divendres, 19 de novembre de 2010

Erotisme i política [01]: 28N


Sembla que s'han posat d'acord. L'eròtica del poder ha baixat al carrer com a reclam electoral. De moment, i encara ens queden vuit dies de campanya, han aparegut tres vídeos on el nu, l'orgasme i la insinuació ens volen atraure cap a les urnes decantant-nos per tres partits diferents.

El primer, el de Ciutadans, inverteix la proposta de les passades eleccions i Albert Rivera ens estalvia el seu nu a canvi d'oferir-nos el de la ciutadania anònima, això sí, tapant pits i genitals perquè es tracta només de mostrar la rebel·lia cap a la classe política catalana. Porta per títol Rebela't (sic). La falta de la ela geminada només és una de les diverses faltes d'ortografia, tant en castellà com en català, que apareixen a la seva propaganda. El caràcter del vídeo no és en absolut eròtic. No mostra aquesta voluntat, i més tenint en compte que no és Rivera qui es despulla. No sé si això el farà guanyar o perdre vots.

El segon dels vídeos, Votar és un plaer, produït per les Joventuts Socialistes del PSC (n'hi ha un altre que es diu Hi ha moltes formes de fer-ho. Tu esculls la teva!), ens mostra una noia que té un orgasme quan va a votar. La veritat és que el vídeo és divertit i té ganxo. Esperem que no s'alci cap veu acusant-lo de masclista. Estarem d'acord que no hi havia massa alternatives: o sortia una noia, o si era un noi ens havíem d'empassar (perdó), en el millor dels casos, un noi posant-se bé el paquet (no m'imagino cap altre alternativa... bé, sí, me la imagino, però la deuen haver descartat després d'haver passat una bona estona rient). L'opció d'una parella copulant rere les cortines d'una cabina també hauria tingut ganxo.


El tercer reclam electoral és El vídeo porno de... Montse Nebrera, del partit Alternativa de Govern, interpretat per la mateixa Montserrat Nebrera. La pel·lícula ens porta per l'interior d'una casa mentre se senten els crits de plaer d'una dona i apareixen diversos missatges de denúncia sobre la pantalla. Al final del vídeo, Nebrera apareix nua, embolcallada amb una tovallola i dient que per fer un escàndol només hauria de treure's la tovallola.

Aquest vídeo també té ganxo. Primer, perquè el títol i els crits de plaer ens posen, no calents, però sí en una determinada predisposició. I segon, perquè sembla que les expectatives porten camí de complir-se quan apareix la candidata d'Alternativa en actitud no sé si de sortir o d'anar a la dutxa. No sé si Nebrera sap que "candidata" ve del llatí toga candida ("toga blanca brillant"), la que duien els aspirants a magistrats. Evidentment, Nebrera no es treu la toga, però no sé per què em fa l'efecte que, si se l'hagués tret (i ho dic sense cap ànim masclista: la "política" atrau dones i homes per igual...), el 29 de novembre tindríem un altre grup parlamentari al Parlament de Catalunya.



Postdata (19 de novembre)

Primer, tot i que estava cantat que els mitjans se'n farien ressò, em plau haver-me avançat a tots ells (si més no els editats en paper), encara que l'abast dels meus escrits sigui molt limitat.

Segon, com era de tema, algunes veus s'han alçat contra el vídeo de l'orgasme socialista, fins i tot entre companys ideològics, com la ministra Pajín. Del senyor Duran i de la senyora Alicia Sánchez-Camacho ja es podia esperar: hi ha coses que no es poden fer públicament si després no es passa pel confessionari. Per a Duran és groller; per a la candidata del PP, atempta contra la dignitat de les dones.

Senyores i senyors, és un orgasme, discret i un símil ben trobat. Una manifestació de plaer, neta; tant, que podria ser confosa amb l'èxtasi que deu suposar sentir-se alliberat dels pecats, genolls a terra i amb la penitència a l'ànima.

Postdata (22 de novembre)

No sé cap on mirar per no sentir vergonya aliena. A la nòmina de partits que han fet servir el nu, l'erotisme o el sexe per fer campanya electoral, amb més o menys fortuna, s'hi ha afegit Solidaritat Catalana, de Joan Laporta.

El nou vídeo, Laporta president, està protagonitzat per l'actriu porno, de Mollerussa, Maria Lapiedra, que canta una cançó on es demana el vot per l'expresident del F. C. Barcelona, mentre l'actriu es passeja per Madrid amb una bandera estelada i en roba interior.

Més enllà de la proposta publicitària i electoral i del seu contingut, a tot producte d'aquesta mena se li ha de demanar un mínim de qualitat i de professionalitat tècnica. I en el cas que ens ocupa no és així. És dolent amb ganes. Tècnicament nefast; la cançó és infame i està mal interpretada. A mi se'm cauria la cara de vergonya. I si no, jutgeu-ho vosaltres mateixos.


3 comentaris :

  1. Enric, aquí tens el que diu la Lourdes Muñoz, del PSC...
    http://bloc.lourdesmunozsantamaria.cat/2010/11/18/el-sexe-de-les-dones-no-implica-sexisme/

    ResponElimina
  2. I té tota la raó! Penso que la majoria de dones estaran d'acord amb ella. Gràcies per la col·laboració.

    ResponElimina
  3. Guanyen per golejada les joventuts socialistes. La Nebreda està bé, és artístic, com diu l'Enric pot ser motivador. Però la semàntica del film que identifica escàndol amb una noia que té un orgasme, perquè no la veiem i hem d'imaginar que la seva acció és escandalosa? No sé on és el nostre espai de llibertat que ella predica, sempre a l'estil de la dreta, per contrast no per proposta positiva.I el de ciutadans és patètic i no té ni gràcia ni valor artístic: és més ego del candidat i prou. De fet, ell és diferent (ben mirat sí que hi ha metàfora), és un guru de les masses, per això ara va vestit (jo crec que necessita una sessió de psiquiatra amb urgència).

    ResponElimina