Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 22 de desembre del 2010

El cicle de Nadal i una nadala

Pulgarcito
Almanaque de 1957


L’Advent es desenvolupa durant les quatre setmanes que donen pas al Nadal (vegeu La llum d’Advent, Hanukkà i Nadal), i seguint la periodicitat cíclica de les festivitats religioses, els cristians es disposen a renovar les esperances de la Parusia, la segona vinguda del Messies, i, per tant, del final dels temps i l’arribada del Regne de Déu. Els jueus encara n'esperen la primera arribada, així que caldrà posar-se d’acord sobre quan s’acaba el món.

L’any 350 l'Església va proclamar el 25 de desembre com a data oficial per commemorar el naixement de Jesús (ישוע, 'Ieshuà', en hebreu), fent-la coincidir amb les saturnals romanes (festa carnavalesca atribuïda a Saturn, que coincideix amb el començament de l'hivern i la fi de les feines agrícoles, i que, curiosament, implicava intercanvi de regals entre els amics) i la festa del Sol Invictus, i amb el naixement de Mitra (el déu solar persa adoptat pels romans) i Bacus (déu del vi i la vinya, el teatre, la rauxa, festes, banquets i orgies), per aconseguir, d’aquesta manera, que els pagans abracessin el cristianisme sense abandonar les celebracions en honor de Saturn. De fet, sota les festes religioses cristianes hi trobarem sempre una celebració pagana o l'adaptació d'una de jueva.


La jeunesse de Bacchus (1884), de
William-Adolphe Bouguereau


Rituals

En tot cas, a la Nit de Nadal es continuen celebrant rituals d'origen llegendari i pagà que han estat camuflats sota el paraigües del cristianisme, com el Tió, del qual en parlem a l'article que hem enllaçat més amunt. Entre els col·lectius destaca la Missa del Gall o Matines de Nadal, que s'esdevé a mitjanit i anuncia el naixement de Jesús. El gall fa referència a dos esdeveniments antics. Un de popular diu que un gall va ser el primer a presenciar i anunciar l'arribada al món del nen. L'altre relaciona el gall amb els sacrificis d'aquestes aus al Sol, al qual simbolitza i que enllaça amb les saturnals romanes.

Un altre ritual és el Cant de la Sibil·la, un dels dos drames litúrgics medievals que, amb el Misteri d'Elx, han sobreviscut fins avui. Aquesta representació protagonitzada per la profetessa Sibil·la és un oracle que aprofita el naixement de Jesús per anunciar la fi del món, enllaçant els vaticinis que la sibil·la Eritrea de la Grècia clàssica. El concili de Trento (1545-1563) va eliminar-la de la litúrgia, tot i que a Mallorca i l'Alguer no s'ha deixat de representar mai. A Barcelona se'n va recuperar la representació l'any 1983 a Santa Maria del Mar, i en anys posteriors s'ha recuperat el drama a la Catedral de Barcelona (que conserva el text més antic), a la Mare de Déu de la Bonanova (on és interpretada habitualment per Maria del Mar Bonet), a la Seu Vella de Lleida (2016), a Tarragona i al País Valencià.

A Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) se celebra la Fia-Faia, una festa d'arrels precristianes, que consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la Nit de Nadal. S'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires que, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires. Originalment, el ritual servia per aturar l'escurçament del dia i des de mitjan segle XIV es va cristianitzar relacionant-lo amb el naixement de Jesús: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia".


El naixement de Jesús

No se sap en quina data va néixer Jesús. El còmput del calendari és erroni. Els evangelis diuen que Jesús va néixer en temps d’August, durant el regnat d’Herodes el Gran. Això fa que la data tradicional en què es compta l’any 1 de l’era comuna s’hagi d’avançar entre 4 i 6 anys. Un monjo escita de començament del segle VI ec va calcular que Jesús havia nascut l’any 753 de la fundació de Roma, i aquesta és la data que s’ha imposat per iniciar el compte. Ara hauríem de ser en un any entre 2026 i 2028.

