La fundació mítica de Barcelona

Les tres columnes originals del temple d'August de Barcino; la quarta, feta de

fragments, hi seria afegida després de ser a la plaça del Rei fins 1956

Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Els components del grup Caçadors d'Hermes van publicar l'any 2016 el llibre La Barcelona d'Hermes (Albertí Editor), on recullen una part de l'àmplia imagineria d'aquest déu relacionat amb la fundació mítica de la ciutat. Per saber d'on ve aquesta passió divina, haurem de començar pel principi, i de l'origen històric anirem al desplegament monumental del segle XIX, tot passant per l'Edat Mitjana, mare de totes les llegendes.


Els orígens històrics de Barcelona

Barcelona va ser fundada amb estatus de colònia al voltant de dos turons, el Tàber i el que ocupa actualment la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor per l’emperador Octavi August, cap a l’any 14 aec, amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Des de temps anteriors, però, el pla (boscós i travessat per torrents) i els turons que el delimiten ja estaven habitats per tribus ibèriques, com ho testimonien les restes arqueològiques dels turons de la Rovira i el Putxet, darrere de l’Hospital de Sant Pau, a la Sagrera, a la plaça de la Gardunya, al carrer d’en Ripoll i, sobretot a la muntanya de Montjuïc, zona on es concentra una gran part de les restes d’època ibèrica de Barcelona.

COL[ONIA] · IVL[IA] · AVG[VSTA] · FAV[ENTIA] · PAT[ERNA]

BARCIN[O]

VII VIRI · AVGUSTAL[I]

Museu d'Història de Barcelona

A partir de troballes numismàtiques, la historiografia parla de dos possibles ciutats ibèriques, Barkeno i Laie, que es van identificar amb dos poblats situats respectivament al mont Tàber i a Montjuïc.

La inscripció Barkeno (interpretada com a topònim) apareix en dues dracmes de plata datades el segle III aec. Una va ser adquirida a un antiquari parisenc l’any 1847, i es conserva al Museu de Copenhaguen a Dinamarca. L’altra va desaparèixer l’any 1936 mentre es trobava dipositada al Gabinet Numismàtic de Catalunya, al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dracma de plata amb la inscripció BARKENO

Museu de Copenhaguen

D’altra banda, les monedes de bronze, l’as i els seus derivats, encunyades al segle II aec, amb la llegenda Laiesken van fer pensar en una Laie, però no es va tenir en compte que no feia referència a un poblat, sinó a una tribu i s’hauria de traduir com “moneda dels laietans”, ja que el sufix -sken fa la funció de genitiu plural. De la mateixa manera, no es pot provar que les monedes fossin encunyades a Barcelona, sinó que podien provenir d’una seca situada a qualsevol altre dels poblats de l’àrea laietana.


Els orígens mítics

Explica una llegenda que Barcelona va ser fundada pel cartaginès Amílcar Barca cap a l’any 230 aec amb el nom de Barkeno, topònim que es fa derivar del cognom Barca, i del qual vindria el romà Barcino. Aquesta llegenda no té cap fonament ni historiogràfic ni arqueològic i és fruit de la imaginació d’historiadors medievals del segle XV com Pere Tomic (Bagà, segle XV-abans del 1481), autor de la crònica Històries e conquestes dels reis d’Aragó, acabada el 1438 i que és un intent d’història general des de la creació del món fins al començament del regnat d’Alfons el Magnànim; o de l'obra Barcino (1491) de Jeroni Pau (Barcelona, segle XV-1497).

Una altra llegenda situa la fundació molt més enllà en el temps de la mà d’Hèrcules (Hèracles, en grec), 400 anys abans de la fundació de Roma. En aquesta versió, Hèrcules, després del quart dels dotze treballs imposats a l’heroi com a penitència per haver matat els seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera, s'uneix als argonautes liderats per Jàson a la recerca del velló d'or (la llana d’un moltó alat), creuant la Mediterrània mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana i es perd la novena nau. Jàson n'encarrega la recerca a Hèrcules, que la troba al costat d'un suau turó que s’identifica amb Montjuïc, lloc on, de fet, els romans van construir el primer port barceloní, fins i tot abans de la fundació de Barcino. Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes hi van fundar una ciutat amb el nom de Barcanona (barca novena), que ens acosta al Barchinona medieval però no pas al Barcino romà que és més fàcil identificar amb Barkeno.

El nom d’Hèrcules persisteix a la toponímia barcelonina donant nom al carrer que va des de la plaça de Sant Just al carrer de la Ciutat, precisament en un dels turons fundacionals de la colònia romana i al costat de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, que tants misteris i sorpreses amaga, com podeu veure a l'article De l'Infern al Purgatori: la basílica dels Sants Just i Pastor.

