Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimarts, 5 de gener del 2021

Nit de Reis

Botiga de joguines del carrer Donzelles amb Tapineria
Josep Brangulí, 1909 (ANC) 


La Nit de Reis

Dins d'un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d'un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d'aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l'estendre's damunt d'ella
a besar ses plantes van.

La nit de Reis n'és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
-Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
-Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
-Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
-Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
-Ai, mare, no em feu plorar!
ja n'estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l'any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l'he somniat.
Ai, mare, i que n'és d'hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l'any l'he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
-Vés-te'n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s'ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb ròssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!

Dolors Monserdà i Vidal
Barcelona, 1845-1919


14 comentaris :

  1. Que los Reyes Mágicos te proporcionen todo aquello que deseas, que me consta, es el bien común.
    Un aabraçada
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap mena de dubte, Miquel! El bé comú per sobre de tot! Salut!

      Elimina
  2. Como todo el mundo,la pandemia se extinga lo mas pronto,aunente el nivel cultural y humano de nuestros políticos y el pueblo piense más al ejercer el boto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que la salud y el buen criterio nos acompañe!

      Elimina
  3. Jo ho volia possar tambe. Que pandemia acabi i tornem a donar-sen la ma i ens petonegem i abraçem i que estem tots amb treballl.

    ResponElimina
  4. Cultura, más cultura, que quiso decir Goethe cuando se estaba muriendo. Porque el déficit que hay por estos pagos hispanos, la región catalana incluida, es oneroso. Con ese déficit si superamos la pandemia será porque el patógeno se bata en retirada (con ayuda de vacunas)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya lo decía Machado, Fackel: "De diez cabezas, nueve embisten y una piensa". Hasta que no invirtamos los términos, lo tenemos claro. Pero me parece que contra la incultura no hay vacunas porque siempre hay que saca réditos de su existencia. Pero como se suele decir, no perdamos la esperanza.

      Elimina
  5. Aquest poema ens el recitaven de cor (amb més o ments traça i correcció) les nostres mares. Una il·lusió que no s'hagi perdut.
    Que tinguem un any el més asserenat que es pugui. Salut per a tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha fet molta il·lusió recuperar-lo. Malauradament, s'ha perdut força aquesta transmissió familiar de contes i cançons. Molt bon any amb molta salut, Joa.net!

      Elimina
  6. Una cançó d'abans
    Mareta, mareta ahir vaig somniar
    Que una nineta me'n vàreu comprar
    La niña tenía bonicos els ulls, la cara molt fins i el cabell molt rull...
    Un record profund . Se m'han negat els ulls.

    ResponElimina
  7. No sé com fer-ho perquè no sigui anònim

    ResponElimina