Santa Anna: capellans, verdulaires, cecs, meuques i una creu de terme

L'església de Santa Anna i la creu de terme

L'església de Santa Anna va ser un antic monestir vinculat a l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, del qual se'n conserva el claustre i la sala capitular. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint l’aspecte actual durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV es va allargar la nau, coberta amb volta gòtica de creueria, i al segle següent es va construir el cimbori, refet en obra vista després de la Guerra Civil.

Ruïnes de l'església del Sant Sepulcre (1862), de Ramon Martí Alsina

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Al segle XIX es conservava encara l’edifici del monestir, conegut com el noviciat i situat uns metres més alt que l’església i al mateix nivell de la plaça de Catalunya. Original del segle XIV, estava en molt mal estat (com es pot veure en la pintura de Martí Alsina) quan va ser derruït a la dècada de 1860 aprofitant l’enderroc de les muralles, que va començar l’any 1854.

Amb l’aprovació del bisbe Urquinaona, l'any 1887 es va començar a construir l'església nova al fons del carrer de Rivadeneyra i al costat de la vella, on ara hi ha una entitat bancària. Va ser inaugurada el 1914 sense acabar, però va ser enderrocada el 1938 després de quedar afectada per la Guerra Civil i sense que mai es construís l’imponent cimbori de 75 metres que havia estat projectat.

Aquarel·la  del projecte (1927) de la nova seu del Banco de Vizcaya,

amb l'església nova de Santa Anna tal com havia de ser

Santa Anna està situada en l'illa delimitada per la plaça Catalunya, el Portal de l'Àngel, el carrer de Santa Anna i la Rambla, i té accés pel carrer de Rivadeneyra i per una volta que del carrer de Santa Anna porta a la placeta de Ramon Amadeu, presidida per la façana, l’entrada al claustre i una estranya creu de terme, que és la raó d’aquest apunt.

El monestir va ser construït fora de les muralles romanes i abans que es bastissin les del segle XIII, en un fondal entre la riera que baixava per la Rambla, la riera del Pi (primer Portal dels Orbs i avui Portal de l’Àngel), el graó barceloní (un talús que deixa la plaça Catalunya uns metres per sobre del terreny inferior i raó per la qual cal baixar uns esglaons per accedir a la placeta), i un antic camí medieval que ha acabat sent el carrer de Santa Anna i que tenia continuïtat cap a Tallers després de sortir pel Portal de Santa Anna.

Al voltant de Santa Anna s’hi va anar bastint un burg, un dels ravals que van créixer fora de les muralles romanes a partir del segle XI, com va passar amb els barris de la Bòria, de la Vilanova dels Arcs o de Santa Maria del Pi.

Plaça del convent de Santa Anna; al fons, la porta

d'accés des del carrer de Santa Anna

Lluís Rigalt (c. 1850). AHCB

La placeta, que aleshores no quedava tancada i on el segle XVII hi havia molins de vent, s’havia dit de Santa Anna quan el tram final del carrer del Portal de l’Àngel, tocant a la font gòtica, va deixar de ser considerada una plaça. Abans, però, havia estat la placeta del Safareig, nom que prenia de la bassa alimentada per una sínia dels horts del monestir (que encara es poden veure en el quarteró de Garriga i Roca, i que quedarien al mig del carrer de Rivadeneyra). El límit cap a la Rambla era el carrer de na Salabardenya, que baixava des de la plaça de Catalunya i va desaparèixer quan el 1926 es va construir el cinema Capitol. Era un carreró sense sortida tancat amb una reixa, vestigi del pas de ronda de la muralla de la Rambla, on es guardaven les taules i els estris del mercat de fruita que es feia a la placeta, on havia hagut unes carnisseries que despatxaven en barraques de fusta. Tenia la mateixa funció dels altres carrerons de què vam esmentar tot parlant dels mercats d’origen medieval. A l’altra extrem de l’illa, a la banda del Portal de l’Àngel, hi va haver un altre carreró, el de Tripó, del qual en queda una resta com vam veure a l’article dels diversos carrers de Barcelona que van dur aquest nom.

