Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

divendres, 14 de setembre de 2018

La catedral i la creu de terme de Barcelona

Benedicció de la creu de terme de Barcelona, l'any 1904
Adolf Mas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona


La veneració de la creu

La festivitat de la Invenció de la Santa Creu se celebra el 3 de maig. El terme "invenció» ve del llatí invenio, "descobrir" i la diada rememora el dia en què Helena, mare de l'emperador Constantí, col·leccionista de relíquies i convertida en santa per l'Església, va trobar la veritable creu (veracreu) de Jesucrist quan va peregrinar a Jerusalem l'any 326.

El 14 de setembre se celebra l'Exaltació de la Creu. Segons les fonts, la data commemora la consagració de l'iglésia del Sant Sepulcre de Jerusalem, l'any 335, o la recuperació de la Creu por Heracli, el 628, en mans dels perses des de poc després de la mort de Jesús. Com veiem, hi ha una disputa entre les dues festivitats i l'autor del rescat de la creu, de la qual hi ha tantes relíquies repartides pel món que es podria construir un vaixell amb les restes.

La relació de la creu amb el maig florit ens porta a una tradició pagana molt més antiga: l'Arbre de Maig, comuna amb altres religions precristianes i pobles com celtes, germànics, grecs, romans i eslaus.


La catedral de Barcelona i l'advocació de la Santa Creu

La primera advocació de la catedral de Barcelona és a la Santa Creu, anterior a la de Santa Eulàlia (des de 877). La basílica paleocristiana està documentada des del segle IV per la presència de bisbes, i el cronista Joan de Bíclara fa constar a les actes del concili Tarraconensis de Barcelona de l'1 de novembre del 599 que la catedral paleocristiana és sota l'advocació de la Sanctae Crucis. Aquest primer temple va ser remodelat completament abans del segle IX i fou destruït el 986 per la ràtzia d'Al-Mansur. La catedral romànica és consagrada el 18 de novembre de 1058 i les obres de construcció de la catedral gòtica s'inicien el maig de 1298 i com ja sabem s'acaben, en estil neogòtic, a primers del segle XX amb l'acabament de la façana, els campanars i el cimbori. L'ara de l'actual altar major (consagrat el 1337) està suportat per dos grans capitells d'estil corinti de formes poc definides que han sobreviscut als temples anteriors. Són clarament preromànics i la seva datació oscil·la entre la basílica paleocristiana i el període visigòtic.


 Catedral de Barcelona cap a 1880

  Catedral de Barcelona cap a 1890

 Catedral de Barcelona cap a 1900


Però tornem a la creu. Com explica Xavier Barral a Les catedrals de Catalunya, la dedicació de la catedral a la Santa Creu té una llegenda d'origen popular que explica que en el lloc on hi ha la seu actual hi havia una pineda on l'apòstol Jaume va predicar el primer cop que va ser a la ciutat, i per recordar aquest esdeveniment va fer una creu amb dues branques de pi, que amb el temps va ser substituïda per una pedra que se suposa que és al terrat de la catedral.


Creus de terme del Pla de Barcelona

La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. El seu origen és incert. Delimitava els termes de les poblacions, de les parròquies, d'una propietat privada podien marcar els passos del Via Crucis o podien servir per senyalar algun fet històric o devocional. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població. Tot i que les primeres creus documentades a Catalunya són del segle X, el seu origen es remunta a època romana i fins i tot anterior i podien tenir una funció semblant a la medieval.


L'antiga creu de terme de ferro d'Horta, el 1916, al carrer d'Horta
Ramon Font. Arxiu Municipal del Districte d'Horta


De creus de terme se'n conserven a molts pobles, fins i tot n'hi ha, més o menys reformades, que delimiten alguns antics municipis del Pla de Barcelona com la d'Horta que, malmesa i reconstruïda diverses vegades, és situada al carrer de Campoamor i va ser construïda el 1952 per l'arquitecte Adolf Florensa, en substitució d'una anterior destruïda durant la Guerra Civil. També hi va haver creus de terme o parroquials a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, a l'església de Sant Genís dels Agudells i al Turó de la Vilana de Collserola, on avui s'alça la Torre Foster de telecomunicacions.


Creu de terme del Turó de la Vilana de Collserola
Fons Cuyàs


Sant Martí de Provençals en tenia una de desapareguda, situada entre Sant Martí Vell i la barriada de la Sagrera. Actualment n'hi ha dues que marquen el límit amb Sant Adrià de Besòs, una al final del carrer de Guipúscoa i l'altra al final de la Gran Via.


Creu de terme desapareguda de la Sagrera (Sant Martí de
Provençals), a principis del segle XX

Creu de terme de Sant Adria de Besòs, l'any 1957,
avui al carrer de Guipúscoa


La de l'avinguda de Pedralbes i la de la Torre de Bellesguard són modernes; la primera és de 1946, obra de Luís Bonet en substitució d'una de més antiga; i la segona és de Gaudí i delimita Sarrià de Sant Gervasi. També són modernes les del Poble Espanyol de Montjuïc, construït per a l'Exposició Internacional de 1929. Una està situada davant de la porta principal i l'altre, situada al costat de l'església de Sant Miquel, és una reproducció de la creu de terme gòtica d'Ulldecona, destruïda el 1936.


