dimecres, 22 de desembre de 2010

El cicle de Nadal i una nadala



L’Advent es desenvolupa durant les quatre setmanes que donen pas al Nadal (vegeu La llum d’Advent, Hanukkà i Nadal), i seguint la periodicitat cíclica de les festivitats religioses, els cristians es disposen a renovar les esperances de la Parusia, la segona vinguda del Messies, i, per tant, del final dels temps i l’arribada del Regne de Déu. Els jueus encara esperen la primera arribada, així que caldrà posar-se d’acord sobre quan s’acaba el món.

L’any 350 l'Església va proclamar el 25 de desembre com a data oficial per commemorar el naixement de Jesús (Ieshuà, en hebreu) fent-la coincidir amb les saturnals romanes (festa carnavalesca que coincideix amb el començament de l'hivern i la fi de les feines agrícoles) i amb el naixement de Mitra (el déu solar persa adoptat pels romans) per aconseguir, d’aquesta manera, que els pagans abracessin el cristianisme sense abandonar les celebracions en honor de Saturn. En això l’Església sempre ha estat molt llesta: recomano la lectura de Religiosidad popular en la Alta Edad Media, d’Oronzo Giordano (Madrid: Gredos, 1995) per veure la manca de sintonia que hi ha hagut sempre entre el cristianisme i un poble que s’ha mantingut –i ho fa ara encara– lligat a les creences populars i paganes.


 Saturnals romanes


No se sap en quina data va néixer Jesús, si és que realment es pot donar crèdit a les notícies que tenen com a única font els Evangelis. En tot cas, les poques dades que es tenen situarien l’esdeveniment cap a la primavera perquè es relata que els pastors dormien al ras i a la llum de les estrelles. Com que a la primavera no era possible situar la Nativitat perquè ja s’hi celebrava la Quaresma i la Pasqua (que coincideix amb Pésah –la Pasqua jueva– i, com no, l’equinocci de primavera), es va triar el solstici d’hivern (que coincideix amb la Hanukkà jueva i la festivitat pagana del culte al Sol), fent una analogia entre els dies que s’allarguen i la idea de Jesucrist com a llum del món.

Els cristians ortodoxes celebren el Nadal també el dia 25 de desembre, però del calendari julià, que coincideix amb el 7 de gener del calendari gregorià (aprovat el 1582), establert pel papa Gregori XIII, i que els russos no van adoptar fins la revolució de 1917.

Pel que fa al lloc de naixement, la crítica textual dels Evangelis posa en dubte les creences establertes. Mateu (Mt 1,18-2,23) i Lluc (Lc 2,1-21), que difereixen entre si en la narració, situen el naixement de Jesús a Betlem (Judea), mentre que Marc (Mc 1, 9) ho fa a Natzaret (l’existència d’aquesta localitat de Galilea és dubtosa; l’epítet “natzarè” aplicat a Jesús podria no procedir d’un gentilici). Si se’l fa néixer a Betlem és perquè cal que es compleixi la profecia anunciada per Isaïes (Is 7,14), que afirma que el messies jueu (no oblidem que ens movem amb paràmetres hebreus i israelites, i que Jesús és jueu: el cristianisme no neix fins mitjans segle I e.c.) ha de ser descendent de la casa de David, rei que va néixer precisament a Betlem. Jesús és el rei legítim d’Israel en oposició a Herodes, rei il·legítim.


 Fugida a Egipte, Giotto (1305-1306)


L’any de naixement també és inexacte. L’Evangeli diu que Jesús va néixer en temps d’August, durant el regnat d’Herodes el Gran. Això fa que la data tradicional en que es compta l’any 1 de l’era comuna s’hagi d’avançar entre 4 i 6 anys. Un monjo escita de començament del segle VI e.c. va calcular que Jesús havia nascut l’any 753 de la fundació de Roma, i aquesta és la data que s’ha imposat.

El 28 se celebra el dia dels Sants Innocents, recordant la matança de nens que Herodes va ordenar per tal de poder matar també Jesús, a qui anomenaven rei dels jueus, pensant que venia a usurpar-li el poder. Ho relata Mateu (Mt 2, 1-16), però des del punt de vista històric no hi ha cap dada. No ho menciona ni tan sols Josep Flavi, historiador jueu, principal font de la història jueva de l’època.

El dia de Cap d’Any, l’1 de gener en el calendari gregorià, amaga darrere de la tradició antiga, pagana i religiosa, de celebrar l’arribada d’un nou any, un fet que també va lligat als d’esdeveniments que giren al voltant de la celebració del naixement de Jesús. Com a bona família jueva, observadora dels ritus jueus, Jesús va ser circumcidat el vuitè dia del seu naixement. Així, doncs, l’1 de gener se celebra la Circumcisió de Jesús, com explica Lluc (Lc 2, 21). I com no podia ser de cap altra manera, el prepuci de Jesús (com ho són els seus bolquers -no rieu!-) és una relíquia venerada i va ser objecte de culte fins 1983 a Calaca, Itàlia.

