Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dilluns, 9 de desembre del 2019

Bestiari de Barcelona: les abelles

Un dels ruscs d'abelles del Castell dels Tres Dragons
del Parc de la Ciutadella, instal·lat el 1945,
l'únic apiari urbà de Barcelona


Els habitants de les ciutats tenen mala relació amb els insectes i els aràcnids, als quals considera uns intrusos sobre l’asfalt, i només els respectem mínimament als parcs i jardins sempre i quan no ens confonguin amb un element més de l’entorn natural. Assaborim la mel, però sovint fugim espaordits de la presència de les abelles que volen erràtiques per la ciutat lluny del rusc que probablement no veurem dins la trama urbana.


Una de les basses del viver del Tres Pins
Ramon Solé


A Barcelona, l’apicultura, considerada com a ramaderia (les normes i les lleis voregen l’absurd perquè són genèriques i no particulars), està prohibida. Hi ha ruscos autoritzats al viver de Tres Pins, a Montjuïc, on poques persones saben que encara raja i omple basses la mítica font on tants barcelonins hi anaven a fer fontades, a berenar, a menjar la truita el Dijous Gras o a enterrar la sardina el Dimecres de Cendra. També hi ha abelles a l'escola d'art floral de la masia de Can Soler (1801), a Sant Genís del Agudells, prop de la Font del Bacallà; o al centre social i comunitari de Can Masdéu, a l’antic hospital de Sant Llatzer, sobre el barri de Canyelles. També n’hi ha al Jardí Botànic de Barcelona, on hi ha instal·lats hotels d’abelles amb diversos tipus d’habitacions i forats de diverses mides en troncs, canyes, daus de fusta, totxos i tova de fang. L’hotel no només acull abelles, sinó també vespes i altres insectes pol·linitzadors, que ajuden a la reproducció de les 1.700 espècies de plantes que acull el jardí. Un altre hotel està instal·lant al Parc Cervantes. Aquests casos, però, es troben fora del nucli urbà.


Hotel d'insectes del Jardí
Botànic de Montjuïc


Dins la trama urbana, només l’apiari del Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella, instal·lat el 1945, és permès per raons científiques i produeix mel dels til·lers que flanquegen el passeig principal del parc i li donen nom. Aquesta mel és apta per al consum i de molt bona qualitat, i el responsable de la producció n’és Jaume Clotet, apicultor de l'empresa Mel·lis. Dels vuit ruscos de la terrassa en té cura Maria Préstamo, apicultora i treballadora del Museu de Ciències Naturals, que va prendre el relleu de Ramon Frigola, que se’n va fer càrrec durant molts anys. Des de 2014 forma part d’un projecte de recerca del grup d’investigació Open Systems de la Universitat de Barcelona. L’anàlisi de les dades de l’apiari serveixen per conèixer l’estat de salut ambiental de la ciutat gràcies al comportament de les abelles, molt sensibles a la contaminació.


L'apicultor Jaume Clotet té cura dels sensors dels ruscos de la
terrassa del Castell dels Tres Dragons


A banda de les restriccions anacròniques pel que fa a la cria de bestiar en els nuclis urbans, s’argumenten motius de seguretat per a la prohibició, però hi ha ruscos en grans ciutats europees, com Londres, París (una colònia de 200.000 abelles habitava a Notre-Dame abans de l’incendi de l’abril de 2019), Berlín o Viena, i també a Nova York, sense que la presència de les abelles sigui cap perill per als ciutadans. I a Brussel·les, el Brussels Urban Bee Lab du a terme des de fa més de deu anys una investigació de l’ecosistema urbà i la salut en els ruscos instal·lats en els jardins urbans dels terrats del centre de la ciutat belga. A Catalunya l'única ciutat que té apiaris urbans i un programa específic per a les abelles és Viladecans, on els ruscos apleguen unes 100.000 exemplars.

Al llarg del mes de març i abril de 2017 diverses escoles de la xarxa Escoles + Sostenibles van posar en marxa uns tallers per equipar parcs dels deu districtes de Barcelona amb hotels d'abelles per acollir les abelles solitàries que ronden per la ciutat, amb l'assessorament de professors de biologia i l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona (OPAB), que té la competència sobre les abelles urbanes i la responsabilitat de la seva protecció.

Els centres de la xarxa que van participar en aquesta proposta són: les escoles d’educació especial Lexia i ASPASIM (Parc del Putxet - Sarrià-Sant Gervasi), el col·legi Jesuïtes de Gràcia – Kostka (Parc Güell i Creuta del Coll - Gràcia), l’escola Mestre Morera (Nou Barris), l’escola Rambleta del Clot i l’institut Barri Besòs (Parcs del Clot i Diagonal Mar- Sant Martí), l’escola Auró (Parc Joan Miró - Eixample), l'escola Eulàlia Bota (Sant Andreu), l'institut Fort Pius (Parc de la Ciutadella - Ciutat Vella) i l'institut Bosc de Montjuïc (Jardins Joan Brossa - Sants-Montjuïc). Avui, la iniciativa s'ha estès per molts més parcs de Barcelona.

6 comentaris :

  1. He visto personalmente el del Tres Dragons, y por cierto, se podía ver sin problemas desde una de las ventanas del piso superior, pero de eso hace ya muchos años.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quan era obert al públic. És una llàstima que traslladessin el Museu d'Història Natural al Fòrum. Salut!

      Elimina
  2. Els urbanites tendim a esverar-nos sobremanera quan veiem una abella (una vespa és diferent!) sense tenir present que les abelles (i la resta d'insectes) van a la seva i no estan per picar innecessàriament les persones. Tenim por d'unes abelles que només pensen en libar nèctar i no recordem que per les clavegueres de la ciutat corren milions de rates...
    Hi ha un llibre (descatalogat) que parla de l'apassionant món de les abelles: La vida de las abejas, de Karl Von Frisch, Ed. Ediciones de bolsillo. Una meravella per a tots els públics.
    Els hotel d'insectes, tot i ser necessaris, no son arnes d'abelles (apis mellifera) perquè no hi poden instal·lar-hi els ruscos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert. Altra feina tenen les abelles i els insectes. Ja m'imagino que de poc els deuen servir a les abelles els hotels d'insectes com a espècie. El que no sé és quin servei poder fer a les abelles solitàries o perdudes, si és cert que existeix aquest concepte. A veure si trobo aquest llibre en alguna biblioteca.

      Elimina
    2. A vegades tendim a jutjar les reaccions dels altres sense saber que hi ha al darrera. Jo, per exemple, conec a una persona que és al-lèrgica a les vespes, una picada pot ser letal, i és per això que cada vegada que en veu una es posa dels nervis.
      Felicitats per la web i gràcies per compartir!

      Elimina
    3. Gràcies a tu pel comentari!

      Elimina