Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 6 de maig del 2012

Vil·la Urània: Barcelona en òrbita

Josep Comas i Solà


El 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Ciències, posava en marxa el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia inaugurat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la Rambla (on hi ha el Teatre Poliorama), al capdamunt del qual s'havien instal·lat dos observatoris dissenyats per Joaquim Lànderer. Aviat, però, es va fer evident que els observatoris eren obsolets gairebé des del primer moment, raó per la qual l'Acadèmia va proposar a la Diputació de Barcelona la creació de l'Observatori Fabra a la muntanya del Tibidabo. El projecte va ser rebutjat però es va poder tirar endavant gràcies a una campanya a la premsa per conscienciar els barcelonins de la necessitat d'una institució de recerca astronòmica de caràcter internacional.

L'Observatori Fabra va ser inaugurat el 7 d'abril de 1904 i en va ser el seu president l'astrònom barceloní Josep Comas i Solà, fundador i president de la Sociedad Astronómica de España y América. El Fabra continua encara avui en actiu i concerta visites, observacions i altres activitats, obertes a tothom.

El 3 de febrer de 1921 Barcelona es posava, literalment, en òrbita en aquest observatori. Comas i Solà (17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937), impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya, anomenava Barcelona un dels onze asteroides que va descobrir en el Cinturó Principal, la regió del Sistema Solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.


L'Observatori Fabra en construcció, l'any 1904
Autor: Frederic Juandó Alegret
Diputació de Barcelona


No va ser aquesta l'única aportació de Comas i Solà i de l'Observatori Fabra a la història de l'astronomia. Entre 1915 i 1930, Comas i Solà identificava els següents asteroides: (804) Hispània (el primer, el 20 de març de 1915), (925) Alphonsina, (986) Amèlia, (1102) Pepita, (1117) Reginita, (1136) Mercedes, (1188) Gothlandia: la intenció del descobridor era donar-li el nom de Catalonia, però la situació política li ho va impedir i li posà Gotlàndia, que és com els francs van anomenar al segle VIII la zona conquerida als gots i que, amb el temps, esdevindria Catalunya; (1626) Sadeya, (1655) Comas Solà, i (1708) Polit. I per acabar, l'asteroide (945) Barcelona, que ens permet situar la ciutat també a l'espai, camuflada entre les estrelles.




Descobridor també de dos cometes, va ser pioner en l'ús de la fotografia i el cinema en l'astronomia. Malgrat la seva importància com a científic reconegut internacionalment, avui és gairebé un desconegut a la seva ciutat i al seu país, com ho demostra el fet que és a punt de desaparèixer part del seu llegat.


Corona de l'eclipsi total de Sol del 17 de abril de 1912
Barco de Valdeorras (Josep Comas i Solà)


Tot i que bona part de les observacions i els descobriment es van fer a l’Observatori Fabra, la majoria van ser efectuades des del seu propi observatori de Vil·la Urània, a la Via Augusta 102-104 de Barcelona. Compromès amb la divulgació científica entre els ciutadans, organitzava visites guiades al Fabra i a l'observatori de Vil·la Urània, la qual cosa el va fer tan popular entre els barcelonins que el seu enterrament va ser un dels mes multitudinaris vistos mai a Barcelona. En el seu testament va llegar la Vil·la Urània i els seus aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona.



L'antic observatori, avui desaparegut, situat
al terrat de la Vil·la Urània


I quan ningú se’n recordava de Josep Comas i Solà, el seu nom surt a la llum quan descobrim que la Vil·la Urània havia de ser enderrocada. Feia saltar la notícia l’historiador Dani Cortijo des del seu bloc Altres Barcelones, i ràpidament ens hi vam afegir mentre la pressió s'estenia per les xarxes socials.

Ens hem passat tota la nostra vida veien desaparèixer el patrimoni de Barcelona a mans de responsables polítics, constructors i interessos mercantilistes. Un dels mals que tenim els barcelonins és la memòria fràgil. Barcelona ha crescut i creix a base de destrucció i, un moment o altre, acabem lamentant aquest afany de fer net. Després, quan ja és tard, ens afanyarem a fer arqueologia dels records.