El 6 de gener va ser designat com el de l’Epifania: la presentació de Jesús al món coincidint amb la visita dels Reis d'Orient. Els Evangelis no diuen quants van ser aquests reis, només s’anomenen els tres regals, i diverses tradicions molt posteriors als textos bíblics, parlen de 3, 4 i, fins i tot, 12 mags (probablement, astrònoms caldeus: enlloc es diu que fossin reis).


 Reis d'Orient, Sant'Apollinare Nuovo (Ràvena, s. VI)

La representació artística popular de tots aquests esdeveniments es concreta en el pessebre. La primera representació data del segle II ec, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava a Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. Els pessebres més antics que es coneixen daten del segle III, al monestir alemany de Füsen, i un fragment de sarcòfag romà de l’any 343, on ja trobem pastors, la mula i el bou. Es va trobar el 1877 a les catacombes de Sant Sebastià (Roma). La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També hi ha representacions cristianes amb escenes del naixement, en forma de relleus, als sarcòfags romans del segle VI, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpits a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.

Darrerament ha estat notícia la beneiteria de Benet XVI afirmant que a la cova o a l'estable on Maria infantà no hi havia ni bou ni mula perquè res en diuen els evangelis. Quina novetat! La major part de la mitologia al voltant de la vida de Jesús no surt als evangelis. La reconstrucció dels detalls del naixement i de la seva infantesa fins que comença la vida pública després de ser batejat per Joan el Baptista és extret dels evangelis apòcrifs, és a dir, aquells escrits que no van entrar en el cànon, tancat en el segle V ec (veure La Bíblia, el llibre inacabat).


 Jesús i Maria davant Isaïes 
catacumbes de Priscil·la (s. II ec)


I una curiositat (de fet, una més). Hi ha una data per desfer el pessebre: el 2 de febrer, dia de la Candelera (ofrena i benedicció de candeles de cera), en què se celebra la Presentació de Jesús al Temple i la Purificació de Maria, 40 dies després de Nadal, quarantena (us sona?) que és també una tradició d’origen jueu. I es dóna per tancat el cicle de Nadal.


The Twelve Days of Christmas, William Oellers


Els dotze dies de Nadal

L’any 567 el Concili de Tours va proclamar com a festius els dotze dies que van des de Nadal a la Nit de Reis: Els dotze dies de Nadal.

The Twelve Days of Christmas és una cançó de Nadal molt coneguda en els països de parla anglesa, i que s’ha estès arreu del món. És una cançó acumulativa que enumera dotze regals que una persona diu que va rebre del seu amant durant els dotze dies consecutius que van de Nadal a la Nit de Reis. Després de l'anunci d'un nou regal, la llista precedent es repeteix a la inversa. Tot i que la melodia ja era coneguda en el segle XVI als països escandinaus, la trobem per primer cop com a joc memorístic a l’obra Mirth without Mischief (Divertir-se sense fer bestieses), un recull de jocs d’infants, de finals del segle XVIII.


© Xavier Romero-Frias


Hi ha qui ha volgut veure en els regals descrits a la cançó referències a elements de la fe catòlica, descrits de forma simbòlica en una època en què estava prohibit l’ensenyament del Catecisme a Anglaterra, tot i que no hi ha constància d’aquest fet. I per a qui no tingui present la cançó, deixo un vídeo, interpretat per John Denver i The Muppets, i la lletra completa, com a senyal de bona voluntat: els descreguts també tenim ànima... quan ens disfressem de nens!






19 comentaris :

  1. Enric, escrius uns textos boníssims! No dono a l'abast de llegir-los amb la calma necessària...
    Per mi, que fa temps que estic lluny de les festes religioses que donaven forma a totes les celebracions familiars de la meva infantesa, ha estat un recordatori fantàstic i un enfocament molt molt interessant.

    Moltíssimes gràcies!! Sort que la setmana vinent ja tindré vacances i podré fer una repassada del teu blog.

    Mariona

    ResponElimina
  2. Jo em vaig iniciar amb el tema que tu descrius, per un text que em va enviar un conegut "messiànic" de La Guaira, Veneçuela. La verdadera historia de la navidad. Allà explica, suposo que d'autor anònim, que Jesús podia haver nascut per Sukkot, la festa jueva de les cabanes. És a dir, a la tardor. Per què està en un "pessebre"? era una cabana, d'aquelles que es munten i es desmunten, tal com ho solen celebrar avui dia; en record dels anys que van passar al desert. Deien que no hi havia lloc enlloc per una mare que estava de part i que van haver de triar un estable... Peregrinatges al Temple.
    Com tu dius, la "festa" del nadal, els Romans la van traslladar per fer tothom content. Solstici d'hivern; neixement del sol, regals de Hanukkà, etc.