Les poques dades que proporcionen els evangelis situarien l’esdeveniment cap a la primavera perquè es relata que els pastors dormien al ras i a la llum de les estrelles. Com que a la primavera no era possible situar la Nativitat perquè ja s’hi celebrava la Quaresma i la Pasqua (que coincideix amb Pésah –la Pasqua jueva– i l’equinocci de primavera), es va triar el solstici d’hivern (que coincideix amb la Hanukkà jueva i la festivitat pagana del culte al Sol), fent una analogia entre els dies que s’allarguen i la idea de Jesucrist com a llum del món. La Hanukkà, la festa de les llums, comença el dia 25 del mes de Kislev (en el 2022 comença al capvespre del 18 de desembre i va acaba el 2 de Tevet, 26 de desembre), en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem l'any 164 aec.

Els cristians ortodoxes celebren el Nadal també el dia 25 de desembre, però del calendari julià, que coincideix amb el 7 de gener del calendari gregorià (aprovat el 1582), establert pel papa Gregori XIII, i que els russos no van adoptar fins la revolució de 1917.

Pel que fa al lloc de naixement, la crítica textual dels Evangelis posa en dubte les creences establertes. Mateu (Mt 1,18-2,23) i Lluc (Lc 2,1-21), que difereixen entre ells en la narració, situen el naixement de Jesús a Betlem (Judea), mentre que Marc (Mc 1, 9) ho fa a Natzaret (l’existència d’aquesta localitat de Galilea és dubtosa; l’epítet “natzarè” aplicat a Jesús podria no procedir d’un gentilici). Si se’l fa néixer a Betlem és perquè cal que es compleixi la profecia anunciada per Isaïes (Is 7,14), que afirma que el messies jueu ha de ser descendent de la casa de David, rei que va néixer precisament a Betlem. Jesús és el rei legítim d’Israel en oposició a Herodes, rei il·legítim. No oblidem que ens movem amb paràmetres hebreus i israelites, i que Jesús és jueu: el cristianisme no neix fins mitjan segle I ec.


 Fugida a Egipte, Giotto (1305-1306)


Les altres dates del cicle de Nadal

El 28 se celebra el dia dels Sants Innocents, recordant la matança de nens que Herodes va ordenar per tal de poder matar també Jesús, a qui anomenaven rei dels jueus, pensant que venia a usurpar-li el poder. Ho relata Mateu (Mt 2, 1-16), però des del punt de vista històric no n'hi ha cap dada. No ho menciona ni tan sols Josep Flavi, historiador jueu, principal font de la història jueva de l’època. Que en aquesta data se celebri també una festa en què es fan bromes i es pengen llufes està relacionat amb les saturnals romanes, i ha estat cristianitzada prenent com a excusa els suposats enganys que les famílies jueves van haver de fer per amagar els fills de la massacre.

El dia de Cap d’Any, l’1 de gener en el calendari gregorià, amaga darrere la tradició antiga, pagana i religiosa, de celebrar l’arribada d’un nou any, un fet que també va lligat als esdeveniments que giren al voltant de la celebració del naixement de Jesús. Com a fill de bona família jueva, observadora dels ritus jueus, Jesús va ser circumcidat el vuitè dia del seu naixement. Així, doncs, l’1 de gener se celebra la Circumcisió de Jesús, com explica Lluc (Lc 2, 21). I com no podia ser de cap altra manera, el prepuci de Jesús (com ho són els seus bolquers no rieu!–, com els que es veneraven a la Seu Vella de Lleida: Lo Sant Drap) és una relíquia venerada i va ser objecte de culte fins 1983 a Calaca, Itàlia.

El 6 de gener va ser designat com el de l’Epifania: la presentació de Jesús al món coincidint amb la visita dels Reis d'Orient (la denominació "reis mags" no és correcte en la tradició popular catalana). Els evangelis no diuen quants van ser aquests reis, només s’anomenen els tres regals, i diverses tradicions molt posteriors als textos bíblics, parlen de 3, 4 i, fins i tot, 12 mags (probablement, astrònoms caldeus: enlloc es diu que fossin reis).


