Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dilluns, 17 de setembre de 2018

Somorrostro: mirades literàries



No hi ha un sol Somorrostro. Ens ho demostra el llibre Somorrostro. Mirades literàries. Però també ens ho demostra la realitat si som capaços d'obrir l'objectiu de la nostra mirada i observar més enllà del tòpics. Lluny de la repetida imatge d'un Somorrostro de gitanos i pobresa, hi havia també un barri de pescadors i de barcelonins que cada matí sortien de casa per anar a treballar a l'oficina o a l'obra d'una ciutat en construcció que els negava un habitatge digne. La foto d'Agustí Mataró (el segon per l'esquerra) amb la seva colla d'amics ens deixa testimoni d'aquell Somorrostro.




Somorrostro. Mirades literàries (Ajuntament de Barcelona, 2018) és un recull de fragments literaris i poemes que ens arriben, al llarg d’un període de temps que va de 1919 a 2013, d’autors en català i castellà tan diversos com Alfred Badia, Xavier Benguerel, Blai Bonet, Josep Maria Carandell, David Castillo, Juan Goytisolo, José Hierro, Juan Marsé, Terenci Moix, Josep Pla, Antonio Rabinad, Mercè Rodoreda o Sergio Vila-Sanjuán; de cròniques periodístiques de J. Ruiz de Larios, Arturo Llopis o Sempronio; un document eclesiàstic de la parròquia San Félix Africano; testimonis com el de Pilar Bofill; reportatges gràfics de fotògrafs com Agustí Centelles, Colita, Jacques Léonard, Ignasi Marroyo i Jordi Pujol, o el dibuixant i humorista Joaquim Muntanyola. Una nòmina a la qual hauríem d’afegir a Arturo San Agustín, autor de la novel·la En mi barrio no había chivatos (2016), però apareguda quan aquest recull ja estava sent editat.

Tots ells ens parlen del Somorrostro des de perspectives i ètiques diferents. I aquesta matèria literària és el que fa diferent el Somorrostro d'altres barriades de barraques i és la raó de ser d'aquest llibre. La meva formació com a filòleg, lingüista i crític literari, i el meu vessant d'historiador de Barcelona han trobat en el Somorrostro la feliç possibilitat d'unir totes aquestes disciplines i oferir-vos aquest calidoscopi.

El llibre comença amb una introducció històrica de la barriada i una aproximació a les raons que han portat el Somorrostro a ser tema o escenari literari. Cada fragment literari o periodístic va introduït per un text meu que situa l'autor i la seva obra en el context històric i literari. I un bon conjunt de fotografies, moltes d'elles inèdites, il·lustren aquell paisatge que les tempestes esborraven periòdicament i que el 25 de juny de 1966 els pics i les pales van fer desaparèixer per sempre més perquè a la sorra de la platja del Somorrostro s'hi havien de celebrar unes maniobres navals presidides per Franco.





Text de la contraportada del llibre

En els primers anys del segle XX Isidre Nonell retrata les barraques de pescadors i les gitanes del Somorrostro. El van seguir molts artistes i fotògrafs, i els relats de periodistes i escriptors, com els que il·lustren i componen aquest llibre, que al llarg de dècades hi trobaven exotisme o temes de denúncia social.
Josep Maria Huertas va escriure: “El Somorrostro és un d’aquests noms que ha quedat en la memòria popular més enllà de la voluntat manifesta d’esborrar-ho que sempre han tingut els qui manen, obsessionats pel fet de suprimir tot allò que recordi la lletjor i la pobresa.”

Però com bé diu l’Enric H. March en el pròleg d’aquest llibre, cap nom d’un barri de barraques ha perdurat tant com el de Somorrostro en l’imaginari col·lectiu. I en els darrers anys hi ha hagut una clara voluntat ciutadana de recuperar-ne i dignificar-ne la memòria. Ara aquella platja porta el nom oficial de Somorrostro, i una placa commemorativa ret homenatge als seus habitants.

El llibre que teniu a les mans és una contribució important per situar en el seu lloc el que va ser durant gairebé un segle un barri populós i desconegut de la ciutat de Barcelona. Enric H. March ens ofereix un gran ventall de mirades literàries i fotogràfiques que ens ajuden a entendre com al llarg de moltes dècades Barcelona veia, o ignorava deliberadament, una part de la seva realitat. Un Somorrostro que repel·lia o fascinava, tant com induïa a implicar-s’hi per millorar les condicions de vida dels seus habitants.

Mercè Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal

Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria
dels barris de barraques de Barcelona


Presentacions passades

Dilluns 17 de desembre de 2018. Casal Ca l'Isidret, del carrer Paraguai, 2, del Districte de Sant Martí. Amb la participació de Micro's, que va dramatització d'alguns dels textos del llibre.


Divendres 16 de novembre de 2018. Calàbria 66. Espai i Moviment per l'Educació, la Cultura i el Veïnatge a Sant Antoni. Presentat per Montse Madridejos, experta en flamenc i Carmen Amaya. Amb rumbes, lectura de textos del Somorrostro a càrrec de Micro's i un piscolabis.


Dijous 8 de novembre de 2018. Biblioteca del Poblenou - Manuel Arranz, carrer del Joncar, 35. Presentaran el llibre Mercè Tatjer, historiadora i doctora en Geografia, especialitzada en història i geografia urbana, i membre de la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques; i David Castillo, escriptor i cap de la secció de Cultura d'El Punt Avui i un dels autors antologats.


Dimecres 19 de setembre de 2018. Presentació institucional durant la inauguració del mural de la Sala Ciutat (carrer Ciutat, 2), obra de l'artista Tomás Langarita (Lu_J_son).



Recull de premsa

El Nacional: "Somorrostro: reivindicació de la Barcelona barraquista", Gustau Nerín (15-06-2018)

La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio: "D'on ve el nom de Somorrostro?", Xavier Solà (12-07-2018)

Barcelona Metròpolis: "El barri que va desaparèixer sota la sorra",  Lilian Neuman (18-07-2018)

El Mundo: "El Somorrostro, chispa literaria" (20-07-2018)

La Vanguardia: "Dalt de tot", Llucia Ramis (21-07-2018)

Ara: "Estampes literàries del Somorrostro", Jordi Nopca (22-07-2018)

La Razón: "El Somorrostro de las letras", Víctor Fernández (07-08-2018)

L'Aparador de L'Avenç, 449 (setembre de 2018)

La Vanguardia: "Sobre el Somorrostro", de Lluís Permanyer (22-11-2018)


2 comentaris :

  1. Alí estaremos, Mayte y yo.
    Gracias por acordarte de mi.
    Un abrazote de canibal.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bravo, Miquel! Ja saps que em farà molta il·lusió saludar-vos!

      Elimina