    Molt encertat el nom del blog: Bereixit: בראשית
    שנה טובה 2011
    נעמי
    Noemí

    ResponElimina
  3. Hola, Noemí. Gràcies pels teus comentaris.

    Efectivament, les festes que coincideixen en unes mateixes dates acostumen a tenir un origen comú. A l'Antic Testament mateix, molts dels ritus i de les festivitats hebrees tenen el seu origen en tradicions egípcies o mesopotàmiques.

    Si t'interessa el tema, pots llegir un llibre clau, clàssic en els estudis de religions antigues: "El folklore en el Antiguo Testamento", de J. G. Frazer.

    שנה טובה 2011

    Enric

    ResponElimina
  4. Rosaleonvivancos"hotmail.com17 de desembre de 2013, 21:13

    Jo que durant un temps em ba donar per llegir historia i biografia al llegir la mateixa biografia moltes vegades no es semblaven en res. dades importants com neixament, dia i lloc, podien ser molt diferents, estudis , relacions, tenien una semblança, però cada un interpretava al personatge segons les seves ideas. Això de persones molt mès actuals. Es imposible que des`rès de 2.000 anys siguin fidels les dates i dades que tenim sobre el nostre tema religios. A mi, per la meva part m'agrada com a historia, crec sencillament que coses de les descrites son reals i altres del historiador de turno, ja que les traduccions de llegues tan antigues era molt difícil, la gent ho coneixia de boca a orella dons hi havia poca gent capasitada per llegir. Es una historia que es va escampar per molts paisos i diverses llegues, els errors poden ser molts, però jo segueixo amb els tres reis, el bou i el burro per escalfar un ninyo que no tenia roba en que tapar-se

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com tu dius, Rosa. Els textos del Nou Testament van ser escrits temps després de la mort de Jesús, quan tot plegat ja era només un record. A més, al llarg dels anys, la Bíblia sencera ha patit manipulacions diverses i supressions segons els interessos del moment. És segur que el personatge Jesús va existir, però va ser un profeta més com els que hi havia aleshores, però aquest va tenir més èxit gràcies a Pau, que és l'autèntic inventor del cristianisme: no oblidem que Jesús era jueu i va morir com a jueu.

      El que és important és quedar-se amb l'esperit de tot plegat.

      Elimina
  5. Ben interessant!
    Bon Nadal Enric.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Gràcies, Javier. A vegades posar una mica d'ordre ems ajuda a entredre millor el que passa. I jo el primer.

      Elimina
  7. Preciosa documentació per entendre els origens del Nadal i molt ben explicat,,,,ets el millor Enric !! I are ,la nit del dia 16, es per encendre la 1ª espelma de Hanukkà ,als que tinguin Menorah en casa i posar-le a la finestra de cara al carrer.Seria un bonic article per tu explicar-nos Enric . Shalom amic !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. En el proper apunt parlaré de Hanukkà. Shalom!

      Elimina
  8. Un treball extra- M´ha encantat: The Twelve Days of the Christmas.

    ResponElimina
  9. En realitat Jesús i el Cristianisme no han estat mai del tot coincidents utilitzant el segon al primer com a font mítica i sent, com molts afirmen, una creació de Sant Pau que no pas del pobre Jesús, oi?, que segur que no volia inventar cap religió, i que tampoc, com en la resta de religions semites, va rebre cap llei de Déu.

    En fi, una veritable història interminable i inabastable. Un post apassionant Enric, llegint-te sempre s’aprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Xavier. Jesús va néixer i va morir jueu, i mai va tenir la intenció de crear cap religió nova, sinó lluitar contra el poder del fariseus, que s'havien convertit en una casta sacerdotal que controlava el Temple. No es comença a mitificar la figura de Jesús fins després de la seva mort, i, com tu dius, és Pau qui estructura un nou sistema de creences que acabarà allunyant-se del judaisme oposant-se a Pere. Tenint en compte que Pau no va conèixer mai Jesús, la realitat es desfigura amb el seu apostolat i totes les reformes que vindran després. Certament, una història apassionant.

      Elimina
  10. Tota aquesta informació és la que s'hauria de donar a escoles i instituts. Suprimir de l'ensenyament públic l'assignatura de religió, entesa com a adoctrinament, ho trobo necessari. Però també ho és, i molt, conèixer la Bíblia i delimitar què és història, què és llegenda i quins són els orígens de tot plegat. D'altra manera ens arrisquem a perdre un valuós capital artístic, filosòfic, antropològic i literari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A classe ho faig, Sícoris. És impressionant el nivell de desconeixement que tenen de tot plegat. No els ensenyen res ni a l'escola ni a casa. No tenen ni tan sol aquell pòsit llegendari transmès a través de contes o relats familiars. No tenen eines per construir el seu propi relat, la qual cosa els fa permeables a qualsevol discurs.

      Elimina