L'expulsió dels moriscs

L'expulsió dels moriscs al port de Dénia (Alacant)

Vicent Mestre, segle XVII

L'any 2010 es va celebrar el quart centenari de l'expulsió dels moriscs. El decret va ser signat per Felip III de Castella el 1609, i l'expulsió es va dur a terme durant quinze anys. Durant aquella commemoració, la Universitat de Lleida va organitzar una trobada científica a propòsit de les aportacions de la filologia a l'estudi dels textos dels moriscs espanyols, amb el nom de "Las voces de lo sagrado".

La desgràcia dels moriscs, però, ja havia començat el 14 de febrer de 1502, quan els Reis Catòlics van promulgar la Pragmàtica que els forçava a batejar-se i convertir-se a la fe cristiana o patir l'expulsió i el desterrament perpetu del regne de Castella, ordre que més tard s'aplicarà també al Regne d'Aragó (1518) i al de València (1526). La Pragmàtica incomplia els compromisos signats pels Reis Catòlics amb el rei Boabdil en les Capitulacions per a l'entrega de Granada (1492), en les quals els vencedors castellans garantien als musulmans granadins la preservació de la llengua, la religió i els costums.

Embarcament de moriscs en el Grau de València

Pere Oromig, segle XVII

El decret final va permetre l'expulsió de prop de 500.000 persones, ciutadans de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, que cometeren el delicte de néixer musulmans. No parlem d'estrangers de costums "bàrbars", no parlem d'invasors, de conqueridors vinguts d'altres terres, sinó de ciutadans dels regnes peninsulars amb nou-cents anys d'història sobre les seves espatlles, tants o més que el cristians vells, que es van treure de sobre la incòmoda presència de qui pensa diferent. Una actitud que d'aleshores ençà hem vist repetida una i altra volta.

Es coneix amb el nom de moriscs el conjunt d'habitants dels regnes hispànics de religió musulmana. Alguns eren descendents dels àrabs que van conquerir la Península el segle VIII, quan l'omeia Tàriq ibn Ziyad va creuar l'estret de Gibraltar el 711, com aliat de Àquila II que li disputava la corona visigoda a Roderic i que es van enfrontar a la Batalla de Guadalete, amb victòria dels primers, que van decidir, només amb uns set mil homes tirar cap amunt. Bona part de la població els va obrir les portes de ls muralles contents de desfer-se dels visigots. La majoria de musulmans del segle XVI, però, eren població autòctona (iberoromans) convertida a l'islam, que si es distingien d'alguna cosa dels cristians era perquè aquests els obligaven a vestir diferent però no pel seu aspecte físic.

Els moriscs catalans o tagarins eren poc nombrosos (les xifres es mouen entre 5.000 i 10.000 persones) i estaven distribuïts bàsicament per dues àrees geogràfiques, la del riu Segre, inclosa la mateixa ciutat de Lleida, i la del baix Ebre, però també n'hi ha havia en altres llocs, com a Barcelona, on normalment feien d'esclaus.

Com ja havia passat el 1492 amb l'expulsió dels jueus (150.000) per ordre del Reis Catòlics, amb aquestes dues grans comunitats hispanes, conversos i no conversos, desapareixia un legat històric i cultural cabdal, que en el cas jueu i de la literatura castellana va quedar, d'amagat, en mans de conversos (Rojas, Góngora, Cervantes, Teresa d'Àvila, Joan de la Creu, fray Luis de León, Mateo Alemán...). Sota l'imperatiu de la neteja de sang res hi van poder fer "[...] la reivindicación del comercio, del trabajo y del mérito frente a la 'negra honra' de los cristianos viejos [...]" que "[...] apuntaba al objetivo de detener la ya perceptible decadencia española y las largas 'vacaciones históricas' que se prolongarían por espacio de dos siglos, hasta las Cortes de Cádiz [...]", com escrivia Juan Goytisolo a El País, a l'article "Moriscos, la historia incómoda". Quedava desmuntada tota l'estructura social, econòmica i cultural, sobretot de Castella. De aquellos polvos vinieron estos lodos.

Entre els mesos de juny i setembre de 2010, es va celebrar la commemoració d'aquest IV Centenari a Sant Carles de la Ràpita, amb participants d'aquesta localitat i de La Cava (Deltebre). Va ser al port dels Alfacs on del 15 de juny fins el 16 de setembre de 1610 es van embarcar 3.666 moriscs al port dels Alfacs procedents de les localitats de Lleida, Fraga, Seròs, Mequinensa i Aitana, per ser abandonats a les costes africanes de Tunis i Algèria.