Placa a la Via Augusta que recorda el descobriment
del primer planeta menor, Hispània


Membres de la família de Comas i Solà van enviar una carta en què amenaçaven l’Ajuntament amb una denúncia per incompliment del llegat i es va convocar una concentració el 7 de maig per aturar l’enderroc, a més de diverses convocatòries a través de les xarxes socials. Sortosament, entre el 7 i el 12 de maig es va suspendre l'enderroc gràcies a la pressió popular, mentre el regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, es comprometia a obrir un procés participatiu i a preservar un espai per destinar-lo a l'astronomia, com volia Comas i Solà, que va cedir l’edifici a la ciutat perquè s’hi fessin activitats culturals i de divulgació de la ciència, sobretot de la seva disciplina.


La Vil·la Urània restaurada conserva només
l'esquelet de l'antic edifici


Els jardins i la carcassa de l'edifici s'han conservat i avui alberga un casal infantil i un centre cívic amb un espai per a la divulgació científica, que no acaba de ser el que volia Comas i Solà; entre d'altres coses, a banda d'una manca de sensibilitat recurrent per part dels nostres polítics, una part del llegat a la ciutat, aparells científics i documents, van acabar dispersos i en algun cas fins i tot van anar a parar als Encants.


-Senyor Comas, l'ha errada de mitj á mitj. Pera obtenir
subvencions, deixis d'Observatoris y cosas científiques.
Fassi una Iglesia, y'n tindrá tantas com vulgui



A Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017)
parlem de Josep Comas i Solà en el capítol dedicat
als rastres de la ciència dispersos per la ciutat.





14 comentaris :

  1. Tot plegat ben lamentable. Haurem de fer mans i mànigues perquè no es perdi un altre element definitori del patrimoni cultural barceloní.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Galderich, molt trist. Demà hi passaré cap a les 12 del migdia. A veure si encara és dempeus.

      Elimina
  2. podrien fer l'escola bressol conservant l'estructura de l'edifici, ja s'ha fet daltres vegades.
    Es curios com l'Ajuntament fa el que vol, ja que no deixen fer segons quines obres a zones protegides i daltres edificis com aquest s'ho salten a la torera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, aquesta seria una bona solució. Com enderroquen l'edifici del costat, que conservin Vil·la Urània com a museu i escola d'astronomia i la resta per a equipaments del barri.

      Elimina
  3. bé, bé i rebé, han dit al TN que de moment la salven.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment hi ha hagut sort, kalamar!

      Elimina
  4. Es sap avui dia en quin estat està la casa si i s’en fa us?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carlos. La casa ha estat rehabilitada i reformada de dalt a baix i és centre cívic del barri del Farró i hi ha una planta dedicada a Comas i Solà.

      Elimina
  5. De fet solament varen deixar les 4 parets i varen buidar i refer tot l'edifici, canviant-ne l'estructura bastant. Jo com a fill del barri, (vaig néixer al carrer Guillem Tell i batejat als Josepets, com la meva àvia), vaig anar al parvulari al carrer Saragossa (77, un altre torre al costat del que era "Radio Juventud"), de fet vil·la Urània, dona al carrer Saragossa, em fa l'efecte que poc a poc es va perdent una part del patrimoni, que ja mai es podrà recuperar. Gràcies per tots el que vareu fer i feu esforços per conservar un patrimoni, cada cop amb mes perill de desapareixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert. Només s'ha conservat l'estructura externa. És similar al que passa en molts edificis modernistes de l'Eixample, on només conserven la façana com si l'estructura interna, i en molts casos la decoració, no tingués cap importància. Un autèntic desastre.

      Elimina
  6. Mirar de preservar tot aquest llegat que no se'l carregui ningú mirant de fer calers.Sobre tot el ajuntament de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pepemaria, ara és un centre cívic construït per l'Ajuntament de Barcelona. En una de les plantes es conserva el material de Comas i Solà, però no com a ell li hagués agradat.

      Elimina
  7. Moltes gràcies per fer-nos conèixer cada vegada amb els teus articles una mica millor la nostra estimada ciutat..que per desconeixement O per interessos va quedant coixa d'edificis singulars i es torna cada cop més vulgar.Quina llàstima!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pel teu comentari, Elisabet!

      Elimina