 Reis d'Orient, Sant'Apollinare Nuovo (Ràvena, s. VI)


El pessebre

La representació artística popular de tots aquests esdeveniments es concreta en el pessebre. La primera representació data del segle II ec, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava a Maria sostenint en braços el nen Jesús, davant d'Isaïes (el profeta que hem vist abans i que anuncia, a l'Antic Testament, el naixement del Messies). Els pessebres més antics que es coneixen daten del segle III, al monestir alemany de Füsen, i en un fragment de sarcòfag romà de l’any 343, on ja apareixen pastors, la mula i el bou. Es va trobar el 1877 a les catacumbes de Sant Sebastià (Roma). La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També hi ha representacions cristianes amb escenes del naixement, en forma de relleus, als sarcòfags romans del segle VI, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpits a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.

En el seu moment va ser notícia la beneiteria de Benet XVI (perdó per l'acudit fàcil) afirmant que a la cova o a l'estable on Maria infantà no hi havia ni bou ni mula perquè res en diuen els evangelis. Quina novetat! La major part de la mitologia al voltant de la vida de Jesús no surt als evangelis. La reconstrucció dels detalls del naixement i de la seva infantesa fins que comença la vida pública després de ser batejat per Joan el Baptista és extret dels evangelis apòcrifs, és a dir, aquells escrits que no van entrar en el cànon, tancat en el segle V ec (vegeu La Bíblia, el llibre inacabat).

La representació del naixement és de base popular, raó per la qual els pessebres són plens d'anacronismes, d'elements que no es corresponen amb els temps que descriu l'escena i que s'han anat afegint i adaptant a les circumstàncies de cada època. Un pessebre és, per definició, heterodox, i té en el caganer la seva figura més emblemàtica a Catalunya i el País Valencià. El caganer comença a aparèixer a finals del segle XVII, i és probable que les seves deposicions simbolitzin la fertilitat de la terra i per extensió la prosperitat. També segueixen aquesta tradició escatològica a les Illes Canàries, Múrcia i Portugal.


 Jesús i Maria davant Isaïes
catacumbes de Priscil·la (s. II ec)


Tot i que s'ha anat perdent perquè la gent té molta pressa, hi ha una data per desfer el pessebre i que tanca el cicle de Nadal: el 2 de febrer, dia de la Candelera (ofrena i benedicció de candeles de cera), en què se celebra, com prescrivia la religió jueva, la Presentació de Jesús al Temple de Jerusalem i la Purificació de Maria, 40 dies després de Nadal, quarantena que és també una tradició d’origen jueu, i que ha perdurat fins avui com a període durant el qual se suggeria a les dones no mantenir relacions sexuals ni quedar-se prenyades per obra i gràcia de cap esperit, sant o no


The Twelve Days of Christmas


Els dotze dies de Nadal

L’any 567 el Concili de Tours va proclamar com a festius els dotze dies que van des de Nadal a la Nit de Reis: Els dotze dies de Nadal.

The Twelve Days of Christmas és una nadala molt popular en els països de parla anglesa, i que s’ha estès arreu del món. És una cançó acumulativa que enumera dotze regals que una persona diu que va rebre del seu amant durant els dotze dies consecutius que van de Nadal a la Nit de Reis. Després de l'anunci d'un nou regal, la llista precedent es repeteix a la inversa. Tot i que la melodia ja era coneguda en el segle XVI als països escandinaus, la trobem per primer cop com a joc memorístic a l’obra Mirth without Mischief (Divertir-se sense fer bestieses), un recull de jocs d’infants, de finals del segle XVIII.

Tot i que no hi ha constància d’aquest fet, hi ha qui ha volgut veure en els regals descrits a la cançó referències simbòliques a elements de la fe catòlica, en una època en què estava prohibit l’ensenyament del Catecisme a l'Anglaterra protestant. I per a qui no tingui present la cançó, en deixo un vídeo, interpretat per John Denver i The Muppets, i la lletra completa, com a senyal de bona voluntat: els descreguts també tenim ànima... quan ens disfressem de nens!