La creu de terme de Pedralbes, el 1946,
dia de la seva inauguració
Pérez de Rozas (AFB)


L'estiu del 2016 es col·locava un rèplica de la creu de terme de Sant Andreu de Palomar a la carretera de Ribes amb Tossal, al barri de la Trinitat Vella. La creu en reemplaçava una de més antiga que no delimitava el terme del tot perquè el límit nord, per la Quadra de Vallbona, era el torrent de Tapioles.

Originàriament, la que tothom creia que era la creu de terme estava situada en el Camí Ral, a la cantonada del carrer Gran de Sant Andreu amb Santa Marta, però en realitat marca l'àrea d’influència de la parròquia. Quan va perdre aquesta funció, l'any 1839, va ser traslladada a l’interior del cementiri de Sant Andreu.

La plaça de Gal·la Placídia, frontera entre Sant Gervasi i Gràcia, i antiga cruïlla de camins (la Travessera, antiga Via Subteriora) i rieres (la de Cassoles i la de Sant Gervasi, que es bifurcaven en la Riera d’en Malla, que recollia el cabal principal, i la Riera de Sant Miquel que baixava pel carrer que encara avui porta aquest nom i que, després, continuava per on ara hi ha el passeig de Gràcia), s'havia dit de la Creu Trencada, nom per altra banda que havien dut d'altres creus de terme pel fet de tenir-ne mutilada alguna part. Segons Carreras Candi, el 1645 ja era coneguda l’existència d’un creu que s’erigia en un racó solitari, en els marge dret -en sentit descendent- de la Riera de Cassoles que, a la vegada era un camí, i que de la vella creu només en quedava el basament, que va ser trobat durant les obres de l'estació de Gràcia del Ferrocarril de Sarrià, inaugurada el l’any 1863.


Basament de la Creu Trencada a la plaça Gal·la Placídia
Al fons, entre els murs de contenció,
la llera de la riera de Cassoles


La creu de terme de Barcelona

Però quina era la creu de terme de Barcelona? En té? En tenia? Potser algú pensarà que és la que hi ha davant de l'església de Santa Anna, però no (cliqueu l'enllaç i ho sabreu). Sí que ho era la Creu Coberta, construïda el 1344 al coll dels Inforcats, aproximadament a la confluència de les actuals avingudes de Mistral (antic camí de la Creu Coberta) i del Paral·lel de Barcelona, i lloc de pas entre la muntanya de Montjuïc i el turó de la Vinyeta, i que posteriorment fou coberta per un templet. Va ser destruïda el 1823 pels liberals, reconstruïda i finalment va desaparèixer cap al 1866 durant la reparació de la carretera Reial de Barcelona a Madrid.

La creu de terme de la ciutat que subsisteix és al terrat de la catedral, al peus de la imatge de Santa Elena, i cada 3 de maig se'n fa la benedicció pública durant la festa de la Invenció de la Santa Creu, festa patronal de la catedral, i s'hi pot assistir. Tradicionalment, la cerimònia és oficiada pel degà del capítol de la Catedral, acompanyat pel mestre cerimonier i auxiliat pels escolans de la Catedral. Amb la benedicció de la creu es demana explícitament la la gràcia i la protecció del terme municipal de la ciutat.

En algunes poblacions encara es manté el costum de fer una processó pel terme per beneir-lo i demanar bones collites, però cada cop és menys habitual. Per aquesta raó sorprèn que encara existeixi a Barcelona i que es dugui a terme en un lloc tan peculiar com el terrat de la catedral.


Benedicció de la creu de terme de Barcelona
al terrat de la catedral, l'any 1907
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Frederic Ballell

Benedicció de la creu de terme de Barcelona
al terrat de la catedral, l'any 1913
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Frederic Ballell

17 comentaris :

  1. L'altre dia vaig "descobrir" el que sembla una creu de terme a la carretera de Ribes a tocar de la plaça Josep Andreu Abelló (Trinitat Vella).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'hi has fet pensar, Allau. N'he afegit la informació.

      Elimina
  2. De petit cantava a l'Escolania de la Santa Creu, a la Catedral de Barcelona.

    ResponElimina
  3. La meva besàvia expliquen que sempre anava a la benedicció, jo sempre hi vull anar i sempre se'n passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a veure si hi pensem, Júlia, i hi anem plegats. L'any que ve cau en divendres.

      Elimina
    2. ... i si em permeten, m'hi afegiré !!... ja ho tinc anotat a l'agenda !!😉
      per endavant, gràcies !!
      (entrada sorprenent !)

      Elimina
    3. Gràcies, Jaume! Si no ens veiem abans, fins el 3 de maig.

      Elimina
  4. La de Horta siempre me ha llamado la atención.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La d'Horta, Miquel, és la que més han mogut amunt i avall. Una abraçada!

      Elimina
  5. Amics,

    Per si és del vostre interès, aquí us passo la referència d’un article (disponible en línia) que relata aquesta celebració:

    Pons, Amadeu. «La benedicció del terme de Barcelona». Som: publicació de la cultura popular catalana, núm. 13 (1981), p. 25. Disponible a: https://fbd.ub.edu/pub/pons/sites/pons/files/documents/Som-catedral-benediccio%CC%81.pdf

    Enhorabona pel blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teva col·laboració, Amadeu, i per l'aportació del teu article!

      Elimina
    2. ...Molt bo !!... gràcies Amadeu !!

      Elimina
  6. ¡Que información más interesante!

    ResponElimina