diumenge, 25 de març de 2012

Instruccions per menjar un plàtan

Carta postal (ca. 1920)

La Juanita Banana de l'apunt anterior està molt lluny del cosmopolitisme de la Belle Époque o dels feliços anys 20 de després de la Gran Guerra. La postal que il·lustra aquest apunt dominical és la imatge perfecte d'això que els francesos en diuen savoir faire, i que durant el franquisme ens arribà subliminalment a través d'aquell anunci que ens convidava a la ingesta de plàtans: ¡Cada día un plátano, por lo menos!

17 comentaris :

  1. uf! jo en sóc al·lèrgica! bé, a la fruita eh! ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice, sort que sempre tenim alternatives a la fruita!

      Elimina
  2. Ostres, digne d'una Galeria X!
    Visca el plàtan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, cert, però com que no tinc l'original l'he posat aquí. Llàstima!

      Elimina
  3. Crec que qualsevol comentari que faci, sonarà obscè. I la veritat és que sempre m'han agradat els plàtans, sense cap segona intenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, espero poder estar a l'alçada del teu comentari sense voler ser obscè: és la més fàcil de pelar.

      Elimina
    2. Provo de llegir això de "procurarà consols exquisits" sense segona intenció i la veritat és que se'm fa molt difícil.

      Elimina
    3. Matilde, això dels "consols exquisits" són com els de la literatura: quant més endins ens hi submergim, més en gaudim.

      Elimina
  4. cada dia em sorprens...de debó que sembla que t'ho hagis inventat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, ja saps que la vida és plena de sorpreses. Jo miro de servir-les tan bé com sé, procurant suggestionar els parroquians.

      Elimina
  5. Millor un plàtan pigat de les Canàries que les bananes insípides tropicals. I sense pell. Per cert, m'ha vingut a la memòria una escena molt divertida de la pel·li de Woody Allen, Celebrity, on la Judy Davies s'ennuega amb un plàtan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, doncs mira, quan has dit "sense pell" m'ha vingut al cap l'apunt dels prepucis de l'Allau!

      Elimina
  6. De sempre he sentit una tirada cap als plàtans, i és perquè són efectivament la fruita de pelar més senzill. D'altra banda, una coneguda dietista de tertúlia diària radiofònica aconsella menjar un plàtan cada tarda, pels vols de les sis. Té un ingredient que estimula la segregació de serotonina i es veu que et posa de més bon humor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, pel que sembla el plàtan és una fruita molt completa: pràctica, dietètica, plaent i ara, a més, estimulant.

      Això em recorda aquella llegenda urbana que deia que si torraves els fils del plàtan i te'ls fumaves tenien un efectes semblants als de la marihuana.

      Elimina
    2. A casa meva havíem provat això dels fils del plàtan, però no era torrant-los que feien efecte, sinó deixant-los assecar al sol. EL meu germà i jo vam fer-ne un tast, però suposo que la dosi era baixa.
      Això sí, ma mare va buscar mitja dotzena de plàtans desapareguts durant un temps. Va flipar ella més que nosaltres.

      Elimina
  7. Quina postaleta de tema "sicalíptic" -com deien en aquells temps- ara resulta quasi innocent......
    el platan torna a estar de moda per afers propers al futbol i de totes maneres és una fruita del tot recomanable, el potasi que porta alimenta les neurones, cosa que sempre va be. Enric, no hi ha tema que se t'escapi.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest apunt, Àgata, era per desengreixar. De tant en tant va bé alguna cosa lleugera i de bon pair, com el plàtan. A més, a l'apunt anterior havia parlant de la "Juanita Banana" i la cosa venia rodada.

      Elimina