Planta de l’església de Santa Anna al carrer del mateix nom. Assenyala els portals de l’Àngel

i de Sant Sever, la plaça de Santa Anna (avui, avinguda del Portal de l'Àngel

 i els carrers dels Orbs i Vertrellans i els horts del Rei, la Reina

i la Sínia, i la muralla medieval (AHCB)

En el plànol es poden identificar l'església, el claustre, la placeta,

el monestir enderrocat, els horts, el safareig, la sínia i el carrer

de na Salabardenya, amb un requadre vermell

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

L’actual carrer de Santa Anna s’anomenava carrer Major. Pel fet de ser el barri més extrem, a finals de l’Edat Mitjana s’hi van establir alguns prostíbuls i les barraques dels orbs (cecs) que van donar nom al portal, on s’hi van instal·lar perquè era l’entrada principal de mercaderies a la ciutat des del Pla de Barcelona i el darrer portal a tancar de nit, la qual cosa afavoria la presència de captaires i d'esguerrats. A partir de 1466 el Portal dels Orbs passa a dir-se de l’Àngel per l’Àngel que la llegenda diu que se li va aparèixer a Vicenç Ferrer quan va visitar Barcelona l’any 1419. L’estàtua d’un Àngel custodi va adornar el portal fins que va ser traslladat primer a Santa Anna i després a Hostafrancs, on va ser destruït durant la Guerra Civil.

Una antiga dita diu que tots els coixos van a Santa Anna. Fa referència a una antiga devoció a sant Daniel de Barcelona, un màrtir llegendari (probablement un desdoblament de sant Daniel de Pàdua, com santa Eulàlia de Barcelona ho és de santa Eulàlia de Mèrida) les relíquies del qual eren venerades a Santa Anna dins d'un sarcòfag del segle XIV, desaparegut durant la Guerra Civil. El dia 3 de gener, els devots havien de pregar fent una volta cada dia a les muralles durant nou dies seguits. Com que la novena era molt feixuga, alguns fidels ho encarregaven als coixos del portal a canvi d'almoina.

"Barcelona es molt ditxosa,

y per vos mes respectada

logránt vostra ossa Sagrada

en Santa Anna gloriosa"

La llegenda que parla de Daniel de Barcelona explica que va ser detingut per cristià i que com a càstig va ser lligat a la cua d'un cavall, que l'arrossegà fins a la mort. El recorregut del cavall va anar de la font de la plaça de Santa Anna, al final del Portal de l'Àngel, fins al carrer de Santa Anna, on va morir. Com es pot veure, el relat és del tot impossible perquè les persecucions cristianes només les podem situar en temps de domini romà o sarraí, moments en què aquest recorregut hauria estat impossible perquè cap d'aquests carrers ni la font ni l'església existien encara.

Santa Anna, el 1827, vista des de la muralla medieval

Adolphe Hedwige Alphonse Delamare (AHCB)

La placeta de Ramon Amadeu, a banda de ser un dels racons més encisadors de la ciutat, té una curiositat: l’estranya creu de terme que hem esmentat més a munt. Si hi pensem, no té cap sentit que hi sigui perquè l’indret mai ha estat terme ni frontera. I certament res té a veure ni amb Santa Anna ni amb Barcelona. És la creu de terme d'Almatret (Segrià), feta l’any 1608 en estil gòtic. Durant la Guerra Civil l'escultor Apel·les Fenosa la va retirar de la població lleidatana perquè no fos malmesa i la va dipositar al monestir de Sant Cugat. Acabada la guerra, va ser instal·la a la placeta de Ramon Amadeu, on va romandre fins que el 2005 va ser retornada al seu emplaçament original. La que contemplem avui hi és des de 2005, i no només no té res a veure amb Barcelona sinó que és una rèplica de la d’Almatret.

Fa bonic i ja estem acostumats a veure-la. Esperem que els amants de les impostures i de buscar falsedats on no toca no en facin cap campanya de desprestigi ni n’escriguin una tesi. Que serveixi aquesta creu per les tres que hi va haver en el camí del Raval de Jesús, actual passeig de Gràcia.

La creu de terme original, a la plaça Major d'Almatret

Foto: Enric Brunet, per a Panoramio

*

Aquest història i moltes altres sobre la ciutat la podeu trobar al llibre

Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (Viena Edicions, 2018)