26 comentaris :

  1. Enric, escrius uns textos boníssims! No dono a l'abast de llegir-los amb la calma necessària...
    Per mi, que fa temps que estic lluny de les festes religioses que donaven forma a totes les celebracions familiars de la meva infantesa, ha estat un recordatori fantàstic i un enfocament molt molt interessant.

    Moltíssimes gràcies!! Sort que la setmana vinent ja tindré vacances i podré fer una repassada del teu blog.

    Mariona

    ResponElimina
  2. Jo em vaig iniciar amb el tema que tu descrius, per un text que em va enviar un conegut "messiànic" de La Guaira, Veneçuela. La verdadera historia de la navidad. Allà explica, suposo que d'autor anònim, que Jesús podia haver nascut per Sukkot, la festa jueva de les cabanes. És a dir, a la tardor. Per què està en un "pessebre"? era una cabana, d'aquelles que es munten i es desmunten, tal com ho solen celebrar avui dia; en record dels anys que van passar al desert. Deien que no hi havia lloc enlloc per una mare que estava de part i que van haver de triar un estable... Peregrinatges al Temple.
    Com tu dius, la "festa" del nadal, els Romans la van traslladar per fer tothom content. Solstici d'hivern; neixement del sol, regals de Hanukkà, etc.

    Molt encertat el nom del blog: Bereixit: בראשית
    שנה טובה 2011
    נעמי
    Noemí

    ResponElimina
  3. Hola, Noemí. Gràcies pels teus comentaris.

    Efectivament, les festes que coincideixen en unes mateixes dates acostumen a tenir un origen comú. A l'Antic Testament mateix, molts dels ritus i de les festivitats hebrees tenen el seu origen en tradicions egípcies o mesopotàmiques.

    Si t'interessa el tema, pots llegir un llibre clau, clàssic en els estudis de religions antigues: "El folklore en el Antiguo Testamento", de J. G. Frazer.

    שנה טובה 2011

    Enric

    ResponElimina
  4. Rosaleonvivancos"hotmail.com17 de desembre, 2013

    Jo que durant un temps em ba donar per llegir historia i biografia al llegir la mateixa biografia moltes vegades no es semblaven en res. dades importants com neixament, dia i lloc, podien ser molt diferents, estudis , relacions, tenien una semblança, però cada un interpretava al personatge segons les seves ideas. Això de persones molt mès actuals. Es imposible que des`rès de 2.000 anys siguin fidels les dates i dades que tenim sobre el nostre tema religios. A mi, per la meva part m'agrada com a historia, crec sencillament que coses de les descrites son reals i altres del historiador de turno, ja que les traduccions de llegues tan antigues era molt difícil, la gent ho coneixia de boca a orella dons hi havia poca gent capasitada per llegir. Es una historia que es va escampar per molts paisos i diverses llegues, els errors poden ser molts, però jo segueixo amb els tres reis, el bou i el burro per escalfar un ninyo que no tenia roba en que tapar-se

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com tu dius, Rosa. Els textos del Nou Testament van ser escrits temps després de la mort de Jesús, quan tot plegat ja era només un record. A més, al llarg dels anys, la Bíblia sencera ha patit manipulacions diverses i supressions segons els interessos del moment. És segur que el personatge Jesús va existir, però va ser un profeta més com els que hi havia aleshores, però aquest va tenir més èxit gràcies a Pau, que és l'autèntic inventor del cristianisme: no oblidem que Jesús era jueu i va morir com a jueu.

      El que és important és quedar-se amb l'esperit de tot plegat.

      Elimina
  5. Ben interessant!
    Bon Nadal Enric.

    ResponElimina
  6. Com tot el que fas, perfecta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Javier. A vegades posar una mica d'ordre ems ajuda a entredre millor el que passa. I jo el primer.

