La reconstrucció de Barcelona i altres mons

diumenge, 6 de maig de 2012

Vil·la Urània: Barcelona en òrbita

L'Observatori Fabra en construcció, l'any 1904
Autor: Frederic Juandó Alegret
Diputació de Barcelona


El 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Ciències, posava en marxa el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia inaugurat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la Rambla (on hi ha el Teatre Poliorama), al capdamunt del qual s'havien instal·lat dos observatoris dissenyats per Joaquim Lànderer. Aviat, però, es va fer evident que els observatoris eren obsolets gairebé des del primer moment, raó per la qual l'Acadèmia va proposar a la Diputació de Barcelona la creació de l'Observatori Fabra a la muntanya del Tibidabo. El projecte va ser rebutjat però es va poder tirar endavant gràcies a una campanya a la premsa per conscienciar els barcelonins de la necessitat d'una institució de recerca astronòmica de caràcter internacional.

L'Observatori Fabra va ser inaugurat el 7 d'abril de 1904 i en va ser el seu president l'astrònom barceloní Josep Comas i Solà, fundador i president de la Sociedad Astronómica de España y América. El Fabra continua encara avui en actiu i concerta visites, observacions i altres activitats, obertes a tothom.

El 3 de febrer de 1921 Barcelona es posava, literalment, en òrbita en aquest observatori. Comas i Solà (19 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937), impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya, anomenava Barcelona un dels onze asteroides que va descobrir en el Cinturó Principal, la regió del Sistema Solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.


Josep Comas i Solà


No va ser aquesta l'única aportació de Comas i Solà i de l'Observatori Fabra a la història de l'astronomia. Entre 1915 i 1930, Comas i Solà identificava els següents asteroides: (804) Hispània (el primer, el 20 de març de 1915), (925) Alphonsina, (945) Barcelona; (986) Amèlia, (1102) Pepita, (1117) Reginita, (1136) Mercedes, (1188) Gothlandia: la intenció del descobridor era donar-li el nom de Catalonia, però la situació política li ho va impedir i li posà Gotlàndia, que és com els francs van anomenar al segle VIII la zona conquerida als gots i que, amb el temps, esdevindria Catalunya; (1626) Sadeya, (1655) Comas Solà, i (1708) Polit.

Descobridor també de dos cometes, va ser pioner en l'ús de la fotografia i el cinema en l'astronomia. Malgrat la seva importància com a científic reconegut internacionalment, avui és gairebé un desconegut a la seva ciutat i al seu país, com ho demostra el fet que és a punt de desaparèixer part del seu llegat.


Corona de l'eclipsi total de Sol del 17 de abril de 1912
Barco de Valdeorras (Josep Comas i Solà)


Tot i que bona part de les observacions i els descobriment es van fer a l’Observatori Fabra, la majoria van ser efectuades des del seu propi observatori de Vil·la Urània, a la Via Augusta 102-104 de Barcelona. Compromès amb la divulgació científica entre els ciutadans, organitzava visites guiades al Fabra i a l'observatori de Vil·la Urània, la qual cosa el va fer tan popular entre els barcelonins que el seu enterrament va ser un dels mes multitudinaris vistos mai a Barcelona. En el seu testament va llegar la Vil·la Urània i els seus aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona.




I quan ningú se’n recordava de Josep Comas i Solà, el seu nom surt a la llum quan descobrim que la Vil·la Urània havia de ser enderrocada. Feia saltar la notícia l’historiador Dani Cortijo des del seu bloc Altres Barcelones, i ràpidament ens hi vam afegir mentre la pressió s'estenia per les xarxes socials.

Ens hem passat tota la nostra vida veien desaparèixer el patrimoni de Barcelona a mans de responsables polítics, constructors i interessos mercantilistes. Un dels mals que tenim els barcelonins és la memòria fràgil. Barcelona ha crescut i creix a base de destrucció i, un moment o altre, acabem lamentant aquest afany de fer net. Després, quan ja és tard, ens afanyarem a fer arqueologia dels records.


Placa a la Via Augusta que recorda el descobriment
del primer planeta menor, Hispània


Membres de la família de Comas i Solà van enviar una carta en què amenaçaven l’Ajuntament amb una denúncia per incompliment del llegat i es va convocar una concentració el 7 de maig per aturar l’enderroc, a més de diverses convocatòries a través de les xarxes socials. Sortosament, entre el 7 i el 12 de maig es va suspendre l'enderroc gràcies a la pressió popular, mentre el regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, es comprometia a obrir un procés participatiu i a preservar un espai per destinar-lo a l'astronomia, com volia Comas i Solà, que va cedir l’edifici a la ciutat perquè s’hi fessin activitats culturals i de divulgació de la ciència, sobretot de la seva disciplina.


-Senyor Comas, l'ha errada de mitj á mitj. Pera obtenir
subvencions, deixis d'Observatoris y cosas científiques.
Fassi una Iglesia, y'n tindrá tantas com vulgui



A Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017) parlem de Josep Comas i Solà en el capítol dedicat als rastres de la ciència dispersos per la ciutat. Podeu trobar el llibre a les llibreries de La Central (Mallorca, 237; Elisabets, 6, Raval; MUHBA, Baixada de la Llibreteria), a la Laie (Pau Claris, 85), a la llibreria de la Diputació de Barcelona (Diagonal, 393), a la Sala Ciutat (carrer de la Ciutat, 2), o a la llibreria Bestiari del Born i del Museu d'Història de Catalunya.




[Ressons]

Altres Barcelones
La lectora corrent
Bereshit
Saragatona
L'home dibuixat
Fem xivarri
Criticart
Arquitectura, entre d'altres solucions


6 comentaris :

  1. Tot plegat ben lamentable. Haurem de fer mans i mànigues perquè no es perdi un altre element definitori del patrimoni cultural barceloní.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Galderich, molt trist. Demà hi passaré cap a les 12 del migdia. A veure si encara és dempeus.

      Elimina
  2. podrien fer l'escola bressol conservant l'estructura de l'edifici, ja s'ha fet daltres vegades.
    Es curios com l'Ajuntament fa el que vol, ja que no deixen fer segons quines obres a zones protegides i daltres edificis com aquest s'ho salten a la torera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, aquesta seria una bona solució. Com enderroquen l'edifici del costat, que conservin Vil·la Urània com a museu i escola d'astronomia i la resta per a equipaments del barri.

      Elimina
  3. bé, bé i rebé, han dit al TN que de moment la salven.

    ResponElimina