La catedral i la creu de terme de Barcelona

Estàtua de Santa Helena al cimbori

de la catedral de Barcelona

Frederic Ballell (AFB)

La veneració de la creu

La festivitat de la Invenció de la Santa Creu se celebra el 3 de maig. El terme "invenció» ve del llatí invenio, "descobrir" i la diada rememora el dia en què Helena, mare de l'emperador Constantí, col·leccionista de relíquies i convertida en santa per l'Església, segons la tradició va trobar la veritable creu (Veracreu) de Jesucrist quan va peregrinar a Jerusalem l'any 326. A la basílica de la Santa Creu de Jerusalem, a Roma, a més d'una part de la Veracreu (la resta és a la basílica de Sant Pere del Vaticà, hi ha un fragment del Titulus Crucis (el rètol que es va penjar a la creu amb la inscripció INRI), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre; a més de fragments del pilar on va ser fuetejat Jesús, fragments del Sant Sepulcre, un dit de Tomàs apòstol i fustes del pessebre de Betlem. També va trobar la túnica de Crist, que va dipositar a Trèveris, i d'altres, com la corda amb què van lligar Crist a la creu, que va deixar a Xipre.

El 14 de setembre se celebra l'Exaltació de la Creu. Segons les fonts, la data commemora la consagració de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem, l'any 335, o la recuperació de la Creu per Heracli, el 628, en mans dels perses des de poc després de la mort de Jesús. Com veiem, hi ha una disputa entre les dues festivitats i l'autor del rescat de la creu, de la qual hi ha tantes relíquies repartides pel món que es podria construir un vaixell amb les restes.

La relació de la creu amb el maig florit ens porta a una tradició pagana molt més antiga: l'Arbre de Maig, comuna amb altres religions precristianes i pobles com celtes, germànics, grecs, romans i eslaus.

Benedicció de la creu de terme de Barcelona, l'any 1904

Adolf Mas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La catedral de Barcelona i l'advocació de la Santa Creu

La primera advocació de la catedral de Barcelona és a la Santa Creu, anterior a la de Santa Eulàlia (des de 877), copatrona de Barcelona, d'origen hispanoromà (segles II-III) i vida tortuosa inventada, que és un cas curiós de desdoblament hagiografia: un personatge que acaba sent-ne dos: l'original de Mèrida i la barcelonina; amb sis carrers que porten el seu nom, més la font de la plaça del Pedró, el monument més antic de la ciutat.

La basílica paleocristiana està documentada des del segle IV per la presència de bisbes, i el cronista Joan de Bíclara fa constar a les actes del concili Tarraconensis de Barcelona de l'1 de novembre del 599 que la catedral paleocristiana és sota l'advocació de la Sanctae Crucis. Aquest primer temple va ser remodelat completament abans del segle IX i fou destruït el 986 per la ràtzia d'Al-Mansur. La catedral romànica és consagrada el 18 de novembre de 1058 i les obres de construcció de la catedral gòtica s'inicien el maig de 1298 i com ja sabem s'acaben, en estil neogòtic, a primers del segle XX amb l'acabament de la façana, els campanars i el cimbori. L'ara de l'actual altar major (consagrat el 1337) està suportat per dos grans capitells d'estil corinti de formes poc definides que han sobreviscut als temples anteriors. Són clarament preromànics i la seva datació oscil·la entre la basílica paleocristiana i el període visigòtic.

 Catedral de Barcelona cap a 1880

  Catedral de Barcelona cap a 1890

 Catedral de Barcelona cap a 1900

Catedral de Barcelona cap a 1920

Però tornem a la creu. Com explica Xavier Barral a Les catedrals de Catalunya, la dedicació de la catedral a la Santa Creu té una llegenda d'origen popular que explica que en el lloc on hi ha la seu actual hi havia una pineda on l'apòstol Jaume va predicar el primer cop que va ser a la ciutat, i per recordar aquest esdeveniment va fer una creu amb dues branques de pi, que amb el temps va ser substituïda per una pedra que se suposa que és al terrat de la catedral.