La presència d’Hermes (Mercuri per als romans) al costat d’Hèrcules no és gratuïta. Hermes, el dels peus lleugers, el missatger dels déus, que coneixem representat amb unes sandàlies alades (talàries), coronat amb un barret d’ala ampla i plana (pétasos), i amb un bastó d’herald o caduceu, també alat i amb dues serps enroscades, és el déu civilitzador i simbolitza, entre moltes altres coses el comerç. La ciutat es construeix i s'administra mitjançant les arts transmeses pel déu Hermes.

Però entre el conscient i l’inconscient la relació entre el déu i Barcelona s’ha manifestat al llarg dels temps d’una manera especialment palpable a la nostra ciutat tot i que sovint ens passa desapercebuda. La Barcelona del segle XV que va estendre la llegenda fundacional veia en Hermes el símbol d’aquell comerç que havia fet gran la ciutat i havia dut les seves naus a escampar-ne el poder a través de la Mediterrània. Però el creixement industrial i comercial de Barcelona durant el segle XIX va dur a recuperar la figura del déu i a escampar-lo pels carrers i les façanes dels edificis de la ciutat.

Els caçadors d’Hermes

Aquesta relació mitològica que situa Barcelona en un lloc privilegiat de l’Olimp ha dut a un grup de bloguers a constituir-se en Caçadors d’Hermes, associació que, com el seu nom indica, surten de safari per la ciutat a la cacera de les representacions d’aquest déu. Els anys d’aventura dels onze components han donat com a resultat l’edició d’un llibre, La Barcelona d’Hermes (Albertí Editor, 2016),  il·lustrat amb 193 imatges d’Hermes localitzades en llocs emblemàtics de la ciutat com la façana marítima, el Barri Gòtic, la Rambla, la plaça de Catalunya, la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, el Born i la Ciutadella, la Via Laietana o els cementiris. Les imatges van acompanyades d’entrevistes amb personalitats de diversos camps de la vida cultural barcelonina: Xavier Theros, Mireia Valls, Max, Guillem Martínez, Ricard Martínez, Dani Cortijo, Aureli Vázquez, Imma Santos, Daniel Venteo, José Pardo i Carme Grandas.

I per descomptat, dels onze caçadors autors del llibre (i els seus respectius blogs), amics i companys en l’aventura de divulgar la història de la ciutat, sobretot aquella que no sempre és evident a la mirada profana dels vianants:

Enrique Camós i Ángeles Durán, Milerenda
Jordi Casadevall, Instantsbarna
Mariana Estallés, A las andadas
Núria Manchado, BCN last call
Roser Messa, Cosas de Absenta
Andrés Paredes, VeoDigital
Neus Prats i Albert Muñoz, La meva Barcelona
Xavi Soro, Las crónicas de Thot
Alba Vendrell, La BCN que me gusta

L'Hermes que no va poder ser

No vull acabar aquesta crònica sense aportar-hi un granet de sorra. Segurament queden encara moltes representacions d’Hermes amagades pels racons de la ciutat i, per tant, auguro una llarga vida als caçadors.

L’any 1873, en plena febre industrial, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar un grup escultòric monumental que representés la Ciència, la Indústria i el Comerç, i que havia de ser col·locat davant de la Llotja, l’edifici gòtic i neoclàssic que millor representa l’evolució expansiva del comerç barceloní i la puixança industrial i artística de la burgesia: llotja de contracció, Consulat del Mar, acadèmia de Belles Arts i borsa.

La Ciència, el Comerç i la Indústria, Tenes (1873)

Imatge cedida per Palau Antiguitats

El projecte no es va dur a terme mai i en el seu lloc hi va haver el monument (1884) al navilier i banquer Antonio López y López, marquès de Comillas, retirat per l'Ajuntament el 4 de març de 2018. Sí que es conserva, però, un gravat de 1873, signat per un desconegut Tenes, amb les tres al·legories abans esmentades, amb un Hermes nu. El gravat pertany a una col·lecció privada però avui el comparteixo amb tots vosaltres i a la salut dels caçadors d’Hermes.

Carme Grandas, doctora en Història de l'Art, ha recollit la nostra aportació "hermètica" en el llibre La Barcelona desestimada. L'urbanisme de 1821 a 2014 (Àmbit, 2017), que reuneix diversos projectes arquitectònics i urbanístics de Barcelona que per un motiu o altre no es van arribar a realitzar.