      Elimina
  7. Preciosa documentació per entendre els origens del Nadal i molt ben explicat,,,,ets el millor Enric !! I are ,la nit del dia 16, es per encendre la 1ª espelma de Hanukkà ,als que tinguin Menorah en casa i posar-le a la finestra de cara al carrer.Seria un bonic article per tu explicar-nos Enric . Shalom amic !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. En el proper apunt parlaré de Hanukkà. Shalom!

      Elimina
  8. Un treball extra- M´ha encantat: The Twelve Days of the Christmas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Àngel. Bones festes!

      Elimina
  9. En realitat Jesús i el Cristianisme no han estat mai del tot coincidents utilitzant el segon al primer com a font mítica i sent, com molts afirmen, una creació de Sant Pau que no pas del pobre Jesús, oi?, que segur que no volia inventar cap religió, i que tampoc, com en la resta de religions semites, va rebre cap llei de Déu.

    En fi, una veritable història interminable i inabastable. Un post apassionant Enric, llegint-te sempre s’aprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Xavier. Jesús va néixer i va morir jueu, i mai va tenir la intenció de crear cap religió nova, sinó lluitar contra el poder del fariseus, que s'havien convertit en una casta sacerdotal que controlava el Temple. No es comença a mitificar la figura de Jesús fins després de la seva mort, i, com tu dius, és Pau qui estructura un nou sistema de creences que acabarà allunyant-se del judaisme oposant-se a Pere. Tenint en compte que Pau no va conèixer mai Jesús, la realitat es desfigura amb el seu apostolat i totes les reformes que vindran després. Certament, una història apassionant.

      Elimina
    2. segons alguns estudiosos, ni tan sols lluitava contra els fariseus, sinó com tu molt bé dius, contra el poder, tant religiós com polític, que apartava déu del poble.

      Elimina
    3. És el que té més sentit si ens posem en el context de l'època.

      Elimina
  10. Mont interessant

    ResponElimina
  11. Tota aquesta informació és la que s'hauria de donar a escoles i instituts. Suprimir de l'ensenyament públic l'assignatura de religió, entesa com a adoctrinament, ho trobo necessari. Però també ho és, i molt, conèixer la Bíblia i delimitar què és història, què és llegenda i quins són els orígens de tot plegat. D'altra manera ens arrisquem a perdre un valuós capital artístic, filosòfic, antropològic i literari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A classe ho faig, Sícoris. És impressionant el nivell de desconeixement que tenen de tot plegat. No els ensenyen res ni a l'escola ni a casa. No tenen ni tan sol aquell pòsit llegendari transmès a través de contes o relats familiars. No tenen eines per construir el seu propi relat, la qual cosa els fa permeables a qualsevol discurs.

      Elimina
  12. Excelente. La belleza de la literatura religiosa, y sus trasuntos, choca frontal y brutalmente con la intención de convertir en dogma de fe esa belleza literaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias, José Luis! Como si la literatura no fuera suficiente por ella misma. Todo buen relato conlleva fe: un pacto implícito entre autor y lector. Añadírsela, hacerla explícita, es como cargarse un chiste explicándolo.

      Elimina
  13. No se debería dejar de lado la Cronología Bíblica y el trazado de Suetonio (c.69-c.122) en la misma. Según este historiador y biógrafo, conocedor del latín y del griego y traductor, en su "De vita duodecim Caesarum" nos encontramos con el año exacto del nacimiento de Jesús:

    Jesús nació en el año 747 era de Roma; 40 de la era Juliana; 39 en la de Augusto, 25 años después de la batalla de Accio y 35 desde que Herodes había sido declarado rey de Judea, que fue en la IIª Olimpiada CXCIII, año 4708 del período juliano, siendo cónsules Antistio Veto y Décimus Laelius Balbus, 5 años, 6 meses y 7 días antes de la era cristiana.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel! Coincideix amb l'arc proposat de 4-6 anys aC que s'acostuma a donar. Suposo que si no es pren la cronologia de Suetoni com a dada absoluta és perquè no és fàcil comprovar-la amb altres documents. Suetoni neix al voltant de 30 anys després de la mort de Jesús i no en va ser coetani. Bones festes, Miquel i companyia!

      Elimina