Creus de terme del Pla de Barcelona

La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. El seu origen és incert. Delimitava els termes de les poblacions, de les parròquies, d'una propietat privada podien marcar els passos del Via Crucis o podien servir per senyalar algun fet històric o devocional. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població. Tot i que les primeres creus documentades a Catalunya són del segle X, el seu origen es remunta a època romana i fins i tot anterior i podien tenir una funció semblant a la medieval.

L'antiga creu de terme de ferro d'Horta, el 1916, al carrer d'Horta

Ramon Font. Arxiu Municipal del Districte d'Horta

La nova creu de terme d'Horta al carrer de Campoamor, el 1955

Arxiu Municipal del Districte d'Horta

De creus de terme se'n conserven a molts pobles, fins i tot n'hi ha, més o menys reformades, que delimiten alguns antics municipis del Pla de Barcelona com la d'Horta que, malmesa i reconstruïda diverses vegades, és situada al carrer de Campoamor i va ser construïda el 1952 per l'arquitecte Adolf Florensa, en substitució d'una anterior destruïda durant la Guerra Civil. També hi va haver creus de terme o parroquials a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, a l'església de Sant Genís dels Agudells i al Turó de la Vilana de Collserola, on avui s'alça la Torre Foster de telecomunicacions. També hi va haver a Horta la creu del Camí de Sant Cebrià.

Creu de terme del Turó de la Vilana de Collserola, cap a 1930

Fons Cuyàs (ICGC)

Creu del Camí de Sant Cebrià. el 1913 (AFCEC)

Un suposat dibuix ex-vot del Dietari de la Ciutat, de 1451, conservat a l'Arxiu Municipal del Districte d'Horta-Guinardó, ens mostra la creu de terme entre Horta i Sant Martí de Provençals a la vora de les cases d'en Farré, Riera i Sallés, i on un tal Aragall va salvar miraculosament la vida per intercessió de la Mare de Deu després d'haver estat perseguit durant hores per soldats francesos a cavall.

Creu de terme entre Horta i Sant Martí de Provençals, en un dibuix conservat en el

Dietari de la Ciutat de 1451Arxiu Municipal del Districte d'Horta-Guinardó

Sant Martí de Provençals en tenia una de desapareguda, situada entre Sant Martí Vell i la barriada de la Sagrera. Actualment n'hi ha dues que marquen el límit amb Sant Adrià de Besòs, una al final del carrer de Guipúscoa, que reprodueix la del segle XIV robada recentment, i l'altra al final de la Gran Via amb Extremadura. La segona és la de Sant Adrià, col·locada el 1944 en substitució de la que va ser destruïda durant la Guerra Civil, però els canvis urbanístics l'han acabat situant a Barcelona.

Creu de terme desapareguda de la Sagrera (Sant Martí de

Provençals), a principis del segle XX (AFCEC), a dalt, el 1915, a baix

Actual creu de terme de Sant Martí

de Provençals

Creu de terme de Sant Adrià de Besòs, l'any 1957,

avui al carrer de Guipúscoa

La de l'avinguda de Pedralbes i la de la Torre de Bellesguard són modernes; la primera és de 1946, obra de Luís Bonet en substitució d'una de més antiga; i la segona és de Gaudí i delimita Sarrià de Sant Gervasi. També són modernes les del Poble Espanyol de Montjuïc, construït per a l'Exposició Internacional de 1929. Una està situada davant de la porta principal i l'altre, situada al costat de l'església de Sant Miquel. La primera és una reproducció de la creu de terme gòtica d'Ulldecona, destruïda el 1936. De 1959 és la del turó del Mont, al Camí Vell de Santa Creu d'Olorda a Vallvidrera, coneguda com d'en Llavallol, i que en substitueix una de més antiga.

