L'estació del tramvia de foc

Tramvia de vapor de Barcelona a Sant Andreu

de Sociedad Anónima de Tranvías de Barcelona (ca. 1880)

Ja hem explicat en altres ocasions que en el Portal Nou -la zona avui ocupada per l'Arc de Triomf- ha estat sempre important com a punt d’entrada a la ciutat. Hi han confluït històricament, a més del Rec i l’aqüeducte romà, la riera d’en Malla, el camí d’Horta i la carretera de Ribes, aquesta tan antiga com la fundació de Barcino perquè coincideix amb el ramal de la Via Augusta que a través dels carrers Portal Nou, Carders, Corders, Bòria i plaça de l'Àngel en porten al cardo de la ciutat romana: Baixada de la Llibreteria, plaça de Sant Jaume i carrer del Call; i fora de la muralla romana, Boqueria, Hospital, Sant Antoni Abad i, avinguda de Mistral enllà, fins a Ad Fines (prop de l'actual Martorell), Tarraco i Gades (Cadis).

Va ser també lloc de parada i fonda en el camí d’anada i tornada als mercats (les portes de la muralla tenien un horari i si s'hi arribava tard (o massa d'hora) calia hospedar-se o reposar forces fora ciutat. I passats els anys, també ha estat i és nus viari de trens i tramvies: l'estació de Triomf aplega ferrocarrils i autobusos a tocar del Portal Nou.

El mes d’abril, explicava que el Saló Craywinckel havia estat la primera parada de tramvies de Barcelona, l’any 1905, quan fins aleshores les parades havien estat discrecionals. Potser haurem de corregir aquesta dada. Veiem-ho.

Vies del Tramvia de Foc davant les casetes del carrer del Clot

Foto: Manuel Gaya

L’any 1877 se li concedia a la Sociedad del Tranvía de Barcelona al Clot y San Andrés l’autorització per canviar la tracció animal dels seus combois per la de vapor. La línia havia de partir del Portal de l'Àngel amb la plaça de Catalunya i passar pel carrer de Fontanella, la Ronda de Sant Pere, el carrer de Vilanova i per la carretera de Barcelona a Ribes travessar els municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar per la plaça de les Glòries i els carrers del Clot, Sagrera i Gran de Sant Andreu, fins a l'alçada de l'actual carrer de l'Abat Odó. Les cotxeres estaven situades a l’antiga fàbrica de can Balcells (on hi ha l’edifici del Centre Cívic de Sant Andreu, conegut tradicionalment com els Transformadors). Però l’Ajuntament de Barcelona hi va posar molts impediments perquè el “tramvia de foc”, com era conegut, es considerava perillós. Aquesta decisió va fer que la companyia fes finalitzar el recorregut a l’entrada del carrer de Trafalgar, i la línia s'inaugurava el 19 de desembre de 1877.

El Tramvia de Foc al carrer del Clot, l'any 1930

El 1902 es va substituir la tracció a vapor per la elèctrica i el 1911 es va numerar la línia amb el número 40. El 12 d'octubre de 1941 va ser suprimida la línia i substituïda per la línia FC de troleibusos "Marqués del Duero-San Andrés", explotada per Tramvies de Barcelona, SA. Després de nombroses modificacions del recorregut, supressions i restitucions, el 3 de desembre de 1967 es van substituir els troleibusos per autobusos.

Els troleibusos al carrer Gran de Sant Andreu, la dècada de 1950

L’autor del blog Rails i ferradures, referència obligada per a tots els amants dels tramvies i Barcelona, esmenta l’existència d’una estació a Trafalgar, però reconeix que no en té cap informació i que probablement va tenir una vida breu. Posteriorment, es va projectar un quiosc amb taquilla i sala d’espera, del qual no es té constància que arribés a ser-hi instal·lat i que, amb limitacions, potser és el que apareix en algunes postals de l’Arc de Triomf. però sense l'espai previst per encabir-hi una sala d’espera.

Fragment d'un plànol de Barcelona de 1885, on s'identifica l'estació

del tramvia de vapor a Trafalgar amb el Saló de Sant Joan (ICGC)

La qüestió és que buscant plànols del solar del Rec Comtal, un racó d'història de Barcelona, en un de 1885 hi apareix l’estació del tramvia de vapor on avui hi ha el número 80 del carrer de Trafalgar, fent cantonada amb Lluís Companys. L’edifici està construït contra el pany de muralla medieval i el solar encara és buit de tota edificació. No és una gran referència, però com a mínim queda documentada l’estació, feta d’obra i prou gran com per contenir sala d’espera i serveis per als viatgers. Si era com la de Craywinckel o no, caldrà veure-ho. De moment tenim la primera referència documental sobre un plànol. Ens falta trobar-ne imatges.

El tramvia de vapor de Barcelona al Clot i

Sant Andreu passant per l'Arc de Triomf