dilluns, 6 de juny de 2011

Una jueva americana perduda a Israel


Sarah Glidden és una dibuixant nord-americana, que el passat 16 de maig va ser a Barcelona, acaba de publicar la novel·la gràfica  Una judía americana perdida en Israel, que ha editat Norma.

Aquest còmic neix després del seu viatge a Israel, país que va visitar per primer cop l'any 2007. Glidden, que es defineix com a progressista i d'esquerres, i que sempre ha estat del costat de la causa palestina, va voler viure per ella mateixa la situació que es viu a la zona i el resultat és aquesta barreja de quadern de viatges i experiència autobiogràfica, que fa servir documentació històrica per lligar les etapes del viatge.


El dibuix peca d'innocent, tant pel traç i el color, com per l'expressió. Quan dibuixa en blanc i negre (mireu els exemples de la seva web) guanya en naturalitat, però sempre sense l'expressivitat d'un Joe Sacco (ideològicament més partidista) o la senzillesa del Persèpolis de Marjane Satrapi, que podrien ser dues influències plausibles. Segurament, això es degut a que Glidden no busca la crítica en els seus còmics sinó que expressa els seus estats d'ànim, els seus dubtes i les incerteses. En aquest sentit, la seva obra sí que resulta interessant perquè és la mirada de qui té idees preconcebudes (com tots) i necessita contrastar-les vivint la realitat de prop. I aquesta és la lliçó que molts haurien d'aprendre en una societat acostumada a acceptar la realitat que ens ve donada a través dels mitjans de comunicació sense contrastar-la, sense esperit crític.

Sarah Glidden (Font: The Washington Post)

8 comentaris :

  1. Enric,
    No ens fas cap crítica sobre el tema? Sembla interessant!

    ResponElimina
  2. Galderich,sempre que vegis un apunt que en el cos del text el títol comença per "Terres d'Edom", cal anar al vincle, que et dura al bloc "Terres d'Edom". Allà hi trobaràs el comentari extens.

    ResponElimina
  3. Enric, jo encara diria més: no ens fas cap crítica sobre el tema?

    ResponElimina
  4. Esperem la crítica? O millor no et pronuncies?

    ResponElimina
  5. Leblansky, hauries d'anar al meu bloc Terres d'Edom, com li dic al Galderich (http://bereshitbiblia.blogspot.com/2011/06/una-jueva-americana-perduda-israel.html): allà hi trobaràs l'apunt.

    Sobre el tema, al mateix bloc trobaràs una aproximació al que penso (http://bereshitbiblia.blogspot.com/2011/06/el-conflicte-araboisraelia-01.html): la part que està en cursiva no és meva, però és un bon resum de l'inici del conflicte. En rodona, explico què en penso.

    Més no puc dir. Si vols, un dia en parlem amb calma. No és un tema que es pugui resoldre en un paràgraf. Però bé, un resum executiu (sense entrar en detalls polítics) seria aquest: parlant només de Palestina (Alts del Golan a banda), dos estats i fronteres de 1967. I pel que fa a Jerusalem, la ciutat vella estatus internacional. Tema colons: les terres ocupades, ocupades estan; per tant, intercanviar territoris. No dic res que no acceptin un terç dels israelians. Aquí no arriba tota la realitat.

    ResponElimina
  6. Carme J, t'he vist ara al publicar el comentari. També va per a tu, doncs.

    ResponElimina
  7. ‎‎... francament, un còmic insofrible, pel de 'politically correct' de la protagonista -i dels personatges secundaris- i em temo que de l'autora( que deu alimentar-se de la informació del The New York Times, la Bíblia dels progres); per tant amb una absència de dialèctica en el guió que fa que sigui un dietari de viatge avorrit; el dibuix infumable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marcel, ja comento que el dibuix no és especialment bo, però el llibre sí que és interessant pel que fa als prejudicis. No em semblen malament els plantejaments "lights" i políticament correctes perquè hi ha una capa de la població a la qual no s'hi pot accedir de cap altra manera. Cal fer pedagogia.

      Elimina