La creu de terme de Pedralbes, el 1910

La creu d'en Llavallol, al Camí Vell de Santa Creu l'Olorda a Vallvidrera,

entre 1896-1903. Bordas (AFCEC)

Al patí de l'antic Hospital de la Santa Creu hi ha també una creu de terme que no marca cap terme. Se sap que es molt antiga, probablement del segle XV. El que sí se sap del cert és que es va refer perquè estava en mal estat i hi va intervenir l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Creu del pati de l'antic Hospital de la Santa Creu, cap a 1930

L'estiu del 2016 es col·locava un rèplica de la creu de terme de Sant Andreu de Palomar a la carretera de Ribes amb Tossal, al barri de la Trinitat Vella. La creu en reemplaçava una de més antiga que no delimitava el terme del tot perquè el límit nord, per la Quadra de Vallbona, era el torrent de Tapioles.

Originàriament, la que tothom creia que era la creu de terme estava situada en el Camí Ral, a la cantonada del carrer Gran de Sant Andreu amb Santa Marta, però en realitat marca l'àrea d’influència de la parròquia. Quan va perdre aquesta funció, l'any 1839, va ser traslladada a l’interior del cementiri de Sant Andreu.

La plaça de Gal·la Placídia, frontera entre Sant Gervasi i Gràcia, i antiga cruïlla de camins (la Travessera, antiga Via Subteriora) i rieres (la de Cassoles i la de Sant Gervasi, que es bifurcaven en la Riera d’en Malla, que recollia el cabal principal, i la Riera de Sant Miquel que baixava pel carrer que encara avui porta aquest nom i que, després, continuava per on ara hi ha el passeig de Gràcia), s'havia dit de la Creu Trencada, nom per altra banda que havien dut d'altres creus de terme pel fet de tenir-ne mutilada alguna part. Segons Carreras Candi, el 1645 ja era coneguda l’existència d’una creu que s’erigia en un racó solitari, en els marge dret -en sentit descendent- de la Riera de Cassoles que, a la vegada era un camí, i que de la vella creu només en quedava el basament, que va ser trobat durant les obres de soterrament (cap a 1928) de l'estació de Gràcia del Ferrocarril de Sarrià, inaugurada l’any 1863.

Basament de la Creu Trencada a la plaça Gal·la Placídia

Entre els murs de contenció es veu

la llera de la riera de Cassoles

La creu de terme de Barcelona

Però quina era la creu de terme de Barcelona? En té? En tenia? Potser algú pensarà que és la que hi ha davant de l'església de Santa Anna, però no (cliqueu l'enllaç i ho sabreu). Sí que ho era la Creu Coberta, construïda el 1344 al coll dels Inforcats, aproximadament a la confluència de les actuals avingudes de Mistral (antic camí de la Creu Coberta) i del Paral·lel de Barcelona, i lloc de pas entre la muntanya de Montjuïc i el turó de la Vinyeta, i que posteriorment fou coberta per un templet. Va ser destruïda el 1823 pels liberals, reconstruïda i finalment va desaparèixer cap al 1866 durant la reparació de la carretera Reial de Barcelona a Madrid.

La Creu Coberta i les barraques del Fondo de Valldonzella

Pau Febrés Yll (1894). AHCB

La creu de l'església de Santa Anna, cap a 1930. Fons Cuyàs (ICGC)

La creu de terme de la ciutat que subsisteix és al terrat de la catedral, al peus de la imatge de Santa Helena, i cada 3 de maig se'n fa la benedicció pública durant la festa de la Invenció de la Santa Creu, festa patronal de la catedral, i s'hi pot assistir. Tradicionalment, la cerimònia és oficiada pel degà del capítol de la Catedral, acompanyat pel mestre cerimonier i auxiliat pels escolans de la Catedral. Amb la benedicció de la creu es demana explícitament la la gràcia i la protecció del terme municipal de la ciutat.

En algunes poblacions encara es manté el costum de fer una processó pel terme per beneir-lo i demanar bones collites, però cada cop és menys habitual. Per aquesta raó sorprèn que encara existeixi a Barcelona i que es dugui a terme en un lloc tan peculiar com el terrat de la catedral.

Benedicció de la creu de terme de Barcelona

al terrat de la catedral, l'any 1907

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Frederic Ballell