009 s’exposa "entreCRUCES" a la Sala Provincia de l’Instituto Leonés de Cultura i en el Centro Leonés de Arte. Es publica el catàleg raonat del conjunt de la seva obra, entreCRUCES/itinerarios.

[+] Museu Roca

14 comentaris :

  1. ¡Qué historia más fascinante, Enric! Y qué videos más impactantes.
    El tema de la atracción por las deformaciones humanas, por el monstruo que nos habita, por lo "freak"... me parece muy interesante. ¿Por qué nos parece morboso, tan atrayente? No sé, quizás buscamos lo excepcional porque tenemos necesidad de la diferencia, aunque sea monstruosa.
    Ojalá podamos ver pronto ese museo en Barcelona, aunque sea, como dices en una exposición temporal.

    ResponElimina
  2. Insonrible, el monstruo nos atrae por diversas razones, una de ells porque construimos nuestra personalidad por oposición al otro. Pero también el monstruo tiene la aureola de lo exótico y de lo que está al margen (alteridad), y así se anunciaban los fenómenos que se exhibían en las barracas de feria.

    En el caso del Museo Roca se jugaba también con la exhibición del desnudo. Hablar de enfermedades venéreas, aunque parezca increíble, era acercar al espectador al mundo de la prostitución y a excitar su imaginario.

    Si no los has visto, te recomiendo que leas la historia completa de los espectáculos del señor Roca y del descubrimiento del museo:

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/01/museu-roca-lespectacle-de-la-sifilis-i_17.html

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/02/el-redescobriment-del-museu-roca-de.html

    ResponElimina
  3. Una història realment fascinant. M'he quedat enganxada amb les filmacions (sobretot la del Julián Álvarez, que és una meravella), amb les paraules de l'Alfons Zarzoso i amb el blog "Morbid Anatomy", del que ja m'he fet seguidora.

    Gràcies, Enric, per compilar-ho tot en aquest apunt i per divulgar una part tan fosca de la història recent de Barcelona.
    Tant de bo algun dia puguem veure exposada aquí, a la nostra ciutat, aquesta part del Museu Roca que va anar a parar a Holanda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, et fascina tant com a nosaltres, el petit grup que estem intentant reconstruir la història d'aquest museu. Si a més s'aconsegueix algun dia dur-lo a Barcelona, seria genial.
      Morbid Anatomy és un blog esplèndid. És un dels que fa més anys que segueixo, i no deixa mai de sorprendre.

      Elimina
  4. Un apunt desvinculat d'aquest magnífic article:

    Totalment assabentats de l'homenatge a l'Andreu Nin del dia 17. Sàpigues, amic Smart, que el nostre soci Kalikenyo té invitació per anar a la sessió de la sala d'actes convidat per la F.A.N. (Fundació Andreu Nin) i que tot el que estem dient sobre aquesta important activitat és cert, seriós i demostrable. En Kalikenyo va prendre la paraula en un acte recent a Premià de Mar en homenatge al POUM. El nostre KALIKENYO és realment el nostre soci i camarada Xavier Gascó.

    http://revoltaglobal.cat/spip.php?article5415

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé, bogardians. Des del primer dia vaig entendre que a can Bogarde Dadà anav de la mà de Nin i que la broma no exclou la justícia.

      Elimina
  5. Es molt interessant tot això del Museu Roca, sobretot els videos que has penjat i la història de com el van comprar i trasl·ladar. Deu haver-hi més casos semblants de daltres museus que han comprat i s'ha emportat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, la història d'altres museus semblants és més trista que la d'en Roca que, al cap i a la fi, és lluny de casa però ben conservat. Els altres (anatòmics, de cera...) han desaparegut.

      Podeu seguir tota la història d'en Roca aquí:

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/Museu%20Roca

      Elimina
  6. Aquesta història fascinant es mereix tot el que faci falta per sortir a la llum! Tant de bo l'exposició, però també un documental, una pel·lícula, un llibre... i tot es convertirà en "de culte" perquè la història de Francesc Roca i el seu museu ja ho és des del seu naixement!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toronto, estem fent feina. Segurament l'any que ve començarem a recollir fruits.

      Elimina
  7. Nen he acabat amb el estomac regirat, no he pogut acabar de veure els vídeos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, ja sé que els vídeos així en cru són indigeribles. Et falta context. Si et ve de gust, hauries de començar pel principi. La història s'ho val:

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/01/museu-roca-lespectacle-de-la-sifilis-i_17.html

      I seguir amb la reconstrucció de la vida d'en Francesc Roca:

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/01/museu-roca-lespectacle-de-la-sifilis-i_17.html

      Elimina
  8. Rascant rascant anem recuperant el nostre passat que ha estat silenciat per desídia i per prohibicions. No arribarem potser al fons dels diversos fronts que tenim oberts però ens hi aproparem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que així sia, Galderich. Nosaltres hi estem posant el que podem, de la nostra part. Esperem que la sort ens doni un cop de mà.

      Elimina